El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La lectura que Ribot fa del solar, una cantonada als afores de Girona, condueix per una via rigorosament racional a la solució estructural i distributiva. L’accés dels cotxes té lloc per la cantonada, a través d’una rampa helicoïdal suportada per un sistema octogonal de pilars, que queden reflectits a la façana per mitjà d’un quart de cilindre de vidre. L’esquema estructural circular penetra fins a la segona crugia, i finalment es fon amb les tirades rectilínies dels pilars perimetrals. L’ordre de l’estructura reflecteix fidelment l’ordre de la circulació dels cotxes. L’edifici es presenta al carrer com dos volums lleugers de vidre articulats pel cos cilíndric reforçat de la cantonada. A propòsit d’un programa atípic i en un indret sense una identitat específica, Ribot fon l’argument racionalista i la sensibilitat modernista en un edifici sorprenent per a l’època.
El edificio está formado por un cuerpo compacto que se organiza a partir de una rampa helicoidal que comunica los diferentes niveles con el exterior. Este helicoide se convierte en sí mismo en un escaparate dinámico que está situado justo en la esquina de la manzana, definiendo un chaflán singular que articula las dos fachadas laterales. Es un proyecto contemporáneo de los edificios Seat de Barcelona, que introducen la arquitectura americana de Mies en Catalunya.
El arquitecto hace notar que en el proyecto original figuraba una visera que remataba la totalidad del edificio, pero que fue substituida por dos marquesinas laterales. Estas marquesinas proceden culturalmente de la crítica revisionista del Team X, que cuestionaba la ortodoxia del Estilo Internacional con elementos identitarios y contextualistas. Recuerdan a algunos proyectos de Ignazio Gardella y Gio Ponti en el norte de Italia.
Por lo que respecta al programa, el edificio funciona como un gran contenedor organizado por plantas. La entrada de vehículos y personal se realiza desde el chaflán a través de la rampa helicoidal que comunica las cuatro plantas. En el cilindro central se encuentran las escaleras, ascensor y aseos.