El projecte es va fer en dues fases, ja que va ser necessari prescindir d’uns blocs projectats inicialment i compensar l’edificabilitat disponible en un terreny de dimensions més reduïdes. El conjunt és format per l’agregació d’una unitat repetida que conté dos habitatges dúplex. Cada unitat té dues parets cegues a banda i banda que permeten l’agregació amb la unitat veïna. A les façanes assolellades s’hi col·loca la sala d’estar, disposada en L i amb una gran terrassa coberta al davant. A les façanes al nord hi ha les cuines, els menjadors i les galeries de servei. S’accedeix a la planta dels dormitoris a través d’una escala situada a la paret lateral, acompanyada en alguns casos per un buit sobre la sala d’estar. La combinació de la simetria amb la serialitat o el sistema d’agregació d’unitats reflecteixen una interpretació dels conceptes del racionalisme que és pròpia de la dècada dels seixanta.
El projecte es situa a a la part alta de la ciutat de Barcelona, al barri de Pedralbes. El pla inicial per a la totalitat de la parcela constava de 26 vivendes de luxe. Sert va desenvolupar un sistema en dúplex hereu dels Immeubles-Villa (1922) de Le Corbusier, però adaptant-lo als coneixements adquirits durant la seva llarga estança als EUA, a la tradició mediterrània i tenint molt en compte els clients a qui anaven destinats. Tot plegat amb un regust d’allò que havia estat posat en pràctica en les seves propostes prèvies a l’exili, com les del Pla Macià o els Habitatges Muntaner.
Les vivendes es dividien en 5 blocs diferents, però el plantejament va haver de patir una revisió donada l’aprovació del Plan General Metropolitano de 1970, suprimint-se el bloc central de parcela i densificant els quatre restants. D’aquests quatre, Sert finalment només durà a terme integrament un, el Bloque 4, donades les desavinences amb el promotor. Serà l’unic bloc que respectarà les idees originals.
L’aspecte hermètic de les vivendes, que confien tota la seva expressivitat als jocs de clars i foscos provocats pels forats dels jardins en alçada dels dobles espais de les vivendes i la composició retranquejada en secció, queda reforçada en aquest cas pel seu enretirament del bloc respecte a la línia del carrer, donant una importantísima presència al grup d’arbres preexistent.
Els acabats seran de pedra blanca, amb la presència de persianes de llibret i forjats de formigó simulant voltes de ceràmica, com també aplacats ceràmics. Una revisió dels principis del GATPAC en quant a modernitat i tradició.
L’edifici va rebre el premi FAD d’Arquitectura de l’any 1974.
