Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
El 31 de Gener de 1994 es va declarar l'incendi del teatre, el qual va cremar per complet totes les instal·lacions de l'escenari i la sala.
L'endemà, el Plenari del Consorci del GTL, va prendre l'acord de reconstruÏr el teatre en el mateix solar segons les prescripcions del Pla Especial de 1993.
La Reconstrucció i Ampliació del Teatre del Liceu, va introduïr com a noció central la tensió entre la "Innovació" i la "Memòria", tenint en compte, com a objectius bàsics, els paràmetres dels teatres d'òpera contemporanis: "Els elements tècnics, la seguretat i comfort, i l'arquitectura".
Es va prioritzar la decisió de reconstruïr, tal com era i on era, la sala del públic donat que gaudia d'una fortíssima unitat espaial i amplitud visual, fet reconegut entre les sales d'òpera d'Europa.
El nou edifici sorgeix de la voluntat de conservar la memòria d’una de les institucions més emblemàtiques de la ciutat, després de l’incendi esdevingut l’any 1994, que va destruir la totalitat del teatre llevat d’algunes petites dependències: la Sala dels Miralls, el vestíbul a la Rambla, els porxos d’entrada i l’escalinata. El nou projecte opta per reconstruir la gran sala amb fidelitat a l’original, i adoptar criteris tecnològics i compositius de modernitat per dotar el nou teatre de les infraestructures i els serveis necessaris per a un funcionament actualitzat. L’edificació de nova planta ocupa finalment un 70 per cent de la totalitat del nou edifici. El nou badalot de la coberta integra la torre escènica i la gran sala en un sol volum, que assenyala la vella orientació del teatre dins el solar d’acord amb els criteris d’aprofitament del projecte original.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (5)
-
Reforma de la Confiteria del Liceu
Des del 1852 està documentada l’existència de la Gran Confiteria del Liceu, als baixos del teatre, on avui hi ha el Cercle del Liceu. Als anys 70 la propietat passà a Albert Martorell que encarregà a Domènech i Montaner la reforma per col·locar un aparador amb decoració al gust de l’època i un tendal. Aquesta és la primera obra documentada que hi ha de Domènech a Barcelona, sense el seu soci Josep Vilaseca. Es conserven esbossos a l’arxiu de Domènech i Montaner i l’expedient de sol·licitud d’obres a l’ajuntament, però no s’ha pogut constatar si es va arribar a realitzar en la seva totalitat. La decoració era una escenografia de fusta afegida sobre el parament existent. Probablement també tenia decoracions de vitrall i de ceràmica. L'ornamentació estava resolta amb motius florals i amb formes geomètriques d’inspiració mudèjar. El 1883 la confiteria va tancar. -
Reconstrucció, Reforma i Ampliació del Gran Teatre del Liceu
Dilmé & Fabré Arquitectes, Lluís Dilmé i Romagós, Francesc Xavier Fabré i Carreras, Ignasi de Solà-Morales i Rubió
El 31 de Gener de 1994 es va declarar l'incendi del teatre, el qual va cremar per complet totes les instal·lacions de l'escenari i la sala. L'endemà, el Plenari del Consorci del GTL, va prendre l'acord de reconstruÏr el teatre en el mateix solar segons les prescripcions del Pla Especial de 1993. La Reconstrucció i Ampliació del Teatre del Liceu, va introduïr com a noció central la tensió entre la "Innovació" i la "Memòria", tenint en compte, com a objectius bàsics, els paràmetres dels teatres d'òpera contemporanis: "Els elements tècnics, la seguretat i comfort, i l'arquitectura". Es va prioritzar la decisió de reconstruïr, tal com era i on era, la sala del públic donat que gaudia d'una fortíssima unitat espaial i amplitud visual, fet reconegut entre les sales d'òpera d'Europa. -
EU Mies Award
NominatReconstrucció, Reforma i Ampliació del Gran Teatre del LiceuDilmé & Fabré Arquitectes, Lluís Dilmé i Romagós, Francesc Xavier Fabré i Carreras, Ignasi de Solà-Morales i Rubió
