Edifici d'habitatges de planta baixa i quatre pisos, amb cornisa i terrat. La façana principal a la Baixada de la Seu està ordenada simètricament segons tres eixos verticals que corresponen als tres portals de planta baixa. Tipologia clàssica amb entresòl, principal i dos pisos, la diferenciació social dels quals ve marcada per la importància dels balcons: a l'entresòl, baranes a pla de façana; a la planta principal, balconada, i a la resta, balcons individuals decreixents en alçada. Té pilastres de separació dels balcons, quasi planes, rematades amb capitells jònics. Cornisa amb permòdols i imbricacions. La façana al carrer del Bisbe és plana, amb escasses obertures.

Façana monumental amb la porta principal decorada amb pilastres i gran cornisa, sota la qual hi ha un fris amb un baix relleu que representa Jesús pujant al Calvari. Les parets laterals a dita porta estan decorades amb grans làpides. A l'interior, la porta reprodueix la façana d'un temple grec amb dues columnes de capitells dòrics i frontó triangular. A cada banda es desenvolupa un corredor amb columnes clàssiques (12 a cada costat) d'ordre toscà, fins a trobar l'església. En aquests corredors hi ha practicats els nínxols, alguns de gran valor artístic. Dins el recinte tancat pels pòrtics i l'entrada estant disseminats de manera ordenada els panteons i sepulcres familiars, alguns d'ells veritables obres d'arquitectura i escultura de gran qualitat que fan del conjunt un atractiu mostrari dels estils de finals del XIX i començaments del XX. Cal destacar: el sepulcre de la família Portabella i Argullol, construït per l'arquitecte Bernat Pejoan i l'escultor Josep Llimona; el panteó de la família Serra i Santamans, d'estil neoromànic, i el de la família Borràs, d'estil neogòtic. La capella del cementiri és de composició i formalització clàssiques, molt adient al conjunt de la façana exterior-interior. Projecte de l'edifici del 1846.

Edifici aïllat, envoltat de jardí i situat al centre de la ciutat, en la zona de l'eixample vuitcentista. Té un caràcter monumental, de proporcions considerables i estil classicitzant. El sistema estructural de l'edifici és a base de murs de càrrega i forjat. El sostre és de revoltó ceràmic i biguetes d'acer laminat. Els murs de càrrega són obrats amb blocs de pedra de 50 cm. de gruix. La façana principal presenta un cos central un xic més elevat que la resta i una torre a cada extrem de façana. La decoració és d'estil neoclàssic. Al cos principal hi ha un portalada de mig punt, flanquejada per unes columnes adossades amb capitell jònic; remata el cos un frontó triangular. El campanar és d'espadanya. La resta de façana és també de línia molt clàssica i regular. El seu fundador fou el manresà Francesc Cots i Argullol, que no pogué veure acabada l'obra, ja que va morir poc desprès de començar-se el projecte d'aquesta. El projecte s'encarregà a l'arquitecte barceloní Antoni Rovira i Trias. Es va posar la primera pedra el 3 de maig de 1857 i la part principal de l'edifici s'acabà a l'agost del 1859. El 14 de març de 1879 es van començar les obres de l'església, que fou beneïda el 12 d'octubre de 1881. S'han fet diverses reformes a la construcció, essent la més important la de l'arquitecte Alexandre Soler i March, que reformà la façana principal i construí uns cossos laterals. Actualment es troba en fase de restauració.

Xemeneia d'una antiga fàbrica de filats coneguda també com fàbrica de l'Aranya. De forma troncocònica, bastida en totxo aplantillat i acabat en motllures de secció circular que reforcen el contingut del coronament. 1862.- construcció de la fàbrica. 1863.- entre en funcionament.

Conjunt de tres dipòsits colgats, de 25 x 40 m cadascun, l'estructura dels quals està formada per dues crugies dividides per 4 pilars i 5 arcs formers de pedra, entrecreuades a la vegada per altres 4 arcs torals, generant unes voltes de pedra rebaixades.

