Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
-
Perspectiva del Dispensari Antituberculós.
-
- Data:
- 1933 - 1938
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Arxiu Històric del COAC
-
Diorama del Pla Macià.
-
- Data:
- 1932
-
- Tipus:
- Dibuix
-
- Fons / Ens dipositari:
- Fons Josep Torres Clavé / Arxiu Històric del COAC
-
- Drets:
- © Fons Josep Torres Clavé / Arxiu Històric del COAC
close
Memòria
Arquitecte, urbanista, professor i teòric de l’arquitectura. Titulat el 1928. Fou un dels membres fundadors del GATCPAC. A causa de la Guerra Civil es traslladà als EUA, on desenvolupà gran part de la seva obra.
Font: Arxiu Històric del COAC
Obres (21)
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (23)
-
Casa Jenara López
Es tracta d’una interpretació personal del concepte d’habitatge llegat per Le Corbusier. Els habitatges s’organitzen en dos nivells, amb accessos independents. A totes dues plantes, un petit distribuïdor central dóna accés a totes les estances. A baix hi ha la sala d’estar, el menjador, la cuina, un dormitori i les zones de servei. A dalt hi ha la resta de dormitoris, a més d’una galeria que envolta la sala d’estar i va a morir al petit balcó de la cantonada. L’organització en habitatges dúplex queda reflectida a la façana, que altera l’escala convencional i proposa una imatge més dignificada de l’habitatge urbà. -
Joieria Roca
Durant els anys 30, Barcelona estava fent un procés d'internacionalització de la cultura catalana i el Passeig de Gràcia s'estava convertint en el passeig més elegant i prestigiós del moment. Rogeli Roca, que era un joier que estava molt interessat en el disseny contemporani i en els moviments d'avantguarda, va decidir traslladar la joieria familiar que estava situada a la Rambla, davant del Liceu, i portar-la a la cantonada de Passeig de Gràcia amb la Gran Via. Era amic de Sert i li va encarregar el projecte. Aquest és un bon exemple de com intervenir amb valentia en un edifici existent, tot i que la normativa actual no permetria plantejar aquesta actuació a causa de la protecció de l'Eixample. La proposta de Sert és radical i conseqüent amb les possibilitats que ofereix l'estructura metàl·lica de l'edifici, que estava amagada sota les façanes neoclàssiques de l'Eixample. La nova façana s'allibera completament de les restriccions dels murs de càrrega i es posa com un tancament lleuger. Una pell translúcida, executada amb materials polits i reflectors, que contrasta radicalment amb la textura mat i l'opacitat de l'arrebossat. Aquesta façana va causar molta polèmica a la societat del moment. -
Escola Josep Maria Folch i Torres
GATCPAC, Josep Lluís Sert, Josep Torres Clavé
La Generalitat Republicana va ser molt sensible a la proposta del GATCPAC de definir uns nous estàndards que facilitessin la implantació massiva d'escoles a tot Catalunya i es van començar a promoure alguns prototips que responien a aquest objectiu. Aquest és el cas del Grup Escolar Folch i Torres, que s’havia plantejat com un prototip per a les escoles d’educació infantil: estava concebut a partir d’un mòdul funcional i repetible que permetia dimensionar i ampliar les escoles en funció del nombre d’estudiants. Aquest grup estava format per dos mòduls (dues escoles) que, preveient una possible ampliació, es van construir a un extrem del solar, deixant els laterals cecs per a la futura connexió. Als anys cinquanta es va fer una ampliació a la façana oest, sense respectar el sistema originari de mòduls idèntics. El GATCPAC promovia una sèrie de conceptes arquitectònics que calia tenir en compte en construir una escola: espai i mobiliari proporcionats a les dimensions del nen, bona orientació i fàcil connexió de les aules amb l'exterior, bona ventilació i màxima il·luminació. Amb aquestes premisses es van construir les escoles de Palau. -
Casa Bloc
GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé
Es tracta d’una recreació de la proposta d’habitatges à redent, formulada per Le Corbusier l’any 1922 per a un teixit urbà amb una densitat de 300 habitants per hectàrea i habitatge luxós. El projecte del GATCPAC, destinat a habitatge social, també situa el conjunt en direcció nord-sud, de manera que els habitatges queden sempre orientats al sud i a l’est. S’accedeix a cada habitatge a través d’un llarg corredor cobert que sempre queda a la banda del nord i l’oest. Els blocs, llargs i estrets, es resolen amb una estructura metàl·lica de dues crugies. La planta inferior disposa d’una terrassa coberta situada davant de la sala d’estar. A la planta superior, a cada parell de crugies hi corresponen tres dormitoris, de manera que el dormitori central queda compensat. La densitat resultant és de 1.140 habitants per hectàrea, molt inferior a la dels teixits urbans tradicionals en illes de cases tancades. -
Grup Escolar Els Convents
El 1935, Sert va projectar dos edificis escolars per a l'Ajuntament de Martorell: el grup escolar Montserrat, al barri de Can Carreres, i el grup escolar Els Convents, a l'hort de l'antic Convent dels Caputxins. El grup Els Convents té una planta en L que deixa el pati orientat a sud, contra la muntanya. Està formada per tres mòduls (tres escoles) units per un passadís en L que passa d'una banda a l'altra de l'edifici, segons l'orientació. El volum té dues plantes i es recolza sobre un gran mur de pedra que serveix de contenció. Sert defensava el formigó armat com a material bàsic de construcció per complir les exigències que imposava la funcionalitat, negant l'aplicació gratuïta d'elements ornamentals. A finals dels anys seixanta, la construcció de l'autopista A-7 va perjudicar una part important dels espais oberts del grup Els Convents i es van fer algunes modificacions posteriors al costat sud de l'edifici. També es va enderrocar la casa del conserge, obra de Sert. Són un dels pocs exemples que queden de les construccions escolars de Sert, cosa que els dona una especial importància i en fa imprescindible la recuperació. -
