Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memòria

La farmàcia Surroca, obra del badaloní Joan Amigó i Barriga, representa un important exemple de la transició d’un modernisme, ja molt arrelat arreu del territori català, que s’endinsa en un procés de transformació marcat per les influències estrangeres que arribaven a Catalunya a través d’esdeveniments com l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929.

La farmàcia va ser fundada el 1878, però no va ser fins al 1905 que es va instal·lar en la seva ubicació actual, al popular Carrer de Mar de Badalona. El primer disseny d’aquesta també va ser encarregat a Joan Amigó i Barriga, resultant aquest en un interiorisme típicament modernista: mobiliari de fusta i motllures al sostre amb motius naturalistes, vitralls amb color… Tot i això, com en altres obres de l’arquitecte, també s’hi podien observar influències del moviment secessionista vienès; en destaca la utilització de les cadires del reconegut dissenyador Michel Thonet, que presentaven gravats de lires típics d’aquest corrent. No obstant això, aquest disseny canviarà radicalment arran de diversos esdeveniments.

El primer d’aquests episodis és el ràpid avenç en el món de la farmàcia a partir dels anys vint respecte a la seva producció industrial, que reduïa l’espai requerit de laboratori per als establiments, però n’augmentava el d’emmagatzematge. A més, es va produir un canvi de titularitat de la farmàcia, de pare (Joan Surroca Viñeta) a fill (Joan Surroca Caritg), que també agreujava aquesta modernització. Finalment, el motiu principal dels canvis experimentats en el disseny de la farmàcia és la voluntat activa d’innovació de la família Surroca, ben coneguda en l’època. És aquesta inquietud el que els impulsava a participar en totes les fires i exposicions internacionals per impregnar-se de les últimes novetats, i és el que va portar a Joan Surroca i Caritg a fixar-se en l’estil art déco francès, exhibit en l'Exposició Internacional de 1929. Tant és així que el farmacèutic torna a contactar amb Amigó i Barriga, també conegut per la seva permeabilitat, per remodelar l’actual botiga.

El nou disseny, finalitzat l’any 1932, comportarà canvis essencials, tant espacials com estètics. Pel que fa a la nova distribució, l’espai de laboratori ja no necessita tanta dimensió i la rebotiga queda molt més reduïda, fet que augmenta l’espai de la botiga de cara al públic; el taulell continua tenint una posició central, però queda al fons, i als dos laterals es dissenyen mobles d’emmagatzematge que ocupen gairebé tota la superfície de paret. Quant a l’estètica, és interessant apuntar com la voluntat d’innovar i destacar, tant del doctor Surroca com d’Amigó i Barriga, els porta a col·laborar amb alguns dels artesans i artistes amb més renom de l’època. Xavier Corberó i Trepat, pare del reconegut escultor Xavier Corberó, va encarregar-se dels motius decoratius metàl·lics que sobretot es poden observar en el marc al voltant de l’obertura d’entrada i també en la mateixa porta, mentre que Pere Crespo va realitzar tots els treballs respectius als vidres. D’aquestes col·laboracions en destaca també la de l’emblemàtic pintor Xavier Nogués, qui va pintar l’arbre que s’observa a la paret del fons de la farmàcia.

Totes aquestes col·laboracions, junt amb les idees de l’arquitecte, resulten en una farmàcia molt diferent de l'anterior. La façana, amb un acabat de marbre de color verdós combinat amb els ornaments metàl·lics de Xavier Corberó, presenta un aspecte més ordenat, però sense falta de detall, en general més proper a un moviment modern que encara estava per arribar a la major part del territori català. L’interior segueix la mateixa línia; el mobiliari de fusta és substituït per prestatgeries majoritàriament obertes, i l’interior és recobert utilitzant falsos sostres i parets que en alguns punts esdevenen més transparents, convertint-se en vidres translúcids que en alguns casos estan gravats i hi amaguen la il·luminació de la farmàcia. La primera zona de l’interior, fins a arribar al taulell, pren un aspecte clar, quasi blanc, que es podria descriure com més fred que l’anterior interior de fusta. Això canvia a la següent zona, passat el taulell. El mobiliari, tot i que igualment més simple, és de fusta i les parets d’un to també més càlid; per acabar de potenciar el caràcter d’aquest segon espai, hi trobem a la paret de fons el mural pintat per Xavier Nogués d’un arbre que simbolitza el coneixement de la farmàcia, travessant amb les arrels un llibre. Aquesta pintura, més orgànica, destaca amb la resta de la farmàcia, més sòbria i ordenada, deixant així constància d’aquesta transició des d’un modernisme i noucentisme ja tardans fins a una arquitectura més impregnada pels nous corrents europeus.

