El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El plantejament del projecte treu profit de les òptimes condicions del solar: orientat al sud-est, aïllat, elevat respecte de les vies de comunicació, emplaçament cèntric. L’edifici es col·loca a la part posterior i respecta l’esglaonament natural del terreny, afavorint la màxima assolellada del pati de joc i de la façana principal. El cos principal es divideix en tres crugies: la del davant, de 6,40 metres, allotja les aules. Cada aula rep la llum a través de dos grans finestrals amb persianes impermeables. La segona crugia, de 3 metres, és ocupada pel corredor. I la crugia posterior, de 4,75 metres, allotja les sales complementàries.
Socio del GATCPAC, Pere Armengou era arquitecto municipal de Manresa y supo escoger un solar de excelentes condiciones para la construcción de la escuela: orientación SE, elevación en relación con la vía pública, emplazamiento céntrico, facilidad de comunicación, etcétera. El proyecto aprovecha al máximo estas cualidades colocando el edificio en el fondo del solar, así obtiene el máximo asoleo para los campos de juego y el edificio. La fachada principal del edificio está orientada a sudeste y todas las aulas tienen esta misma orientación.
Se han respetado todos los principios del racionalismo constructivo: ventanas alargadas, simplicidad en el volumen y utilización de la cubierta plana. En la fachada sudeste predomina el vacío hasta tal punto que casi todo es ventana. Desde el interior de las aulas puede comprobarse el excelente emplazamiento del grupo escolar y en el ángulo sur se han dispuesto dos terrazas que sirven de aulas exteriores. El mobiliario de las aulas se compone de mesas y sillas libres de madera, y las mesas son de tres tamaños escalonados para los seis grados de niños. En el gimnasio se ha dispuesto una pantalla de proyecciones. La decoración es muy simple, de contenido racionalista.
És un edifici marcat per les noves idees racionalistes i constitueix, de fet, l'obra més important de l'autor. Armengou va saber triar un solar d'excel·lents condicions per a la intervenció.
És una edificació de quatre plantes, més una planta soterrani per a les instal·lacions. Està ordenat estructuralment segons el criteri basat en tres crugies paral·leles, orientades en direcció sud est per l'aprofitament màxim del sòl. Les aules s'ubiquen a la primera crugia, que dóna a la façana principal, i és de 6,4 m. En una segona crugia -central- de 3 m. hi ha el nucli de circulacions que dóna accés a les diferents dependències. A la tercera crugia, de 4'75 m., amb façana a la part posterior, s'hi troba un conjunt de peces funcionalment auxiliars per a l'activitat de l'edifici o serveis. L'edificació respon a criteris constructius considerats com a tècniques bàsiques en l'edificació actual i per tant hi ha una estructura de formigó armat. Els tancaments són de maó i les façanes, arrebossades i pintades, no fan cap concessió a l'ornamentació.
Tots els criteris de racionalisme constructiu es varen respectar en aquesta obra: simplicitat en el volum, ús de coberta plana i les finestres allargades.
L'edifici fou projectat l'any 1932 per Pere Armengou i Torra, arquitecte municipal de Manresa, i inaugurat el 1934. El col·legi "Renaixença" és l'obra més important d'aquest arquitecte; aquest mateix va ser l'autor del disseny de la part del mobiliari de l'escola, seguint els criteris proposats per la Bauhaus. Posteriorment, cap al 1968, es portaren a terme una sèrie d'intervencions que, malgrat que modificaren substancialment l'obra, en respectaren l'esperit inicial.