El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Conjunt arquitectònic situat en el marge dret del riu Llobregat, a un dels costats del pont del Bauma, molt proper a la carretera BP-1121.
La Fàbrica de la Bauma és una construcció formada per dues naus, la d'en Roca i d'en Llubià, els dos propietaris, i la fàbrica nova. Ambdues se situen a la vora del riu, disposades una al costat de l'altra, seguint la línia del curs fluvial, i separades per la Torre de l'Amo. La primera, més antiga, edificada per a la realització dels processos d'acabats i expedició, és d'una sola planta i es caracteritza per una filera de vint-i-tres obertures en arc rebaixat. La segona, que s'utilitzava per a realització de la filatura i el tissatge, a més del magatzem de floca, el despatx i la sala de les turbines; té quatre plantes i teulada a dues vessants. En ambdues construccions, s'utilitza un parament d'obra vista gairebé idèntic, donant-li així un caràcter unitari.
La Torre de l'Amo, és una construcció adossada als murs de la fàbrica pel cantó ponent, formant una façana principal orientada cap a Monistrol i una altra mirant a la carretera. La planta de l'edifici està formada per dos cossos poligonals, un quadrat equivalent al porxo i l'altre rectangular, on s'alça una torre mirador i les dependències de l'immoble. L'accés a aquest es fa des d'una escalinata situada després del porxo que presenta tres arcs ovoidals suportats per dos pilars amb capitells vegetals i coberta de tres vessants. La torre és de planta quadrada i té un mirador coronat amb merlets. L'element que unifica els dos cossos és la teulada de dos vessants, de teules verdes i vermelloses. Els paraments són d'obra vista, i els plens i els buits formen franges verticals que s'adiuen perfectament amb la composició general dels edificis fabrils. El parament té diverses balconades amb arcs que es presenten variant arcs rebaixats amb arcs convexos i arcs de llinda. Els sòcols, impostes, arcs i timpans estan revestits de rajola vidriada i trencadís ceràmic que formen composicions vegetals i geomètriques multicolors.
La fàbrica de la Bauma va sorgir a mitjans del segle XIX quan, Narcís Roca i Francesc Llubià, es van associar per crear la Colònia tèxtil Bauma. En un principi la fàbrica de la Bauma es coneixia amb el nom dels dos propietaris: d'en Roca i d'en Llubià, noms que van perdurar fins a 1929, encara que van canviar d'amo diverses vegades. La saga va començar pels Güell, per després, a l'any 1892 passar a mans dels germans Dalmau i Tolrà, de gran anomenada en el mon tèxtil. I en tercer lloc, l'any 1896 , foren propietat de Joan Vial i Solsona, coincidint amb l'època de màxim esplendor de la fàbrica i la colònia. Amb aquest nou amo l'empresa va tenir un creixement i una modernització importants tant com a fàbrica, com a colònia, ja que les dues parts van tenir importants ampliacions i millores. També d'aquesta època són els extraordinaris i emblemàtics edificis de la Torre de l'Amo i l'Església, construïts entre 1905 i 1908.
La família Dalmau va conservar la propietat fins a 1917, que passà a ser regentada pels Germans Parera i Vives, per després de 1920 anar a parar a mans de Bartomeu Puiggros i Fills de Bartomeu Puiggros. Per passar, per fi, a 1930, a mans de Josep Balcells-Dolors Morató fins a 1963, quan tanca les portes, per ser adquirit uns anys després pels propietaris finals: Nerpel S.A. que van tornar a posar en marxa la fàbrica, van restaurar parts importants de l'edifici, com la Torre de l'Amo, que estava molt malmesa i van mantenir la propietat amb el nom de Balcells S.A. fins a 1990 quan va finalitzar definitivament el funcionament de l'empresa, pocs anys després de la mort del nou amo, Jaume Amor Ruiz, un dels últims grans empresaris tèxtils de l'era industrial.
La Bauma es coneix com la més antiga de les tres grans colònies del municipi de Castellbell i el Vilar, la segueixen la Colònia Burés i la Colònia Borràs. Per arribar a la fàbrica s'ha de travessar un pont, propietat de la fàbrica, construït l'any 1859, i que diverses riuades han fet que calgués tornar-lo a reconstruir.
Conjunt Colònia la Bauma