Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
El Consell Plenari de l'ajuntament de Barcelona del dia 27 de gener de 2006, declara la voluntat "d'endegar les accions dirigides a la recuperació de la memòria històrica del monument de les "Quatre Columnes" de Puig i Cadafalch a la ciutat de Barcelona, ja sigui a Montjuïc, o bé en un emplaçament que garanteixi el seu valor simbòlic", d'acord amb la proposició no de llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 d'abril de 2005. El present projecte respon a la darrera fase de l'execució d'aquest mandat recollint el projecte executiu de la reconstrucció de les 4 columnes de Montjuïc i a la urbanització del de l'espai públic del seu entorn. Aquesta construcció es situa a la plaça Marquès de la Foronda, sobre el seu eix, i molt propera a les cascades pertanyents a l'eix d'aigua rematat per la Font Màgica. La superfície sobre la que es preveu intervenir és de 844,82 m2 Un cop triat l'emplaçament definitiu per a les columnes apareixen tres temes definitius: - El lloc precís on ubicar-les. Dos són els condicionants que en aquest sentit podien determinar-lo. . La presència de la balustrada i les galeries de servei de les fonts que ressegueixen aquesta per la banda de la cascada. Afectar la galeria suposava una repercussió econòmica i tècnica que calia evitar, per altre part, tot i que la voluntat inicial era aproximar al màxim la columna al desnivell de la cascada (tal i com originalment es situaren per ser vistes amb la màxima integritat des de tots els punts de vista) el fet d'intervertir enderrocant-les i afectant les copes que la rematen ho desaconsellaren. . La futura presència de la l'estació de la Fira de la L2 de metro. Es tracta d'un projecte redactat però sense data prevista per a l'inici de les obres. Els murs pantalla que el projecte de l'estació preveu, eren inicialment el límit que no s'havia d'envair. Finalment, desestimada l'afectació sobre les balustrades i elements ornamentals de la cascada ha calgut enretirar la posició de les columnes fins a les pantalles de l'estació afectant els plecs que aquestes preveuen. - La definició geomètrica de la columna. El punt de partida ha estat la determinació de l'alçada e la columna. En aquest sentit s'ha pres com a referència el nivell del balaustre de remat del terrat del Palau mes alt. Definida l'alçada, la formalització de la columna s'ha fet d'acord amb els cànons clàssics definits per en Vignola a partir del mòdul de la columna - un mòdul equival a 1/12 part de l'alçada de la columna- L'intercolumni s'ha ajustat segons la mateixa proporció que en el seu dia planteja Puig i Cadafalch, lleugerament mes estret que el cànon clàssic, però mes favorable a les proporcions del símbol a representar. Les columnes són de pedra artificial, aixecades en successius tambors portants i posttesats. La fonamentació és resolt amb micropilots. La coberta de la columna, de 5,2 m2 cadascuna, preveu recollir les aigües de pluja i canalitzar-les interiorment fins a un desguàs per tal d'evitar escorrenties incontrolades. - La seva arribada a terra. Es concep com un espai obert, accessible i no segregat de la resta de la plaça. La transició entre l'asfalt i la pedra artificial de a columna es fa a traves d'un paviment i d'una geometria treballada. La necessitat d'apartar les escorrenties pluvials dels peus de les columnes es planteja un paviment corbat que abasta un rectangle limitat per les escales i per les traces proposades per a l'ordenació de la plaça. La corbatura pren el punt més alt sota l'eix de les columnes. Lateralment apareix un graó decreixent que a l'arribar a la balustrada i a la banda oposada fent-se d'alçada zero; en aquests punts es plantegen uns interceptors lineals de poca aparença. El material que resolt aquest paviment és la pedra sorrenca vermella tipus Figaró de format 40x40x7 amb un acabat apomaçat, que a manera de retícula acull l'arribada de les columnes. És en aquest paviment on es preveu situar-hi la placa commemorativa, que es preveu de pedra natural, sorrenca tipus Montjuïc rebaixada segons text i tipografia definits i acabat amb xapa de llautó deixada a pla de la pedra. Per tal d'evitar que vehicles i camions vinculats a la Fira malmetin i embrutin amb roderes aquest basament s'han plantejat uns fitons de la mateixa mida i material que els del paviment.
