Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
La Barcelona del darrer terç del segle XIX va ser testimoni d?una ràpida expansió pel nou districte de l?Eixample, que s?anava ocupant amb habitatges i edificis públics. En molts casos, les noves construccions substituïen instal·lacions obsoletes de la congestionada Ciutat Vella. El Palau de Justícia és un d'aquests nous equipaments i pretenia agrupar els jutjats de la ciutat i la Reial Audiència en un nou edifici monumental que donés la mesura de la nova ciutat. Projectat l'any 1886 per Enric Sagnier i Josep Domènech i Estapà, va ser el primer encàrrec important d'aquests joves arquitectes recent titulats. El projecte anava acompanyat d'una memòria extensa on raonen l'elecció dels materials i les formes de l'edifici: consideraven que el material representatiu de la civilització moderna era el ferro però que la funció representativa de l'edifici requeria la solidesa de la pedra per expressar el pes de la justícia, i també creien que la societat encara no estava preparada per acceptar la utilització d'estructures de ferro a edificis monumentals. Per aquest motiu, van prendre una decisió arriscada i innovadora a l'època: deixar el ferro a la vista a la coberta de l'escalinata monumental i al gran saló del primer pis, però convenientment decorat.
El conjunt -que es va voler organitzar d'una manera racional i pràctica- s'estructura en dos cossos simètrics, al voltant de patis, on se situen els jutjats, i al centre, l'accés amb grans espais adequats per als grans processos o activitats representatives. Especialment destacat és el gran saló anomenat dels passos perduts, amb un dels testers ocupats per una gran composició pictòrica de Josep M. Sert. Altres àmbits de l'edifici van ser decorats pels pintors Joan Llimona, Fèlix Mestres i Arcadi Mas i Fontdevila, entre d'altres.
Exteriorment, el Palau de Justícia, un dels primers edificis monumentals de la ciutat, utilitza un repertori decoratiu que pren elements de diferents estils. Les escultures que recorren les façanes, amb retrats de juristes i escenes al·lusives, també van ser obra dels més destacats escultors catalans del moment, com ara els germans Vallmitjana, Manuel Fuxà, Josep Llimona o Miquel Blay. El conjunt apareix coronat per una estàtua de Moisès, obra d'Agustí Querol.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
