Els jardins Antònia Vilàs es troben al barri de la Barceloneta, en un solar que limita amb els carrers de Balboa i Ginebra, i dos edificis residencials. L’Ajuntament de Barcelona planteja crear un nou espai públic mitjançant un procés de participació ciutadana. Fruït del mateix es genera un programa de necessitats i els primers esboços del projecte. Les sessions de participació serveixen per definir el caràcter nou d’ aquest espai. Aquest ha de ser un jardí on hi hagi espais de joc, espais per estar, una font i un recinte on diverses cooperatives del barri puguin plantar un hort.
A la suma de requeriments per part dels veïns s’afegeixen els condicionants dels serveis tècnics de l’Ajuntament com l’accessibilitat de persones i vehicles de manteniment i altres; la relació respecte els edificis veïns, tant des del punt de vista de les visuals del jardí cap a l’edifici com dels habitatges cap al jardí; i altres condicionants ambientals propis del lloc com l’assoleiament i la topografía.
Amb totes aquestes premises, el projecte es planteja com una successió d’espais d’escala més petita on tota una sèrie d’elements susceptibles de ser elements de joc i dissenyats expressament es col·loquen estratègicament dins aquest solar allargat. Aquesta successió d’espais van configurant un recorregut de paviment de formigó en zigzag que creua tot el jardí i va de carrer a carrer, fent tot el jardí accessible. Els diferents episodis tenen la voluntat de recrear possibles seqüències i experiències que es puguin tenir en un jardí. Les escenes es construeixen de diverses maneres, ja sigui a partir de la vegetació; de les catifes del paviment tou en sauló, sorra o terra; dels diversos elements metàl·lics; de topografies en cautxú que sorgeixen del terra; de roques reals que passen d’estar varades sobre la sorra a pujar per una paret de formigó esgarrapada; o d’un futur sostre vegetal suportat per dos pòrtics en creu. El disseny de l’espai a través del joc ens permet crear una nova concepció de l’espai públic on els diversos elements que el conformen no hagin de tenir necessàriament una única funció definida i on els diversos elements puguin ser usats diferentment pels diferents usuaris. Pretén ser en aquest sentit un al·legat de l’espai públic com un lloc on infants i adults es puguin trobar i viure experiències lliurement.
La vegetació és un dels materials més importants i presents en el lloc per tal de potenciar el caràcer de jardí, sempre sota la premisa que l’ús de la vegetació no ens invalidi l’ús de l’espai. És per aixó que les catifes de vegetació están estratègicament col·locades per tal de crear les diferents atmòsferes de les escenes. En el cas dels límits longitudinals de l’espai, un seto vegetal corregut conformat per eugènies, magraners, xoÍssies i codony japonès ens separa dels edificis residencials. La vegetàcio aèria majoritàriament caduca tal com els arbres (tamarius i sòfores), la palmera (palmera pindó) i la pérgola vegetal formada per glicina i bignonia, filtrarà la llum solar i generarà en el propers anys, a part de privacitat respecte visions des de dalt, una bona atmòsfera en el jardí.
El cromatisme del jardí varia al llarg de tot l’any potenciant així la idea d’episodis diferents gràcies a la vegetació. Espècies de fulla caduca o amb coloració a les seves fulles com la forsÍtia, la glicina o la nandina són un exemple. El cromatisme donat per la vegetació se suma al dels dels elements i paviments del jardí on els colors hi són presents.