El Consell Plenari de l'ajuntament de Barcelona del dia 27 de gener de 2006, declara la voluntat "d'endegar les accions dirigides a la recuperació de la memòria històrica del monument de les "Quatre Columnes" de Puig i Cadafalch a la ciutat de Barcelona, ja sigui a Montjuïc, o bé en un emplaçament que garanteixi el seu valor simbòlic", d'acord amb la proposició no de llei aprovada pel Parlament de Catalunya el 22 d'abril de 2005.
El present projecte respon a la darrera fase de l'execució d'aquest mandat recollint el projecte executiu de la reconstrucció de les 4 columnes de Montjuïc i a la urbanització del de l'espai públic del seu entorn.
Aquesta construcció es situa a la plaça Marquès de la Foronda, sobre el seu eix, i molt propera a les cascades pertanyents a l'eix d'aigua rematat per la Font Màgica. La superfície sobre la que es preveu intervenir és de 844,82 m2
Un cop triat l'emplaçament definitiu per a les columnes apareixen tres temes definitius:
- El lloc precís on ubicar-les. Dos són els condicionants que en aquest sentit podien determinar-lo.
. La presència de la balustrada i les galeries de servei de les fonts que ressegueixen aquesta per la banda de la cascada. Afectar la galeria suposava una repercussió econòmica i tècnica que calia evitar, per altre part, tot i que la voluntat inicial era aproximar al màxim la columna al desnivell de la cascada (tal i com originalment es situaren per ser vistes amb la màxima integritat des de tots els punts de vista) el fet d'intervertir enderrocant-les i afectant les copes que la rematen ho desaconsellaren.
. La futura presència de la l'estació de la Fira de la L2 de metro. Es tracta d'un projecte redactat però sense data prevista per a l'inici de les obres. Els murs pantalla que el projecte de l'estació preveu, eren inicialment el límit que no s'havia d'envair. Finalment, desestimada l'afectació sobre les balustrades i elements ornamentals de la cascada ha calgut enretirar la posició de les columnes fins a les pantalles de l'estació afectant els plecs que aquestes preveuen.
- La definició geomètrica de la columna. El punt de partida ha estat la determinació de l'alçada e la columna. En aquest sentit s'ha pres com a referència el nivell del balaustre de remat del terrat del Palau mes alt. Definida l'alçada, la formalització de la columna s'ha fet d'acord amb els cànons clàssics definits per en Vignola a partir del mòdul de la columna - un mòdul equival a 1/12 part de l'alçada de la columna- L'intercolumni s'ha ajustat segons la mateixa proporció que en el seu dia planteja Puig i Cadafalch, lleugerament mes estret que el cànon clàssic, però mes favorable a les proporcions del símbol a representar. Les columnes són de pedra artificial, aixecades en successius tambors portants i posttesats. La fonamentació és resolt amb micropilots. La coberta de la columna, de 5,2 m2 cadascuna, preveu recollir les aigües de pluja i canalitzar-les interiorment fins a un desguàs per tal d'evitar escorrenties incontrolades.
- La seva arribada a terra. Es concep com un espai obert, accessible i no segregat de la resta de la plaça. La transició entre l'asfalt i la pedra artificial de a columna es fa a traves d'un paviment i d'una geometria treballada. La necessitat d'apartar les escorrenties pluvials dels peus de les columnes es planteja un paviment corbat que abasta un rectangle limitat per les escales i per les traces proposades per a l'ordenació de la plaça. La corbatura pren el punt més alt sota l'eix de les columnes. Lateralment apareix un graó decreixent que a l'arribar a la balustrada i a la banda oposada fent-se d'alçada zero; en aquests punts es plantegen uns interceptors lineals de poca aparença. El material que resolt aquest paviment és la pedra sorrenca vermella tipus Figaró de format 40x40x7 amb un acabat apomaçat, que a manera de retícula acull l'arribada de les columnes. És en aquest paviment on es preveu situar-hi la placa commemorativa, que es preveu de pedra natural, sorrenca tipus Montjuïc rebaixada segons text i tipografia definits i acabat amb xapa de llautó deixada a pla de la pedra. Per tal d'evitar que vehicles i camions vinculats a la Fira malmetin i embrutin amb roderes aquest basament s'han plantejat uns fitons de la mateixa mida i material que els del paviment.
Bústia suggeriments
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!