Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

Donades les dimensions del solar, i havent de situar-se en el mateix les dependencies destinades a camps experimentals, amb una superfície aproximada d'1 ha., es va adoptar des d'un principi l'organització en planta concentrada i consegüent desenvolupament del programa en alçada.

Adoptada l'edificació en alçada, es va considerar imprescindible que la relació entre les diferents plantes no es realitzés per uns simples elements de circulació vertical i consegüents passos de distribució que donarien lloc a una total independència dels departaments.

Per això es van adoptar dos conceptes complementaris en l'organització dels espais interiors i d'interrelació entre departaments:

1. Les circulacions verticals es desenvolupen al voltant d'un gran pati cobert per un element d'il·luminació zenital que permeti integrar les diferents plantes amb la planta baixa on s'ubiquen els accessos i dependències generals d'ús comú.

2. Els departaments es relacionen entre si a través de galeries que envolten i configuren l'esmentat pati i on se situen les escales que salven desnivells de mig puntal, amb
el que s'aconsegueix la màxima relació entre els departaments, així com la seva diferenciació a l'situar cadascun en una cota diferent.

Per constar els programes dels diferents departaments de superfícies anàlogues, es configuren uns volums prismàtics amb les necessàries reculades per obtenir un màxim d'il·luminació natural.

Com a elements complementaris d'aquests volums i vinculats a ells, es disposen uns cossos cilíndrics esglaonats que alberguen les aules.

La justificació formal d'aquests cossos cilíndrics ve determinada per la mateixa funció intrínseca de les aules. S'ha adoptat com a planta tipus de les aules i sala d'actes, la solució d'amfiteatre en quart de cercle que reuneix els avantatges d'un màxim aprofitament de la superfície i d'una major aproximació dels oients al professor o conferenciant.

Autor: Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Facultat de Biologia de la UB

    Joan Antoni Ballesteros i Figueras, Joan Carles Cardenal i González, Francisco de la Guardia Conte

    Facultat de Biologia de la UB

    Donades les dimensions del solar, i havent de situar-se en el mateix les dependencies destinades a camps experimentals, amb una superfície aproximada d'1 ha., es va adoptar des d'un principi l'organització en planta concentrada i consegüent desenvolupament del programa en alçada. Adoptada l'edificació en alçada, es va considerar imprescindible que la relació entre les diferents plantes no es realitzés per uns simples elements de circulació vertical i consegüents passos de distribució que donarien lloc a una total independència dels departaments. Per això es van adoptar dos conceptes complementaris en l'organització dels espais interiors i d'interrelació entre departaments: 1. Les circulacions verticals es desenvolupen al voltant d'un gran pati cobert per un element d'il·luminació zenital que permeti integrar les diferents plantes amb la planta baixa on s'ubiquen els accessos i dependències generals d'ús comú. 2. Els departaments es relacionen entre si a través de galeries que envolten i configuren l'esmentat pati i on se situen les escales que salven desnivells de mig puntal, amb el que s'aconsegueix la màxima relació entre els departaments, així com la seva diferenciació a l'situar cadascun en una cota diferent. Per constar els programes dels diferents departaments de superfícies anàlogues, es configuren uns volums prismàtics amb les necessàries reculades per obtenir un màxim d'il·luminació natural. Com a elements complementaris d'aquests volums i vinculats a ells, es disposen uns cossos cilíndrics esglaonats que alberguen les aules. La justificació formal d'aquests cossos cilíndrics ve determinada per la mateixa funció intrínseca de les aules. S'ha adoptat com a planta tipus de les aules i sala d'actes, la solució d'amfiteatre en quart de cercle que reuneix els avantatges d'un màxim aprofitament de la superfície i d'una major aproximació dels oients al professor o conferenciant.
  2. Ampliació de la Facultat de Biologia de la UB

    Víctor Rahola i Aguadé

    Ampliació de la Facultat de Biologia de la UB

    Situat en una franja del solar, entre la actual Facultat i el Col·legi Major Sant Raimon de Penyafort, es projecta un conjunt d’edificacions pensat en tres fases de construcció que alberga usos docents d’investigació i cambres d’usos tècnics específics, d’una banda, i una part destinada a administració, departaments, seminaris, biblioteca, sales d’exposicions i altres dependències per als alumnes, d’una altra. AULARIS - LABORATORIS: fases NORD i SUD El projecte es planteja com un contenidor de 170 metres de llarg, entre l’Avinguda Diagonal i el Cementiri de Les Corts, on es troba projectada una avinguda de 50 metres d’ample, que connecta el carrer Joan XXIII amb l’interior del Campus Universitari. En aquest punt, el projecte gira i recorre la futura avinguda en una longitud de 44 metres. Es aquesta façana, juntament amb la de l‘edifici de la Facultat de Geologia, la definitòria de part del caràcter de l’Avinguda. És en aquest bloc central on es situen els laboratoris, aules, seminaris i altres serveis. Estructuralment, en secció transversal, l’edifici queda definit per dues crugies de 7.8 i 8.4 metres cadascuna; reduint-se a una quan la distància amb els edificis del seu voltant és excessivament petita. Al llarg del passadís es produeixen variacions en la situació dels pilars, escales i accessos de planta, creant-se així diferents ritmes espacials. Des de l’exterior, els canvis a la secció estructural també donen varietat a la façana, trencant d’aquesta manera la monotonia del mòdul tipus. La planta baixa es situa al mateix nivell que la de l’edifici existent. Es projecten dues plantes superiors i dues inferiors i un soterrani addicional d’aparcament i magatzems. A la plaça que es genera entre l’edifici existent i la nova ampliació, es projecta la biblioteca; un espai soterrat, a doble alçada i il·luminada mitjançant patis interiors. L’accés es produeix de manera independent a la resta d’edificacions per donar autonomia al seu funcionament. BIBLIOTECA La biblioteca, desenvolupada en una fase constructiva independent, serveix de vincle entre la fase nord de l’ampliació y l’edifici existent de la Facultat de Biologia. Es distribueix en tres plantes sota rasant i la coberta transitable, que es converteix en plaça per donar accés a l’antiga facultat, a la pròpia biblioteca i a la nova ampliació. El programa de despatxos, administració, magatzems i espais destinats a lectura es situen als dos primers nivells sota rasant. El tercer soterrani queda ocupat per instal·lacions i l’aparcament. L’àrea principal de lectura està coberta per lluernaris per tal d’aprofitar al màxim la llum natura alhora que un doble espai comunica visualment i lumínica aquests dos primers nivells soterrats HIVERNACLES L’espai central del solar es destina a la construcció de dos grans hivernacles amb sistemes de climatització adequats per tal de reproduir diferents situacions ambientals. Consten una planta soterrani per a ubicació de maquinària de grans dimensions i amb sistemes estudiats per aconseguir un alt grau d’aïllament respecte l’exterior.

Rutes i Apunts (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!