Els jardins dedicats al poeta Eduard Marquina, també coneguts com a Jardins del Turó Park, es van construir a inicis del segle XX, concretament l'any 1934, sobre uns terrenys on es trobava l'antic parc d'atraccions Turó Park (1912-1929), situat a una extensa finca propietat de la família Bertrand-Girona. El projecte va ser obra de l'arquitecte, dissenyador de jardins i urbanista, Nicolau M. Rubió i Tudurí, el qual va dissenyar un jardí que incorporava el caràcter clàssic dels jardins mediterranis i l'ús de la vegetació dels jardins anglesos, sense oblidar la idea de jardí veïnal.

Rubió va crear un espai en el qual la vegetació i l'ésser humà hi estiguessin representats a parts iguals. Per això es tracta d'un espai ric en espècies i exemplars arboris singulars, que juga amb les diverses escultures emplaçades al llarg del jardí: la d'Apel·les Fenosa, dedicada a Pau Casals; la de Josep Clarà, dedicada a Francesc Viñas; Un Oiseau, de Jean Michel Folan; i, a la praderia, La ben plantada, d'Eloïsa Cerdan, una peça de bronze que ret homenatge a l'escriptor Eugeni d'Ors. Presidint l'eix del parterre de les magnòlies, hi ha a la Biga de la Font de l'Aurora, de Joan Borrell i Nicolau. A més a més, diversos cartells amb fragments de poemes de Federico García Lorca, Fernando Pessoa, Dylan Thomas, Sylvia Plath, Walt Whitman, Narcís Comadira, Salvador Espriu, Joan Vinyoli i Alfonsina Storni, propicien un recorregut poètic pel parc.

L'entrada al parc es realitza pel carrer Bori i Fontestà, i just accedint-hi, dins un petit estany, es troba l'escultura dedicada al violoncel·lista Pau Casals. La peça se situa a una plaça ovalada al fons de la qual es diferencien tres camins que s'endinsen al parc: un de principal al centre, i a cada banda dos camins perimetrals, tots enquadrats per més d'una cinquantena d'alzines. Els camins perimetrals de l'esquerra condueixen fins a una gran àrea de jocs infantils i, una mica més lluny, a l'estany i al prat. L'estany és ovalat, i està cobert de nimfes. A la part superior s'estén una gran praderia presidida per grans til·lers. A la banda dreta es troba la plaça del Teatret, amb un quiosc de begudes.

Aquest espai és un clar exemple del jardí Noucentista, pensat tenint en compte els edificis i l'ordenació urbanística del voltant. Plantejat com un "square" anglès de grans dimensions, d'aquí el tancament sobre si mateix.