Es tracta d'un edifici industrial amb tres façanes al carrer i una mitgera, de planta quadrada amb baixos i quatre pisos d'alçada. Escala principal amb ascensor situada en un vèrtex on s'aixeca una torratxa. Les quatre façanes són iguals, amb composició de grans obertures segons eixos ortogonals. Remat amb cornisa amb tortugada. Xemeneia adossada a una de les façanes que s'enlaira per damunt de la cornisa. Interior original format de grans espais suportats per columnes de ferro amb sostres alts. Es considera la primera mostra a Manresa de la tipologia industrial anglesa, caracteritzada per la repetició molt regular de les obertures i un desenvolupament vertical. Les façanes són de composició simètrica, amb amplis finestrals que permeten la il·luminació interior. Els murs de la fàbrica són finestrals que permeten la il·luminació interior. Els murs de la fàbrica són obrats amb pedra i arrebossat formant franges. Les finestres estan decorades amb maó arrebossat, amb una funció decorativa, però ben austera. Arrebossat sobre la fusteria original. La planta és diàfana, amb un nucli vertical d'accés, que sobresurt clarament de l'edifici en forma de torre. L'estructura és de pilars de fosa i bigueta metàl·lica. El projecte és obra de Pere Samsó i Heras, i data del 1890. Aquesta fàbrica actualment està tancada i es troba inclosa en un programa de rehabilitació promogut per l'Institut Català del Sòl.

Edifici Industrial formant part de la trama urbana. Antiga fàbrica tèxtil. Conjunt d'edificis vestits en diferents èpoques. Destaca el cos d'accés entre mitgeres amb façana el carrer Llussà, de planta quadrada amb l'eix de simetria. A un costat hi ha la caixa d'escala. Façanes de totxo vist amb junta seca. Obertures en arc rodó, de totxo col·locat a plec de llibre. Impostes i trencaaigües també de totxo. Remat amb cornisa i baranes. Xemeneia de totxo.

Edifici senyorial de caràcter residencial envoltat de conreus. La façana, d'estuc, presenta tres cossos, el central més elevat amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües. Destaca una galeria del primer pis a la façana de ponent. La coberta és de teules àrabs i els ràfecs són de fusta treballada. Sobresurt una torre vuitavada de línies neobarroques. Sobre la porta d'entrada d'entrada a la torre i al centre de la façana hi ha la data de construcció i la inscripció "Vil·la Emilia". Dissenyada per l'arquitecte Ignaci Oms i Ponsa, arquitecte municipal de Manresa, per encàrrec de Josep Lluvià i Vidal, fabricant de cintes, sobre uns terrenys en els que ja existia una casa més petita. Coneguda també amb el nom de Vil·la Emília, en honor a l'esposa de Lluvià, Emília Serramalera. El 1954, la finca deixà de ser propietat de la família Lluvià i va passar per diverses mans al llarg dels anys que la deixen en un estat ruïnós fins que el 2012 l'Ajuntament de Manresa decideix adquirir-la i restaurar-la.

Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica. Cobert a quatre aigües, amb una llanterna al carener, de secció quadrada i amb coberta a quatre vessants. Teula àrab. Façanes planes, amb predomini del buit sobre el ple, i amb una distribució simètrica de les obertures. Aquestes presenten com a únic element decoratiu el motlluratge de les llindes als extrems.

La xemeneia pertany a una antiga fàbrica d'alcohols. És de base quadrada i té un cos troncocònic, amb un anell al coronament. Bastida en totxo vist. La base (cos prismàtic de totxo) es troba a l'interior d'una nau, destinada actualment a aparcament privat. El cos de xemeneia emergeix per sobre la coberta de la nau.

Edifici d'habitatges entre mitgeres de composició unitària, i simètrica. De planta baixa, tres pisos amb terrat al damunt. Façana simètrica. Composició ordenada d'obertures segons eixos verticals. Finestres geminades formant arc tribular a la planta baixa. Una obertura damunt el portal d'accés. La resta d'obertures són balcons llindats (baranes de ferro i baranes de gelosia de pedra al tercer pis). L'interior presenta un vestíbul decorat amb elements neogòtics. Obra de totxo arrebossat. Gran ornamentació de la façana. A la cornisa superior hi ha una sèrie d'arcuacions alternades amb magolles.

Edifici de planta baixa i tres pisos. Façana simètrica amb un cos central més destacat mitjançant una tribuna al primer pis i un remat amb capcer escalonat. A banda i banda, dos balcons per pis, amb baranes de ferro corregudes al primer i al tercer pis, i individuals al segon. Cornisa superior amb arcuacions i barana de llenguatge neogòtic. L'interior està molt modificat, per la instal·lació del Cafè i el Restaurant.

Edifici amb planta en forma de H, amb un altre cos travesser i formant un pati central. Té planta baixa i dos pisos. Les façanes estan arrebossades i emblanquinades, i presenten obra de totxo vist marcant el forjat de la primera planta (mitjançant imposta), zones angulars, cornises i finestres. Obertures ordenades de forma regular, de llenguatge neogòtic. Capcers escalonats, de totxo vermell. L'interior ha estat modificat. A la dècada del 1970 es va reformar i ampliar l'edifici amb una nova església. Durant la Guerra Civil va funcionar com a Hospital Militar.