Preventori Escola del Segell Pro-Infància Can Xifré
Aquesta escola es va construir com a annex a l'antic hospital Can Xifré, per als nens amb tuberculosi, però mai no va arribar a funcionar a causa de la Guerra Civil. Actualment és la seu del Centre de Documentació i Estudis Salvador Espriu. L’edifici està format per dos mòduls educatius, separats per una crugia d’accés, amb distribuïdor i serveis. Cinc crugies en total. Cadascuna està coberta per una volta catalana que ja no es recolza sobre murs portants, sinó sobre jàsseres, cosa que augmenta l'amplitud de l'espai. És un edifici blanc, de volumetria abstracta i contundent, pròpia dels CIAM, que es recolza sobre un basament de pedra. Les aules donen a una terrassa orientada a sud, que serveix per fer classes a l'aire lliure i està protegida per una llosa de formigó que segueix l'estètica del maquinisme, com l'ala d'un avió. L'encàrrec va ser realitzat pel Segell proinfància, una organització creada durant la Segona República, el 1933, que tenia la missió de recaptar diners per a la construcció i el manteniment d'edificis dedicats a la prevenció de la tuberculosi. Els diners que es recaptaven provenia de la venda de segells per Nadal. -
Dispensari Antituberculós
GATCPAC, Josep Lluís Sert, Joan Baptista Subirana i Subirana, Josep Torres Clavé
L’edifici, destinat a cobrir una necessitat sanitària que era candent a l’època, no atén les alineacions de carrer sinó que s’organitza en dos cossos paral·lels orientats d’est a oest i articulats en una disposició en L. S’entra al recinte per un jardí semipúblic que dóna accés directe als dos cossos. El bloc situat a la banda nord conté els consultoris, els laboratoris i els arxius. El cos situat al fons del solar allotja la sala de conferències i la biblioteca a les plantes superiors. La disposició de totes les estances, el sistema de circulacions i el tractament de les façanes responen a un seguiment rigorós del programa i de l’àbac solar, al marge de les constriccions de l’emplaçament. Es tracta d’un model d’inserció dels conceptes del racionalisme dins un teixit que no és tingut en compte, i que queda criticat implícitament per l’estricta funcionalitat del mateix edifici. -
Les Escales Park
Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González, Josep Lluís Sert
El projecte es va fer en dues fases, ja que va ser necessari prescindir d’uns blocs projectats inicialment i compensar l’edificabilitat disponible en un terreny de dimensions més reduïdes. El conjunt és format per l’agregació d’una unitat repetida que conté dos habitatges dúplex. Cada unitat té dues parets cegues a banda i banda que permeten l’agregació amb la unitat veïna. A les façanes assolellades s’hi col·loca la sala d’estar, disposada en L i amb una gran terrassa coberta al davant. A les façanes al nord hi ha les cuines, els menjadors i les galeries de servei. S’accedeix a la planta dels dormitoris a través d’una escala situada a la paret lateral, acompanyada en alguns casos per un buit sobre la sala d’estar. La combinació de la simetria amb la serialitat o el sistema d’agregació d’unitats reflecteixen una interpretació dels conceptes del racionalisme que és pròpia de la dècada dels seixanta. -
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: ArquitecturaFundació Joan MiróPremi FAD
Guardonat / Premiat. Categoria: ArquitecturaLes Escales ParkFundació Joan Miró
Josep Anglada Rosselló, Daniel Gelabert i Fontova, José Ribas i González, Josep Lluís Sert
És l’exponent més significatiu del treball de Sert a Barcelona durant la seva etapa americana. L’espai museístic és concebut com un recorregut circular entorn d’un pati que encadena diversos espais de dimensions no gaire grans, i amb una discriminació clara de les seves funcions. El recorregut es plega sobre ell mateix en cerca de la dimensió més llarga, i invita el visitant a la lentitud o a la quietud en la contemplació de les obres. La il·luminació específica de cada àmbit combina la llum zenital, repartida i matisada, i la llum provinent dels tancaments vidrats, que ofereixen un cert contacte visual amb el jardí dels voltants. A més del pati central, dos patis més, al nord i a l’est, relacionen l’espai de la Fundació amb la visió panoràmica de la ciutat. La coberta també és entesa com a espai d’exposicions. Tot el sistema murari és format per pantalles de formigó que deixen a la vista les juntes entre els reforços portants i els tancaments, que són prefabricats. Es tracta d’una concepció de l’espai museístic que posa tota la cura en la relació entre un cert tipus d’obres i l’entorn arquitectònic, una síntesi entre art i arquitectura que va ser una de les fites més perseguides per tota una generació d’arquitectes moderns.Arxiu
-
Dibuix
Perspectiva del Dispensari Antituberculós.
Arxiu Històric del COAC
-
Dibuix
Diorama del Pla Macià.
© Fons Josep Torres Clavé / Arxiu Històric del COAC
Bibliografia (200)
Rutes i Apunts (10)
-
Apunts 6
-
Apunts 8
-
Rutes 27
-
Rutes 56
-
Apunts 5
-
Rutes 48
Societats