Autor: Judith Villegas

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Farmàcia Surroca

    Joan Amigó i Barriga

    Farmàcia Surroca

    La farmàcia Surroca, obra del badaloní Joan Amigó i Barriga, representa un important exemple de la transició d’un modernisme, ja molt arrelat arreu del territori català, que s’endinsa en un procés de transformació marcat per les influències estrangeres que arribaven a Catalunya a través d’esdeveniments com l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929. La farmàcia va ser fundada el 1878, però no va ser fins al 1905 que es va instal·lar en la seva ubicació actual, al popular Carrer de Mar de Badalona. El primer disseny d’aquesta també va ser encarregat a Joan Amigó i Barriga, resultant aquest en un interiorisme típicament modernista: mobiliari de fusta i motllures al sostre amb motius naturalistes, vitralls amb color… Tot i això, com en altres obres de l’arquitecte, també s’hi podien observar influències del moviment secessionista vienès; en destaca la utilització de les cadires del reconegut dissenyador Michel Thonet, que presentaven gravats de lires típics d’aquest corrent. No obstant això, aquest disseny canviarà radicalment arran de diversos esdeveniments. El primer d’aquests episodis és el ràpid avenç en el món de la farmàcia a partir dels anys vint respecte a la seva producció industrial, que reduïa l’espai requerit de laboratori per als establiments, però n’augmentava el d’emmagatzematge. A més, es va produir un canvi de titularitat de la farmàcia, de pare (Joan Surroca Viñeta) a fill (Joan Surroca Caritg), que també agreujava aquesta modernització. Finalment, el motiu principal dels canvis experimentats en el disseny de la farmàcia és la voluntat activa d’innovació de la família Surroca, ben coneguda en l’època. És aquesta inquietud el que els impulsava a participar en totes les fires i exposicions internacionals per impregnar-se de les últimes novetats, i és el que va portar a Joan Surroca i Caritg a fixar-se en l’estil art déco francès, exhibit en l'Exposició Internacional de 1929. Tant és així que el farmacèutic torna a contactar amb Amigó i Barriga, també conegut per la seva permeabilitat, per remodelar l’actual botiga. El nou disseny, finalitzat l’any 1932, comportarà canvis essencials, tant espacials com estètics. Pel que fa a la nova distribució, l’espai de laboratori ja no necessita tanta dimensió i la rebotiga queda molt més reduïda, fet que augmenta l’espai de la botiga de cara al públic; el taulell continua tenint una posició central, però queda al fons, i als dos laterals es dissenyen mobles d’emmagatzematge que ocupen gairebé tota la superfície de paret. Quant a l’estètica, és interessant apuntar com la voluntat d’innovar i destacar, tant del doctor Surroca com d’Amigó i Barriga, els porta a col·laborar amb alguns dels artesans i artistes amb més renom de l’època. Xavier Corberó i Trepat, pare del reconegut escultor Xavier Corberó, va encarregar-se dels motius decoratius metàl·lics que sobretot es poden observar en el marc al voltant de l’obertura d’entrada i també en la mateixa porta, mentre que Pere Crespo va realitzar tots els treballs respectius als vidres. D’aquestes col·laboracions en destaca també la de l’emblemàtic pintor Xavier Nogués, qui va pintar l’arbre que s’observa a la paret del fons de la farmàcia. Totes aquestes col·laboracions, junt amb les idees de l’arquitecte, resulten en una farmàcia molt diferent de l'anterior. La façana, amb un acabat de marbre de color verdós combinat amb els ornaments metàl·lics de Xavier Corberó, presenta un aspecte més ordenat, però sense falta de detall, en general més proper a un moviment modern que encara estava per arribar a la major part del territori català. L’interior segueix la mateixa línia; el mobiliari de fusta és substituït per prestatgeries majoritàriament obertes, i l’interior és recobert utilitzant falsos sostres i parets que en alguns punts esdevenen més transparents, convertint-se en vidres translúcids que en alguns casos estan gravats i hi amaguen la il·luminació de la farmàcia. La primera zona de l’interior, fins a arribar al taulell, pren un aspecte clar, quasi blanc, que es podria descriure com més fred que l’anterior interior de fusta. Això canvia a la següent zona, passat el taulell. El mobiliari, tot i que igualment més simple, és de fusta i les parets d’un to també més càlid; per acabar de potenciar el caràcter d’aquest segon espai, hi trobem a la paret de fons el mural pintat per Xavier Nogués d’un arbre que simbolitza el coneixement de la farmàcia, travessant amb les arrels un llibre. Aquesta pintura, més orgànica, destaca amb la resta de la farmàcia, més sòbria i ordenada, deixant així constància d’aquesta transició des d’un modernisme i noucentisme ja tardans fins a una arquitectura més impregnada pels nous corrents europeus.
  2. Reforma de la Farmàcia Surroca

