La farmàcia Surroca, obra del badaloní Joan Amigó i Barriga, representa un important exemple de la transició d’un modernisme, ja molt arrelat arreu del territori català, que s’endinsa en un procés de transformació marcat per les influències estrangeres que arribaven a Catalunya a través d’esdeveniments com l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929. La farmàcia va ser fundada el 1878, però no va ser fins al 1905 que es va instal·lar en la seva ubicació actual, al popular Carrer de Mar de Badalona. El primer disseny d’aquesta també va ser encarregat a Joan Amigó i Barriga, resultant aquest en un interiorisme típicament modernista: mobiliari de fusta i motllures al sostre amb motius naturalistes, vitralls amb color… Tot i això, com en altres obres de l’arquitecte, també s’hi podien observar influències del moviment secessionista vienès; en destaca la utilització de les cadires del reconegut dissenyador Michel Thonet, que presentaven gravats de lires típics d’aquest corrent. No obstant això, aquest disseny canviarà radicalment arran de diversos esdeveniments. El primer d’aquests episodis és el ràpid avenç en el món de la farmàcia a partir dels anys vint respecte a la seva producció industrial, que reduïa l’espai requerit de laboratori per als establiments, però n’augmentava el d’emmagatzematge. A més, es va produir un canvi de titularitat de la farmàcia, de pare (Joan Surroca Viñeta) a fill (Joan Surroca Caritg), que també agreujava aquesta modernització. Finalment, el motiu principal dels canvis experimentats en el disseny de la farmàcia és la voluntat activa d’innovació de la família Surroca, ben coneguda en l’època. És aquesta inquietud el que els impulsava a participar en totes les fires i exposicions internacionals per impregnar-se de les últimes novetats, i és el que va portar a Joan Surroca i Caritg a fixar-se en l’estil art déco francès, exhibit en l'Exposició Internacional de 1929. Tant és així que el farmacèutic torna a contactar amb Amigó i Barriga, també conegut per la seva permeabilitat, per remodelar l’actual botiga. El nou disseny, finalitzat l’any 1932, comportarà canvis essencials, tant espacials com estètics. Pel que fa a la nova distribució, l’espai de laboratori ja no necessita tanta dimensió i la rebotiga queda molt més reduïda, fet que augmenta l’espai de la botiga de cara al públic; el taulell continua tenint una posició central, però queda al fons, i als dos laterals es dissenyen mobles d’emmagatzematge que ocupen gairebé tota la superfície de paret. Quant a l’estètica, és interessant apuntar com la voluntat d’innovar i destacar, tant del doctor Surroca com d’Amigó i Barriga, els porta a col·laborar amb alguns dels artesans i artistes amb més renom de l’època. Xavier Corberó i Trepat, pare del reconegut escultor Xavier Corberó, va encarregar-se dels motius decoratius metàl·lics que sobretot es poden observar en el marc al voltant de l’obertura d’entrada i també en la mateixa porta, mentre que Pere Crespo va realitzar tots els treballs respectius als vidres. D’aquestes col·laboracions en destaca també la de l’emblemàtic pintor Xavier Nogués, qui va pintar l’arbre que s’observa a la paret del fons de la farmàcia. Totes aquestes col·laboracions, junt amb les idees de l’arquitecte, resulten en una farmàcia molt diferent de l'anterior. La façana, amb un acabat de marbre de color verdós combinat amb els ornaments metàl·lics de Xavier Corberó, presenta un aspecte més ordenat, però sense falta de detall, en general més proper a un moviment modern que encara estava per arribar a la major part del territori català. L’interior segueix la mateixa línia; el mobiliari de fusta és substituït per prestatgeries majoritàriament obertes, i l’interior és recobert utilitzant falsos sostres i parets que en alguns punts esdevenen més transparents, convertint-se en vidres translúcids que en alguns casos estan gravats i hi amaguen la il·luminació de la farmàcia. La primera zona de l’interior, fins a arribar al taulell, pren un aspecte clar, quasi blanc, que es podria descriure com més fred que l’anterior interior de fusta. Això canvia a la següent zona, passat el taulell. El mobiliari, tot i que igualment més simple, és de fusta i les parets d’un to també més càlid; per acabar de potenciar el caràcter d’aquest segon espai, hi trobem a la paret de fons el mural pintat per Xavier Nogués d’un arbre que simbolitza el coneixement de la farmàcia, travessant amb les arrels un llibre. Aquesta pintura, més orgànica, destaca amb la resta de la farmàcia, més sòbria i ordenada, deixant així constància d’aquesta transició des d’un modernisme i noucentisme ja tardans fins a una arquitectura més impregnada pels nous corrents europeus.