Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu.
Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.
Autor: Bonell i Gil Arquitectes
El nou edifici dels jutjats de Girona es troba en un solar proper al riu Onyar, a l’altra banda del nucli antic, amb el conjunt monumental format per la catedral i l’església de Sant Feliu com a referència. A l’altra banda, el parc de la Devesa i la via fèrria marquen el paisatge natural de les vores de la ciutat. L’edifici resol la complexa atomització del programa per mitjà de dues ales en forma de L. L’ala que dóna a l’avinguda Ramon Folch conté les magistratures i els despatxos representatius, i s’organitza per mitjà d’un atri interior des d’on es puja a les plantes superiors per una escala de trams continus. El segon braç conté les sales de vistes, totes en planta baixa. A l’articulació entre tots dos braços es troba el vestíbul, connectat amb l’atri per una escalinata. La façana principal adopta una alineació còncava que li atorga caràcter representatiu, com a prolongació de la façana classicista de l’edifici de Correus.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
La ubicació d’aquest equipament fou debatuda i prevalgué la voluntat municipal de reforçar la vida del centre històric, per la qual cosa s’hi va destinar una de les millors finques de l’Ajuntament (l’antic escorxador). El projecte tracta un programa administratiu i institucional complex —que demana segregacions circulatòries— i afronta la relació amb l’avinguda, la conformació d’una nova plaça oberta i un volum sense interferències sobre la massa monumental del barri vell. La planta permet llegir dos grans braços (magistratures versus jutjats) articulats per un espai d’accés, però la juxtaposició és més complexa. Cada cos ofereix un front contingut, d’obertures regulars, i una altra façana més expressiva i capaç de conjugar-se amb els espais complexos. La façana més treballada, que dóna a la plaça, estén una seqüència d’obertures amb ràfec sobre un volum escalonat, una «manera» coneguda i sempre reelaborada en el moviment modern. La cara de l’avinguda, més significativa, aporta un recurs menys tòpic, el lliscament d’una segona pell sobre les obertures reals a tall d’ordenació general i de protecció solar. A més, cada cara es contraposa a una testa o torre que flanqueja el gran espai interior. Més enllà del llenguatge i de les seves variants, potser nombroses, el tractament calcari i els sistemes lleugers del detall aporten unitat compositiva. Però són la manipulació volumètrica gens lineal del conjunt i la creació d’inflexions als espais interiors i exteriors allò que confereix una qualitat profunda a aquesta obra. El projecte s’ha vist acompanyat, més tard, de la seu del Col·legi d’Advocats. A l’altre extrem del parc de la Devesa s’hi construeix el 2008 l’Audiència, que abandona el centre històric.
Autor: Josep Maria Birulés i Bertran
Font: Guia d'arquitectura de Girona, àrea urbana : Girona, Salt, Sarrià de Ter, Vilablareix / Josep Maria Birulés ; fotografies de Joan del Pozo.
L’edifici dels jutjats ha d’assumir els condicionants d’un lloc situat en el límit del paisatge urbà de Girona, a prop del riu Onyar, a la riba oposada a la zona antiga de la ciutat i davant el conjunt monumental de la Catedral i el pinacle de l’església de Sant Feliu.
Un edifici de gran complexitat programàtica, amb varietat d’espais, on la consideració d’allò públic i d’allò privat o restringit, fa necessària una claredat de circulacions i una lògica d’agrupació d’àrees segons les activitats i la seva situació respecte l’exterior. En l’ala principal s’ubiquen els serveis comuns, les magistratures i les zones representatives. A l’altra, els jutjats amb les sales de vista en planta baixa.
Premi FAD
Finalista. Categoria: Arquitectura - Edificis de Nova Planta d’Ús Públic
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
