El monument construït a Jacint Verdaguer va ser realitzat entre 1914 i 1924 en el creuament dels carrers Passeig Sant Joan, Mallorca i Avinguda de la Diagonal.

El projecte es deu a l'equip format per l'arquitecte Josep M. Pericas i l'escultor Joan Borrell, que van ser els guanyadors del concurs públic convocat per l'Ajuntament de Barcelona l'any 1912. Posteriorment els germans Miquel i Llucià Oslé es van unir al projecte.

El monument consisteix en una columna de més de 20 metres d'alçada, al coronament de la qual es disposa la figura del mossèn Jacint Verdaguer. La columna es troba envoltada per una estructura de pedra de planta circular decorada amb escultures i relleus.

L'element que envolta la columna presenta una planta circular i s'assenta a sobre d'una base o pòdium, a partir del qual es desenvolupa un parament construït íntegrament en pedra, amb carreus regulars de grans dimensions. Consta de tres obertures (o punts de pas) i de tres elements de planta semicircular que s'adossen a aquesta base i que es desenvolupen en alçat creant una estructura torrejada que es corona amb una escultura. Aquestes figures, obra de Joan Borrell Nicolau, estan realitzades en bronze i representen al·legories de la poesia: l'èpica, la mística i la popular.

Entre aquestes figures i, disposats a la part superior de l'estructura de tancament del monument -a sobre de tres mènsules- es disposen una sèrie de relleus obra dels germans Llucià i Miquel Oslé i Sàenz de Medrano que representen diverses escenes del poema L'Atlàntida de Verdaguer.

Al centre del conjunt, en una petita zona enjardinada s'aixeca la gran columna sobre la qual hi ha la figura en bronze de Jacint Verdaguer realitzada per l'escultor Joan Borrell. Tal com ja s'avançava, l'accés a la columna es realitza a través de tres passos que es configuren com petites obertures flanquejades per dos pilars que es rematen amb un element gairebé esfèric i decoració de línies sinuoses d'inspiració vegetal. Al pilar es localitzen petits gravats amb uns puttis que sostenen unes garlandes.

La columna construïda integrament amb carreus de pedra es corona amb un capitell d'ordre corinti molt esquemàtic que es remata amb un àbac hexagonal que serveix com base a l'escultura del mossèn.

En la part superior de la columna hi ha un text que diu "A mossèn Jacinto Verdaguer".

Poc després de morir el poeta mossèn Cinto Verdaguer (Folgueroles, 1845- Vil·la Joana, Vallvidrera, 1902), es va veure la necessitat d'erigir-li un monument; no obstant això, no va ser convocat el concurs del projecte fins al 1912. El guanyador va ser l'equip format per l'arquitecte Josep M. Pericas i l'escultor Joan Borrell, tot i que finalment hi van participar també els germans Oslé, que havien presentat un projecte alternatiu. Borrell va realitzar l'estàtua de mossèn Cinto (en bronze) i les de les al·legories a la poesia (en pedra). Llucià i Miquel Oslé van realitzar els relleus del fris que envolta la columna i que fan referència al poema escrit per Jacint Verdaguer, L'Atlàntida. La primera pedra es va posar l'any 1914 però les obres es van allargar fins el 1924.

Les obres de reurbanització de la Diagonal i el Passeig de Sant Joan de la segona meitat del segle XX van fer desaparèixer la grada que se situava als peus del monument.