Edifici d'ampla façana. Antigament eren dos edificis iguals però tractats unitàriament. Estructura de planta baixa i dos pisos, de composició unitària i simètrica, amb dues torratxes de planta quadrada que sobresurten del terrat, rematades amb llanternes i cúpula d'escames ceràmiques. La façana principal és simètrica amb un esquema horitzontal accentuat amb el fris de finestres del pis superior que contrasta amb la verticalitat de les obertures amb planta baixa i pis. Remat superior amb barana calada d'obra i cornisa. Totxo arrebossat i elements de pedra.

Edifici de planta rectangular amb dues ales laterals i un cos més ampli coincident amb el tram central de la façana que contenia l'escala d'accés al segon pis. Consta de dues plantes en el cos central i en una ala i de tres en l'ala esquerra, tercer pis que dóna a un terrat el qual porta a unes altres dependències. La façana principal tenia 46 metres de llarg, i en ella es mostra la divisió interna dels dos pisos - molt alts- gràcies a les finestres. Tant la cornisa com el contorn de totes les obertures estan remarcades pel treball amb diferent material. Té un pati posterior amb façanes plenes de vidres que contribueixen a donar llum a l'edifici. 1898.- s'accedeix a la construcció d'aquest edifici. 1901.- L'edifici, ja acabat, fou beneit pel mossèn Torres i Bages el dia 31 d'agost.

Habitatge plurifamiliar aïllat, amb façanes a tres carrers. Edifici compacte de planta baixa i dos pisos, i una part de soterrani. La façana principal és simètrica amb un ritme d'obertures ordenades regularment i balcons agrupats de dos en dos, separats per fornícules i pilastres, segons eixos verticals. Remat de l'edifici amb cornisa i permòdols i balustrada. Portal modernista al magatzem. Façana de totxo arrebossat, imitant pedra de fil. Pedra en detall ornamentals. Ferro de fosa. 189?: Construcció del magatzem (C/.Sant Joan Bta.) 1900 : Construcció de l'habitatge.

Edifici que consta de semi soterrani, planta baixa i quatre pisos. De les façanes en destaca la solució de cantonada, amb tribuna rotonda a nivell del primer i segon pis, on forma al damunt una terrassa amb balustrada i torratxa amb coberta cònica, d'escames ceràmiques. La tribuna presenta als dos pisos arqueries sobre columnes amb capitells toscans (primer pis) i corintis (segon pis). La resta d'obertures en façanes als dos carrers són d'esquema vertical amb balcons aïllats i correguts, de ferro. Les del tercer pis són resoltes en llenguatge neoclàssic, amb frontons i balustres. Remat superior amb cornisa i balustrada. La façana al pati presenta unes galeries tribuna curvilínies, amb persianes de fusta. A l'extrem del pati hi ha un petit pavelló cobert a quatre aigües, fent cantonada amb el carrer.

Edifici construït en pedra, amb una nau i capelles laterals comunicades entre si mitjançant arcs apuntats. Coberta a dues vessants. La façana principal és de composició ordenada, llisa, amb predomini del buit sobre el ple: portal en arc rodó i gran finestral tripartit que segueix la línia de façana formant el capcer. Una torre poligonal amb coberta piramidal resol la cantonada i serveix de nexe d'unió amb la façana lateral, plana, amb petites obertures i contraforts. El conjunt exterior utilitza un llenguatge formal divers de l'interior. Les façanes denoten unes certes influències centreeuropees, la qual cosa no és estranya si pensem que estan fetes posteriorment a l'interior i de mans d'un arquitecte més jove. A l'interior, la nau està separada de les capelles laterals mitjançant arcs formers, rebaixats en planta baixa i apuntats al pis superior. Absis poligonal. Cor al tester, a nivell de planta pis. Coberta amb estructura de fusta. Paraments arrebossats. A la capçalera, i damunt de l'altar, hi ha el cambril de la Verge.

L'edifici està format per dos cossos units en forma de L. Un d'ells, el més antic, de llenguatge neoclàssic, consta de planta baixa, pis i golfes. La planta baixa està coberta amb voltes de pedra. Un cos perpendicular a aquest de manera que tanca la L, està destinat a celler. El cos nou, de llenguatge modernista, consta de planta baixa i pis. La planta baixa és de pedra (incloent el garatge i magatzem). A nivell de planta pis, magnífica galeria a migdia i a ponent, amb mirador-tribuna cap a Montserrat, suportada per permòdols de ferro artísticament treballats. L'estructura de la galeria és de ferro de fosa, amb sostres i parets pintades. Obertures ricament decorades amb trencaaigües de totxo i estucs. Una balconada al pis principal uneix els dos edificis. La part modernista presenta una decoració rica en cornises i capcers, amb gelosia sota teulada feta de totxo vist i ceràmica. Els vitralls de galeria són emplomats, i també els d'obertures. Totes les cobertes vessen a dues aigües.

