Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Veure totes les imatges
  • Joieria Roca

  • Joieria Roca

  • Joieria Roca

  • Joieria Roca

  • Joieria Roca

  • Joieria Roca

  • Joieria Roca

  • Joieria Roca

  • Joieria Roca

  • Joieria Roca

  • Joieria Roca

  • Joieria Roca

  • Joieria Roca

Memòria

Durant els anys 30, Barcelona estava fent un procés d'internacionalització de la cultura catalana i el Passeig de Gràcia s'estava convertint en el passeig més elegant i prestigiós del moment. Rogeli Roca, que era un joier que estava molt interessat en el disseny contemporani i en els moviments d'avantguarda, va decidir traslladar la joieria familiar que estava situada a la Rambla, davant del Liceu, i portar-la a la cantonada de Passeig de Gràcia amb la Gran Via. Era amic de Sert i li va encarregar el projecte.

Aquest és un bon exemple de com intervenir amb valentia en un edifici existent, tot i que la normativa actual no permetria plantejar aquesta actuació a causa de la protecció de l'Eixample. La proposta de Sert és radical i conseqüent amb les possibilitats que ofereix l'estructura metàl·lica de l'edifici, que estava amagada sota les façanes neoclàssiques de l'Eixample. La nova façana s'allibera completament de les restriccions dels murs de càrrega i es posa com un tancament lleuger. Una pell translúcida, executada amb materials polits i reflectors, que contrasta radicalment amb la textura mat i l'opacitat de l'arrebossat.
Aquesta façana va causar molta polèmica a la societat del moment.

Autor: Xavier Llobet i Ribeiro

Font: DOCOMOMO Ibérico

Establiment situat a l'edifici afrontat al passeig de Gràcia 18 amb cantonada a la Gran Via 611. Al llarg de tota la longitud i alçada de la façana del local hi ha una estructura que estintola el mur de l'edifici, de perfils laminats d'acer i un nou tancament adossat per l'exterior amb els següents elements: una petita marquesina, un marc perimetral aplacat de granet, una franja superior de pavès negre, una franja inferior aplacada de granit rosa amb finestres-aparador i una porta lateral de l'esquerra. En total hi ha quatre obertures: dues al passeig, una a l'aresta del xamfrà i una al xamfrà amb la Gran Via. L'objectiu de l'ús d'un element compositiu com és el pavès belga de vidre va ser aconseguir un espai interior molt lluminós. La façana és obra de Josep Lluís Sert i és l'únic establiment comercial construït segons paràmetres racionalistes.

Pel que fa a l'interior, aquest encara conserva la configuració de l'espai i del projecte de decoració del 1933. El paviment de linòleum, les catifes, l'aplacat de fusta de la paret del xamfrà, les vitrines dels aparadors de façana i de les parets laterals, el mostrador de la crugia interior de fusta tenyida i de vidre fumat o les cadires de fusta lacada i tapisseria són alguns dels elements que es conserven.

La raresa de la joieria Roca rau en dos aspectes. Per un costat, es tracta de l'únic interior comercial que es conserven del Moviment Modern de la primera època a Catalunya. Per un altre costat, aquesta obra mostra l'inici de la transformació de l'Eixample central per als seus usos comercials. Amb aquesta obra, Sert va ser el primer a realitzar un estintolament complet en el mur d'una façana portant per oferir al carrer una estètica que s'adeqüés als estàndards comercials moderns. La joieria Roca fou pionera en l'ús comercial de les plantes baixes en les noves construccions i en les modificacions dels edificis existents.

L'establiment es va inaugurar el 1933. El 1964 Marcelo Leonori en va reformar la decoració interior.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Concurs Anual d'Edificis i Establiments Urbans

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura - Millor Establiment Construït
    Bar Torino

    Ricard Capmany

  2. Joieria Roca

    GATCPAC, Josep Lluís Sert

    Joieria Roca

    Durant els anys 30, Barcelona estava fent un procés d'internacionalització de la cultura catalana i el Passeig de Gràcia s'estava convertint en el passeig més elegant i prestigiós del moment. Rogeli Roca, que era un joier que estava molt interessat en el disseny contemporani i en els moviments d'avantguarda, va decidir traslladar la joieria familiar que estava situada a la Rambla, davant del Liceu, i portar-la a la cantonada de Passeig de Gràcia amb la Gran Via. Era amic de Sert i li va encarregar el projecte. Aquest és un bon exemple de com intervenir amb valentia en un edifici existent, tot i que la normativa actual no permetria plantejar aquesta actuació a causa de la protecció de l'Eixample. La proposta de Sert és radical i conseqüent amb les possibilitats que ofereix l'estructura metàl·lica de l'edifici, que estava amagada sota les façanes neoclàssiques de l'Eixample. La nova façana s'allibera completament de les restriccions dels murs de càrrega i es posa com un tancament lleuger. Una pell translúcida, executada amb materials polits i reflectors, que contrasta radicalment amb la textura mat i l'opacitat de l'arrebossat. Aquesta façana va causar molta polèmica a la societat del moment.

Rutes i Apunts (1)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!