El solar on se situa l’escola es troba en un dels límits del nucli urbà, a tocar d’una zona residencial de nou creixement. El projecte opta per concentrar totes les funcions dins un bloc compacte molt allargat que construeix un carrer gairebé inexistent. La planta baixa restitueix l’horitzontal en un solar que, per la seva llargària, presenta uns dos metres de diferència de cota d’un extrem a l’altre. La façana principal ve determinada per la variació dels filtres que matisen l’entrada de la llum natural. Les peces d’ús comú se situen totes a l’extrem més alt, connectades al pati de jocs per una graderia destinada a activitats lúdiques.
L'edifici de l'Institut se situa com a frontissa entre una zona urbana consolidada al nord del solar i una nova extensió residencial cap al sud, en fase de consolidació i que representa un important canvi del centre de gravetat del barri. L'edifici reconeix aquesta nova situació situant-se en la cota més alta del solar, construint tot el límit sud i situant-hi l'entrada principal. El seu caràcter públic i el seu rol com a fita urbana es veuen així reforçats.
La posició de l'edifici permet situar totes les aules a nord, de manera que tenen una llum suau i constant al llarg del dia i s'evita la necessitat de proteccions solars. A sud se situen tots els despatxos, tallers i laboratoris, protegits amb para-sols fixes de diferents mides, definides segons l'ús i dimensió de cada espai. Alguns espais especials, com la biblioteca, el menjador o l'aula de dibuix, tenen dues façanes exteriors per millorar el seu ús amb llum natural.
Tipològicament, l'edifici es basa en un esquema compacte que es trenca en alguns punts per definir unes àrees de trobada que il·luminen el passadís central. L'entrada principal és una disrupció, també morfològica, d'aquest esquema bàsic, capaç de connectar el carrer amb les àrees obertes de l'interior.
El solar és pràcticament pla, però a causa de la seva gran dimensió s'han de realitzar algunes manipulacions de nivell. Es defineixen aterrassaments que ajuden a generar àrees de joc planes i diferenciades. El gimnàs pot usar-se també com a teatre. El seu escenari es pot obrir a l'exterior, permetent així realitzar actes a l'aire lliure. Les grades serveixen tant com seients per a representacions com per a àrees de reunió informals quan l'escenari no està en ús.
El pla de Dalt de Domeny visqué, a partir dels vuitanta, dubtes entre el destí industrial i el residencial. Finalment, s’hi ha concentrat una notable àrea d’equipament públic dins
la qual es disposa aquesta escola, que, projectada per un dels joves arquitectes més actius del panorama català, delinea radicalment una trama urbana incipient.
Els jocs de volums, que filtren la llum del sud i esculpeixen l’espai lineal interior amb riquesa d’intersticis, s’arreceren sota la potència d’una coberta sòbria i general.
Ambient d’austeritat i frescor interior i cura de la llum natural en aules i espais de treball, i una certa pobresa material en la relació amb l’entorn urbà.
Al mateix veïnat, al C. de Can Sunyer, vegeu al núm. 48 el restaurant de can Roca (reforma de J. Ll. Frigola i C. Bosch, 1997, i interior amb disseny de Sandra Tarruella, 2006) i, al núm. 46, el Centre Cívic Municipal Antònia Adroher (de C. Lloret, 2007).
Autor: Josep Maria Birulés i Bertran
Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.
