Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El barri de La Sauleda, es construeix amb presses durant els anys 60 per acollir una onada de treballadors que quasi dobla la població de Palafrugell. L’antiga caseta d’obres sobreviu a la inauguració del barri i es converteix en un centre de reunió veïnal. Una reforma als anys 90 institucionalitza el local per convertir-lo en social i dotar-lo d’una mínima infraestructura municipal. El 2014, arrel del Pla de Barris, l’Ajuntament proposa doblar la superfície d’aquest petit espai de col·lectivitat veïnal.
Per la seva reduïda dimensió, la primera decisió va ser que l’ampliació no s’hauria d’entendre com un volum empeltat sinó com una continuació coherent de l’existent. La coberta inclinada i la formigonada cornisa seran el punt de partida per a cohesionar la nova construcció. Una nova coberta amb memòria i com a metàfora, on les activitats veïnals es reuniran sota un mateix sostre.
L’edifici existent, a la deriva en el seu solar triangular, creix guiat per forces urbanes i s’alinia als carrers per ordenar l’espai públic. Un nou braç s’allarga, aixecant la punta per reclamar la seva importància dins al barri, i genera una plaça pública d’accés i un pati de condicions més domèstiques. L’entrada es situa a la intersecció d’ambdós braços i en connexió directa al pati interior. Un mur perforat respon al topogràfic carrer exterior: enclaustra el vell plataner que filtra la llum dels calorosos dies d’estiu, es converteix en banc i suport de la coberta per acabar essent una barana que s’obre damunt l’espai públic.
En un projecte on tot es juga a les envolupants, les façanes s’ordenen gestionant el grau de contacte amb l’exterior: més discret a la zona d’accés i àmpliament obert al pati. El sòcol ceràmic recorre la façana canviant de nivell per absorbir les múltiples obertures. Es combina amb la gelosia ceràmica que actua de filtre solar, protector d’instal·lacions i fins i tot de rètol d’entrada. Una font d’aigües permanents s’integra al sòcol vora la porta, remarcant el caràcter públic de la intervenció.
Les aules i els despatxos s’acomoden al volum antic, mentre l’extensió acull la sala polivalent de miralls pivotants. La geometria interior provoca una relació visual introspectiva entre els múltiples espais amb accés al pati que es miren entre ells.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres