Edifici de planta baixa i pis . teulada a dues vessants . en la façana s'observa una composició que reflecteix la simetria de l'edifici. A la planta baixa hi ha dues entrades que donen pas a dues aules i escales d'accés. els portals d'entrada i quasi tota l'alçada de la 1ª planta estat realitzats amb maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen: el treball de maó en les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet amb pedra artificial . a les façana laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició.

Hi ha un cos adossat a la façana posterior que és de construcció més recent.

El terrens eren propietat de Pere Pujol.

L'edifici ha estat reformat. A la planta primera on inicialment hi havia les vivendes dels mestres ara hi ha aules. S'ha conservat la distribució del es escales interiors i tot l'exterior de l'edifici.

El carrer J. Mestre Ladós va ser urbanitzat a primers del s.XX.

Aquest edifiqui forma part d'un conjunt format pels de les cases nº 1,3,5,7.

Edifici de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants. A la planta baixa hi ha dues entrades (una pels nois i una altre per les noies) que donen pas a dues aules i a escales d'accés, mentre que a la planta superior hi ha els pisos on s'allotjaven els mestres. Els portals d'entrada i quasi tota l'alçada del primera planta estan realitzats de maó vist i la resta de la façana és estucada. Destaquen el treball de maó de les obertures de les dues plantes i les decoracions de ceràmica. La façana, de composició simètrica, s'acaba amb un frontó on s'hi inscriu l'escut del poble dels Hostalets fet de pedra artificial. A les façanes laterals s'hi obren finestres i se segueix el mateix sistema de composició. La composició de les obertures presenta una gran originalitat, ja que són estretes i amb perfils escalonats, amb les llindes emmarcades amb trams de maó. S'ha conservat la distribució de les escales interiors i tot l'exterior de l'edifici.

Tot i que en un inici les escoles van ser projectades el 1910 per Miquel Madorell i Rius en un solar cedit a l'Ajuntament per Joan Godó Llucià, el projecte executat va ser un altre que recull les línies bàsiques del de 1910, finalment redactat per Josep Domènech i Mansana com a arquitecte del Ministeri d'instrucció pública. La primera pedra es va col·locar el juliol de 1913, i l'edifici s'inaugurà el 1919. Ha funcionat com a escola fins l'any 2005 i actualment allotja un esplai, l'Aula de Música, l'Arxiu Fotogràfic i Documental del municipi i les oficines de Correus. En origen, els terrenys eren propietat de Pere Pujol. Aquest edifici forma part d'un conjunt format per les cases n. 1, 3 i 5 del mateix carrer. Josep Domènech i Mansana va ser arquitecte del Ministerio de Instrucción Pública des del 1917 pel qual va construir les escoles públiques de Badalona, Argentona, Esparreguera, etc. Fou professor de l'Escola d'Arts i Oficis Artístics de Barcelona, arquitecte municipal de Sant Celoni i autor dels magatzems "El Águila" de Barcelona. El carrer Mestre Ladós, on s'ubica l'Escola Renaixença, va ser urbanitzat a principis del segle XX.

L'edifici es coneix també com a Escoles Públiques i "Escuelas Nacionales".