Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Els jardins Antònia Vilàs es troben al barri de la Barceloneta, en un solar que limita amb els carrers de Balboa i Ginebra, i dos edificis residencials. L’Ajuntament de Barcelona planteja crear un nou espai públic mitjançant un procés de participació ciutadana. Fruït del mateix es genera un programa de necessitats i els primers esboços del projecte. Les sessions de participació serveixen per definir el caràcter nou d’ aquest espai. Aquest ha de ser un jardí on hi hagi espais de joc, espais per estar, una font i un recinte on diverses cooperatives del barri puguin plantar un hort.
A la suma de requeriments per part dels veïns s’afegeixen els condicionants dels serveis tècnics de l’Ajuntament com l’accessibilitat de persones i vehicles de manteniment i altres; la relació respecte els edificis veïns, tant des del punt de vista de les visuals del jardí cap a l’edifici com dels habitatges cap al jardí; i altres condicionants ambientals propis del lloc com l’assoleiament i la topografía.
Amb totes aquestes premises, el projecte es planteja com una successió d’espais d’escala més petita on tota una sèrie d’elements susceptibles de ser elements de joc i dissenyats expressament es col·loquen estratègicament dins aquest solar allargat. Aquesta successió d’espais van configurant un recorregut de paviment de formigó en zigzag que creua tot el jardí i va de carrer a carrer, fent tot el jardí accessible. Els diferents episodis tenen la voluntat de recrear possibles seqüències i experiències que es puguin tenir en un jardí. Les escenes es construeixen de diverses maneres, ja sigui a partir de la vegetació; de les catifes del paviment tou en sauló, sorra o terra; dels diversos elements metàl·lics; de topografies en cautxú que sorgeixen del terra; de roques reals que passen d’estar varades sobre la sorra a pujar per una paret de formigó esgarrapada; o d’un futur sostre vegetal suportat per dos pòrtics en creu. El disseny de l’espai a través del joc ens permet crear una nova concepció de l’espai públic on els diversos elements que el conformen no hagin de tenir necessàriament una única funció definida i on els diversos elements puguin ser usats diferentment pels diferents usuaris. Pretén ser en aquest sentit un al·legat de l’espai públic com un lloc on infants i adults es puguin trobar i viure experiències lliurement.
La vegetació és un dels materials més importants i presents en el lloc per tal de potenciar el caràcer de jardí, sempre sota la premisa que l’ús de la vegetació no ens invalidi l’ús de l’espai. És per aixó que les catifes de vegetació están estratègicament col·locades per tal de crear les diferents atmòsferes de les escenes. En el cas dels límits longitudinals de l’espai, un seto vegetal corregut conformat per eugènies, magraners, xoÍssies i codony japonès ens separa dels edificis residencials. La vegetàcio aèria majoritàriament caduca tal com els arbres (tamarius i sòfores), la palmera (palmera pindó) i la pérgola vegetal formada per glicina i bignonia, filtrarà la llum solar i generarà en el propers anys, a part de privacitat respecte visions des de dalt, una bona atmòsfera en el jardí.
El cromatisme del jardí varia al llarg de tot l’any potenciant així la idea d’episodis diferents gràcies a la vegetació. Espècies de fulla caduca o amb coloració a les seves fulles com la forsÍtia, la glicina o la nandina són un exemple. El cromatisme donat per la vegetació se suma al dels dels elements i paviments del jardí on els colors hi són presents.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres