El projecte va suposar una oportunitat per tornar al barri d'una forma interessada; es tractava ja no d'una visita lúdica, d'un descobrir la seva gent, els seus bars, el seu aroma ... sinó més aviat d'una comprovació de el lloc amb l'afany d'identificar allò que ens permetés revelar les seves qualitats i poder-lo descriure d'una manera precisa a propòsit d'un projecte.
Un intent, en definitiva, de voler explicar una realitat, d'oferir un nou i més complet sentit a un projecte d'arquitectura, més enllà de resoldre un programa, un encàrrec.
Ja en el concurs per al mercat vam fer un collage amb uns peixos de Cesar Manrique, uns dibuixos per a nens que podien contenir i explicar l'alegria d'aquesta gent, la seva vivacitat, la seva energia, la seva il·lusió tot i moltes, sovint, dificultats.
El Mercat sempre ha estat un element de cohesió social de barri, un referent, de vegades gairebé secret i només visible per als seus habitants. Aquesta condició de densitat que té el mercat en relació a la ciutat devia ser una condició de el projecte, de manera que l'edifici i el seu entorn més immediat realment deviniesen un punt de referència clar d'aquesta petita part de la ciutat de Barcelona.
És sorprenent veure ara les fotos que vam fer de l'mercat durant la construcció, quan les peces, els ossos, d'aquest enorme animal, s'anaven transportant pels carrers fins al seu lloc definitiu. És bonic pensar en el record d'aquests trossos transportats al llarg de les mateixes carrers; com un veí, testimoni de la mateixa manera de l'edifici, o al menys d'algun fragment de l'mercat.
