Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

És una loggia de tipus brunelleschià. La planta és rectangular, la construcció és completament simètrica. Els murs longitudinals estan formats per set arcades de mig punt que reposen sobre columnes de capitell clàssic que reposen a la vegada sobre un alt basament que queda unit mitjançant una de pedra als del mur que dona al mar. A cada costat de les arcades sobre una porta lliura coronada amb un frontó triangular. Les parets laterals també tenen una obertura coronada amb un frontó triangular. La teulada és a quatre vessants de teules vermelles. Tot ell està fet de blocs de pedres molt ben pulimentades que al mateix temps que li dona serietat al conjunt no li heu un toc d'elegància.

Fou feta construït per l'industrial Josep Ensesa i Gubert, qui el 1924 en col·laboració amb l'arquitecte Rafael Masó inicià lo que seria l'urbanització de S'Agarò. Fou construïda en el jardí de "Senya Blanca", casa del Sr. Ensesa, com a mirador, però molt aviat s'hi varen començar festivals de música, avui coneguts com a "Festival Internacional de Música", que es donen cita cada estiu comptant amb la participació dels més importants solistes del món musical.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia

  1. Urbanització S'Agaró

    Rafael Masó i Valentí

    Urbanització S'Agaró

    Urbanització projectada per Rafael Masó per a l'industrial Josep Ensesa l'any 1917, tot i que es duu a terme a partir de 1923. Masó ordena el terreny preveient un seguit d'espais públics (places, avingudes, escales i equipaments esportius i socials) que s'integren amb les parcel·les destinades a xalets. D'aquests cal destacar Senya Blanca, per al propi Josep Ensesa, l'Hostal de la Gavina, el xalet Domus Nostrum, els xalets Ensesa, Faixat, Gorina, Roquet, Graziella, Nurimar, Elimar, Lolimar, Roca Blanca, i el xalet que l'arquitecte va dissenyar per a ell mateix. A partir de 1935, any de la mort de Rafael Masó, es féu càrrec de les obres l'arquitecte Francesc Folguera, que projectà i construí l'església, completà el passeig de ronda i transformà el restaurant de la Gavina. A la postguerra es construeixen altres cases, bàsicament obres de Folguera i de Pelayo Martínez.
  2. Senya Blanca

    Rafael Masó i Valentí

    Senya Blanca

    El xalet Ensesa és situat dins la urbanització de S'Agaró en una parcel·la amb vistes al mar a la punta d'en Pau. Es tracta del primer xalet de la urbanització. Aquest edifici va marcar la imatge de la resta de cases de S'Agaró. Casa de planta baixa i pis, d'estil noucentista. Té grans porxos, amb arcs de mig punt i finestres esculpides procedents de vells casals renaixentistes. L'any 1916 Josep Ensesa i Pujades compra uns terrenys sobre la platja de Sant Pol per fer-s'hi una casa. A causa de les mesures del terreny, l'arquitecte Rafael Masó projecta una petita urbanització a l'any 1917. El projecte queda aturat fins l'any 1923, quan el fill de Josep Ensensa Pujades, Josep Ensesa Gubert reprèn la idea. El projecte de Senya Blanca és de 1923-24 i la urbanització s'inicià posteriorment, l'any 1929. Amb posterioritat, Francesc Folguera construeix la llotja al jardí i l'ampliació de l'edifici principal.
  3. Loggia de Senya Blanca

    Francesc Folguera i Grassi

    Loggia de Senya Blanca

    És una loggia de tipus brunelleschià. La planta és rectangular, la construcció és completament simètrica. Els murs longitudinals estan formats per set arcades de mig punt que reposen sobre columnes de capitell clàssic que reposen a la vegada sobre un alt basament que queda unit mitjançant una de pedra als del mur que dona al mar. A cada costat de les arcades sobre una porta lliura coronada amb un frontó triangular. Les parets laterals també tenen una obertura coronada amb un frontó triangular. La teulada és a quatre vessants de teules vermelles. Tot ell està fet de blocs de pedres molt ben pulimentades que al mateix temps que li dona serietat al conjunt no li heu un toc d'elegància. Fou feta construït per l'industrial Josep Ensesa i Gubert, qui el 1924 en col·laboració amb l'arquitecte Rafael Masó inicià lo que seria l'urbanització de S'Agarò. Fou construïda en el jardí de "Senya Blanca", casa del Sr. Ensesa, com a mirador, però molt aviat s'hi varen començar festivals de música, avui coneguts com a "Festival Internacional de Música", que es donen cita cada estiu comptant amb la participació dels més importants solistes del món musical.

Obres Relacionades

Conjunt Urbanització S'Agaró | Senya Blanca

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!