    Joan Amigó i Barriga

    Reforma de la Farmàcia Surroca

    La farmàcia Surroca, obra del badaloní Joan Amigó i Barriga, representa un important exemple de la transició d’un modernisme, ja molt arrelat arreu del territori català, que s’endinsa en un procés de transformació marcat per les influències estrangeres que arribaven a Catalunya a través d’esdeveniments com l’Exposició Internacional de Barcelona de l’any 1929. La farmàcia va ser fundada el 1878, però no va ser fins al 1905 que es va instal·lar en la seva ubicació actual, al popular Carrer de Mar de Badalona. El primer disseny d’aquesta també va ser encarregat a Joan Amigó i Barriga, resultant aquest en un interiorisme típicament modernista: mobiliari de fusta i motllures al sostre amb motius naturalistes, vitralls amb color… Tot i això, com en altres obres de l’arquitecte, també s’hi podien observar influències del moviment secessionista vienès; en destaca la utilització de les cadires del reconegut dissenyador Michel Thonet, que presentaven gravats de lires típics d’aquest corrent. No obstant això, aquest disseny canviarà radicalment arran de diversos esdeveniments. El primer d’aquests episodis és el ràpid avenç en el món de la farmàcia a partir dels anys vint respecte a la seva producció industrial, que reduïa l’espai requerit de laboratori per als establiments, però n’augmentava el d’emmagatzematge. A més, es va produir un canvi de titularitat de la farmàcia, de pare (Joan Surroca Viñeta) a fill (Joan Surroca Caritg), que també agreujava aquesta modernització. Finalment, el motiu principal dels canvis experimentats en el disseny de la farmàcia és la voluntat activa d’innovació de la família Surroca, ben coneguda en l’època. És aquesta inquietud el que els impulsava a participar en totes les fires i exposicions internacionals per impregnar-se de les últimes novetats, i és el que va portar a Joan Surroca i Caritg a fixar-se en l’estil art déco francès, exhibit en l'Exposició Internacional de 1929. Tant és així que el farmacèutic torna a contactar amb Amigó i Barriga, també conegut per la seva permeabilitat, per remodelar l’actual botiga. El nou disseny, finalitzat l’any 1932, comportarà canvis essencials, tant espacials com estètics. Pel que fa a la nova distribució, l’espai de laboratori ja no necessita tanta dimensió i la rebotiga queda molt més reduïda, fet que augmenta l’espai de la botiga de cara al públic; el taulell continua tenint una posició central, però queda al fons, i als dos laterals es dissenyen mobles d’emmagatzematge que ocupen gairebé tota la superfície de paret. Quant a l’estètica, és interessant apuntar com la voluntat d’innovar i destacar, tant del doctor Surroca com d’Amigó i Barriga, els porta a col·laborar amb alguns dels artesans i artistes amb més renom de l’època. Xavier Corberó i Trepat, pare del reconegut escultor Xavier Corberó, va encarregar-se dels motius decoratius metàl·lics que sobretot es poden observar en el marc al voltant de l’obertura d’entrada i també en la mateixa porta, mentre que Pere Crespo va realitzar tots els treballs respectius als vidres. D’aquestes col·laboracions en destaca també la de l’emblemàtic pintor Xavier Nogués, qui va pintar l’arbre que s’observa a la paret del fons de la farmàcia. Totes aquestes col·laboracions, junt amb les idees de l’arquitecte, resulten en una farmàcia molt diferent de l'anterior. La façana, amb un acabat de marbre de color verdós combinat amb els ornaments metàl·lics de Xavier Corberó, presenta un aspecte més ordenat, però sense falta de detall, en general més proper a un moviment modern que encara estava per arribar a la major part del territori català. L’interior segueix la mateixa línia; el mobiliari de fusta és substituït per prestatgeries majoritàriament obertes, i l’interior és recobert utilitzant falsos sostres i parets que en alguns punts esdevenen més transparents, convertint-se en vidres translúcids que en alguns casos estan gravats i hi amaguen la il·luminació de la farmàcia. La primera zona de l’interior, fins a arribar al taulell, pren un aspecte clar, quasi blanc, que es podria descriure com més fred que l’anterior interior de fusta. Això canvia a la següent zona, passat el taulell. El mobiliari, tot i que igualment més simple, és de fusta i les parets d’un to també més càlid; per acabar de potenciar el caràcter d’aquest segon espai, hi trobem a la paret de fons el mural pintat per Xavier Nogués d’un arbre que simbolitza el coneixement de la farmàcia, travessant amb les arrels un llibre. Aquesta pintura, més orgànica, destaca amb la resta de la farmàcia, més sòbria i ordenada, deixant així constància d’aquesta transició des d’un modernisme i noucentisme ja tardans fins a una arquitectura més impregnada pels nous corrents europeus.

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!