Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El solar on se situa l’escola es troba en un dels límits del nucli urbà, a tocar d’una zona residencial de nou creixement. El projecte opta per concentrar totes les funcions dins un bloc compacte molt allargat que construeix un carrer gairebé inexistent. La planta baixa restitueix l’horitzontal en un solar que, per la seva llargària, presenta uns dos metres de diferència de cota d’un extrem a l’altre. La façana principal ve determinada per la variació dels filtres que matisen l’entrada de la llum natural. Les peces d’ús comú se situen totes a l’extrem més alt, connectades al pati de jocs per una graderia destinada a activitats lúdiques.
L'edifici de l'Institut se situa com a frontissa entre una zona urbana consolidada al nord del solar i una nova extensió residencial cap al sud, en fase de consolidació i que representa un important canvi del centre de gravetat del barri. L'edifici reconeix aquesta nova situació situant-se en la cota més alta del solar, construint tot el límit sud i situant-hi l'entrada principal. El seu caràcter públic i el seu rol com a fita urbana es veuen així reforçats.
La posició de l'edifici permet situar totes les aules a nord, de manera que tenen una llum suau i constant al llarg del dia i s'evita la necessitat de proteccions solars. A sud se situen tots els despatxos, tallers i laboratoris, protegits amb para-sols fixes de diferents mides, definides segons l'ús i dimensió de cada espai. Alguns espais especials, com la biblioteca, el menjador o l'aula de dibuix, tenen dues façanes exteriors per millorar el seu ús amb llum natural.
Tipològicament, l'edifici es basa en un esquema compacte que es trenca en alguns punts per definir unes àrees de trobada que il·luminen el passadís central. L'entrada principal és una disrupció, també morfològica, d'aquest esquema bàsic, capaç de connectar el carrer amb les àrees obertes de l'interior.
El solar és pràcticament pla, però a causa de la seva gran dimensió s'han de realitzar algunes manipulacions de nivell. Es defineixen aterrassaments que ajuden a generar àrees de joc planes i diferenciades. El gimnàs pot usar-se també com a teatre. El seu escenari es pot obrir a l'exterior, permetent així realitzar actes a l'aire lliure. Les grades serveixen tant com seients per a representacions com per a àrees de reunió informals quan l'escenari no està en ús.
El pla de Dalt de Domeny visqué, a partir dels vuitanta, dubtes entre el destí industrial i el residencial. Finalment, s’hi ha concentrat una notable àrea d’equipament públic dins
la qual es disposa aquesta escola, que, projectada per un dels joves arquitectes més actius del panorama català, delinea radicalment una trama urbana incipient.
Els jocs de volums, que filtren la llum del sud i esculpeixen l’espai lineal interior amb riquesa d’intersticis, s’arreceren sota la potència d’una coberta sòbria i general.
Ambient d’austeritat i frescor interior i cura de la llum natural en aules i espais de treball, i una certa pobresa material en la relació amb l’entorn urbà.
Al mateix veïnat, al C. de Can Sunyer, vegeu al núm. 48 el restaurant de can Roca (reforma de J. Ll. Frigola i C. Bosch, 1997, i interior amb disseny de Sandra Tarruella, 2006) i, al núm. 46, el Centre Cívic Municipal Antònia Adroher (de C. Lloret, 2007).
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres