Les Escoles Blanquerna-Institut Menéndez Pelayo es troben situades al districte de Sarrià-Sant Gervasi, enfrontat amb la Via Augusta, en una parcel·la quadrangular. Es tracta d'un edifici entre mitgeres, molt ampli i amb un gran pati davanter, amb una morfologia en "L".
Es tracta d'un gran immoble amb una estructuració de l'espai molt diàfana i repetitiva, destinada i orientada a usos docents. Hi ha una gran preocupació per assolir el màxim de lluminositat als espais interiors. A la planta baixa s'hi situen els locals destinats a l'administració del centre, així com una gran sala d'actes i el gimnàs. La resta de plantes estan majoritàriament destinades a les aules. Un altre element que entronca bé amb la funcionalitat arquitectònica de l'època és la utilització col·lectiva de les terrasses.
Les diferents plantes tenen un gran component horitzontal, amb llargues obertures amb persiana de llibret, que inclús afecten al tram de curvatura de l'immoble. Aquesta horitzontalitat només es veu afectada en un tram, amb finestrals verticals correguts que prenen tota l'extensió de la façana. Aquest punt és el corresponent amb el forat d'escala.
L'edifici està ampliat per l'ala sud-est on s'ha afegit un cos quasi mimètic i uns nous espais de gimnàs pel costat de ponent. Tot el conjunt s'ha tractat amb un nou estuc de color que no té res a veure amb l'original, però que dona un aspecte unitari al conjunt. L'estat de conservació de l'immoble és bo.
L'edifici va ésser projectat a principis dels anys 30 per ubicar-hi la seu de la Mútua Escolar Blanquerna, que acollia des de pàrvuls fins a l'ensenyament superior. La concepció de l'edifici respon a l'aplicació dels criteris de l'arquitectura racionalista europea les edificacions escolars de l'època.
L'edifici segueix els principis de l'arquitectura funcionalista: té un accés clar, les habitacions donen al sud, els espais col·lectius es troben a la planta baixa i hi ha diverses terrasses. El projecte original presentava un cos arrodonit que contenia un hall a doble alçada a l'eix del carrer Aribau.
Amb aquest edifici s'inaugura la construcció d'escoles funcionalistes de la dècada de 1930. Va ser dissenyat seguint l'avantguarda educativa dels criteris d'Alexandre Galí i els criteris del GATCPAC en la concepció dels espais d'ensenyament. El sol, la recreació i la funcionalitat són els nous valors arquitectònics de les escoles en la dècada de 1930.
