Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

El monument construït a Jacint Verdaguer va ser realitzat entre 1914 i 1924 en el creuament dels carrers Passeig Sant Joan, Mallorca i Avinguda de la Diagonal.

El projecte es deu a l'equip format per l'arquitecte Josep M. Pericas i l'escultor Joan Borrell, que van ser els guanyadors del concurs públic convocat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1912. Posteriorment els germans Miquel i Llucià Oslé es van unir al projecte.

El monument consisteix en una columna de més de 20 metres d'alçada, al coronament de la qual es disposa la figura del mossèn Jacint Verdaguer. La columna es troba envoltada per una estructura de pedra de planta circular decorada amb escultures i relleus.

L'element que envolta la columna presenta una planta circular i s'assenta a sobre d'una base o pòdium, a partir del qual es desenvolupa un parament construït íntegrament en pedra, amb carreus regulars de grans dimensions. Consta de tres obertures (o punts de pas) i de tres elements de planta semicircular que s'adossen a aquesta base i que es desenvolupen en alçat creant una estructura torrejada que es corona amb una escultura. Aquestes figures, obra de Joan Borrell Nicolau, estan realitzades en bronze i representen al·legories de la poesia: l'èpica, la mística i la popular.

Entre aquestes figures i, disposats a la part superior de l'estructura de tancament del monument -a sobre de tres mènsules- es disposen una sèrie de relleus obra dels germans Llucià i Miquel Oslé i Sàenz de Medrano que representen diverses escenes del poema L'Atlàntida de Verdaguer.

Al centre del conjunt, en una petita zona enjardinada s'aixeca la gran columna sobre la qual hi ha la figura en bronze de Jacint Verdaguer realitzada per l'escultor Joan Borrell. Tal com ja s'avançava, l'accés a la columna es realitza a través de tres passos que es configuren com petites obertures flanquejades per dos pilars que es rematen amb un element gairebé esfèric i decoració de línies sinuoses d'inspiració vegetal. Al pilar es localitzen petits gravats amb uns puttis que sostenen unes garlandes.

La columna construïda integrament amb carreus de pedra es corona amb un capitell d'ordre corinti molt esquemàtic que es remata amb un àbac hexagonal que serveix com base a l'escultura del mossèn.

En la part superior de la columna hi ha un text que diu "A mossèn Jacinto Verdaguer".

Poc després de morir el poeta mossèn Cinto Verdaguer (Folgueroles, 1845- Vil·la Joana, Vallvidrera, 1902), es va veure la necessitat d'erigir-li un monument; no obstant això, no va ser convocat el concurs del projecte fins al 1912. El guanyador va ser l'equip format per l'arquitecte Josep M. Pericas i l'escultor Joan Borrell, tot i que finalment hi van participar també els germans Oslé, que havien presentat un projecte alternatiu. Borrell va realitzar l'estàtua de mossèn Cinto (en bronze) i les de les al·legories a la poesia (en pedra). Llucià i Miquel Oslé van realitzar els relleus del fris que envolta la columna i que fan referència al poema escrit per Jacint Verdaguer, L'Atlàntida. La primera pedra es va posar l'any 1914 però les obres es van allargar fins el 1924.

Les obres de reurbanització de la Diagonal i el Passeig de Sant Joan de la segona meitat del segle XX van fer desaparèixer la grada que se situava als peus del monument.

Font: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC)

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!