El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L'any 1917 Rafael Masó guanya el concurs convocat per l'Ajuntament de Girona per a la nova façana del cementiri. El seu projecte preveu una paret de tanca paral·lela a la carretera de Sant Feliu amb un pavelló a cada extrem (la casa del guarda i la capella) i una nova portalada a la part central, que quedarà sense realitzar. El mur de tancament, construït amb pedra de Girona i coronat per un fris ceràmic, presenta diversos elements escultòrics de caire simbòlic. Els pavellons dels extrems combinen les argerates grises de Quart realitzats a Can Marcó, la pedra de Girona i la ceràmica vidriada de La Gabarra de la Bisbal.
El cementiri modern de Girona data del primer terç del s. xix, quan els petits i parroquials s’agruparen en un equipament general extraurbà. L’ordre reial de Carles III va quallar, doncs, quan les ciutats van iniciar llur expansió. El nou cementiri s’ubicà en terrenys de Sant Daniel, fora del terme de Girona, i segueix quant a ordenació la incontestada arquitectura il·lustrada de l’època, repartint les sepultures a la manera d’una ciutat neoclàssica: passeigs, places, xamfrans, punts nodals... L’arquitectura hi és més aviat elemental, excepte en la capella, fidel als cànons puristes del neoclassicisme revolucionari (1851). El seu gran pòrtic toscà, que presideix axialment el recinte, i la menuda planta circular, amb cúpula i volta perimetral sobre un anell de vuit grans pilars, són les úniques i inquietants mostres d’aquest «estil públic». S’hi poden destacar alguns túmuls i panteons —Bosch-Moré, de J. O. Mestres; Muxach, d’Espelt, Martínez Davalillos i Camps, a la capella; i Guilayn (1924)—, la creu del 1723 i el propileu d’entrada (1829).
La façana de Masó deriva d’un concurs i destil·la molt literalment el simbolisme i l’arcaisme presents en tota la seva producció. L’al·legoria Origen, actuació i destrucció de la mort, d’esquerra a dreta, va quedar incompleta precisament en la seva àrea central, però la fàbrica gairebé ciclòpia, l’alegre plafonat de ceràmica groga estrigilada, l’ús de la terra cuita negra i els relleus zoomòrfics i simbòlics plasmen no tan sols un moment d’introspecció de l’autor, sinó també tota una concepció litúrgica i religiosa vinculada a la recerca paleocristiana del noucentisme.
Escribà&Nadal, Joan Escribà Serra, Miós Nadal Casaponsa