El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Oasi és la renaturalització d'una zona fortament transformada per un passat industrial latent que permet el retrobament amb el riu i li retorna la identitat a un lloc que ha perdut la seva relació amb l'ecosistema fluvial. Una transformació real del territori amb lògiques naturals que permeten la resiliència del paisatge amb el pas el temps. El projecte de màster partia amb una premissa clara: "un encàrrec real, amb un client real i en temps real". Amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sallent, es buscava la reordenació dels espais fluvials del riu Llobregat al seu pas pel municipi. Un riu que creua el poble, però s'ignora la seva presència: un lloc que ha perdut el valor patrimonial de la indústria vinculada a l'aigua i la seva relació amb la natura. L'emplaçament seleccionat, herència de el passat industrial de Sallent, està comprès entre la Torre del Gas i la Fàbrica Vella: un terreny guanyat a el riu produït per l'acumulació de sediments generada per la resclosa. Es van desenvolupar estratègies de connectivitat ecològica, gestió de l'aigua, biodiversitat, renovació de la percepció fluvial i de l'imaginari col·lectiu que van convèncer a professors, ACA i Ajuntament per intervenir una àrea que va acabar construint-se a 16,36 EUR / m² i assumint la direcció d'obra. Oasi es converteix en un sistema que té la capacitat de redescobrir l'esperit de les dinàmiques fluvials, proporcionant nous usos i funcions en l'espai públic que garanteixin la resiliència de el teixit urbà i la connectivitat ecològica del territori. El procés de renaturalització parteix d'una última antropització cap a un escenari determinat pels fenòmens temporals. Establint les dinàmiques territorials com a punt de partida, s'espera que evolucioni de manera natural cap a un ecosistema propi dels espais fluvials: la topografia configura un moviment de terres compensat i estratègic respecte a les inundacions: l'aigua part d'una entrada, ascendint controladament fins arribar a una bassa de drenatge que la reté temporalment fins a la seva sortida per un sobreeixidor que la retorna a al riu. Els camins reposen sobre les motes de protecció elevades per sobre de la cota inundable per protegir l'espai urbà adjacent. La plantació recupera l'estructura de bosc de ribera en relació amb el nivell freàtic i consta de masses arbòries mixtes complementades amb comunitats d'arbustives i halòfites a les zones més humides. Les tècniques de bioenginyeria consoliden la marge exposada estabilitzant els talussos debilitats per l'extracció de les espècies invasores. La virtut d'aquestes tècniques consisteix a crear les condicions òptimes per al desenvolupament de la vegetació autòctona, variant segons el pendent del talús i el seu grau d'exposició a la força del riu. En el context d'un territori que assumeix per les noves realitats climàtiques i socials, la nostra generació ha de recuperar, des del respecte i l'empatia cap al paisatge, l'escala humana i el lloc que li pertany a la natura. La resistència al temporal Glòria va demostrar que l'espai ja forma part del procés de mitigació de l'emergència climàtica.
Álvaro Alcázar Del Águila, Roser Garcia Llidó, Eduard Llargués Asensio, Sergio Sangalli Borrego
Álvaro Alcázar Del Águila, Roser Garcia Llidó, Eduard Llargués Asensio, Sergio Sangalli Borrego