Torre de forma prismàtica de secció quadrangular, de 10 x 10 m., de dues plantes d'alçada i soterrani. Sòcol de carreus i paraments de paredat de pedres regulars de forma hexagonal amb juntes de morter. Franges verticals d'obra vista en angles i com a separació d'obertures. Aquestes, emmarcades en totxo vist, col·locat a sardinell en arcs i llindes, que contribueix a realçar l'aspecte artístic de l'edifici. Coberta amb ràfec sobresortint i remats de totxo -continuació de les franges verticals- a manera de magolles.

Edifici que consta de planta baixa i cinc pisos: la planta baixa de gran alçada i l'últim pis es transforma en àtic amb terrasses i limitadors. Coronat amb potent ràfec sobre permòdols de fusta i majòlica. La façana és simètrica. Té una composició ordenada marcant tres zones verticals: una central més ampla, on els balcons s'agrupen de dos en dos, excepte al principal, que apareix obertura tripartita, i dues laterals, amb un balcó per pis, separades per pilastres. Aquestes, circulars fins al nivell del segon pis, amb capitells jònics, continuen només dibuixades (estucades) fins al cinquè. La importància dels dos primers pisos queda remarcada per una balconada circular amb balustres de pedra, flanquejada per les pilastres adossades clàssiques, suportades per grosses mènsules. El quart i el cinquè pis estan separats per una cornisa de pedra. A l'interior ens trobem un habitatge per planta. Fou la primera casa de Manresa que comptà amb ascensor. Com a elements decoratius té un repertori clàssic utilitzat en el noucentisme català com a tema de decoració de façanes: mènsules, pilastres, capitells, barbacana, estucs, finestres emmarcades en pedra arenisca. Façana estucada imitant carreus, ceràmica, etc.

Edifici contenidor d'un transformador de corrent elèctric. Tipus urbà, de dues plantes i coberta a dues aigües. Tester de línies abarrocades. Una mitgera dóna a un pas de vianants amb escala, que separa l'edifici de l'escola Renaixença. Obra de totxo amb façana arrebossada, emmarcada amb estuc imitant obra vista. Façana simètrica amb obertures protegides per marquesines de teula àrab vidriada. El sòcol és de pedra.

Creu que presenta una estructura de cos circular a la base, la qual s'eixampla en un collaret i immediatament es torna a fer més petita a mesura que puja en tres cercles concèntrics superposats. El fust de la columna també és cilíndric i està coronat amb un capitell decorat i rematat amb una petitona teulada molt senzilla. Tota aquesta estructura és de pedra, mentre que la creu que la corona és de ferro.

Hospital: Construcció d'estil renaixentista amb ampliacions posteriors historicistes. Està format per un conjunt d'edificis, resultat de les ampliacions efectuades en les diverses èpoques (s.XVI-XX). La part més antiga, mitgera amb l'església, correspon a l'actual residencia de monges. A la planta baixa resta un arc gòtic original i d'altres reconstruïts. A la planta del pis apareixen finestrals renaixentistes. A principis del s.XX s'afegí un pis seguint la mateixa composició de la façana. També en aquesta època s'amplia l'hospital en d'altres cossos d'edificis de gust modernista-historicista. Finestres renaixentistes: obertura amb predomini de l'eix vertical, de doble fulla, emmarcada en els laterals per dues columnes primes d'ordre complert i coronades amb petits capitells treballats d'on arranca la resta de decoració que cobreix la part superior del vano, amb ondulacions creixents en el centre i que conclouen en una motllura. El material utilitzat és pedra sorrenca. Ocupen tot el primer pis de la façana que dóna a la Plaça de l'Hospital i una part de la façana del carrer de Sant Andreu. Església: obeeix a un ordre barroc classicista molt senzill. Està formada per una nau, amb volta de canó i arcs torals sobre pilastres, resultat d'una ampliació en longitud i alçada. La façana principal té un portal clàssic format per columnes i frontó corb, amb un rosetó al damunt. Dues torres simètriques de planta quadrada al cim la flanquegen. Hospital: Origen: des del s.XIII existia una "Domus Infirmorum" s.XVI: ampliacions i reformes renaixentistes. s.XX: 1ª dècada ampliació en un pis, estil historicista. Església: Origen del 1300. Construïda adossada a l'hospital, sota el patrocini del Mercader manresà Pere Salvatge. 1792: Construcció de la nova església sota protecció de la família Amigan. 1975: Benedicció de l'església.