Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

Veure totes les imatges
  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

  • Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

Memòria

El conjunt de l'Ajuntament de Barcelona està format per tres edificis. L'edifici antic, amb sis segles d’antiguitat, un veritable tractat d'història de la ciutat i dels diferents estils arquitectònics, des del gòtic fins al modernisme. L'edifici anomenat "nou" construït amb motiu de l'exposició internacional del 1928. L'edifici anomenat "novíssim", projectat el 1958, una polèmica construcció en alçada en ple centre històric de la ciutat. La descentralització administrativa de l'ajuntament ha possibilitat el plantejament d'una remodelació general. Els objectius urbanístics plantejats passen per recuperar la dimensió històrica de la plaça Sant Miquel. Es busca la dignificació d’aquest espai maltractat mitjançant les següents actuacions: la recerca d’un nou emplaçament per l'aparcament de cotxes de la plaça, la mostra les ruïnes romanes del subsòl i la reducció de l'alçada de l'edifici novíssim. Es pretén establir una autonomia urbana entre els tres edificis i una línia de cel més adient a la trama de Ciutat Vella.

Els objectius funcionals del conjunt passen per potenciar la permeabilitat dels edificis per a l'ús urbà. Es proporciona un accés als tres edificis des d'un únic vestíbul d'entrada. Es proposa una millora de la connexió entre els tres edificis, fent desaparèixer el caràcter laberíntic i les barreres arquitectòniques. Finalment, s’ha buscat una ubicació per a la nova sala de plens: més confortable, ben equipada, i amb més capacitat. Les propostes arquitectòniques plantejades en la remodelació parteixen d’un esponjament general dels edificis, de l’eliminació d’afegits i racons produïts per l'acumulació indiscriminada d'usos. En l'edifici històric es vol remarcar la singularitat del Saló de Cent, fent més comprensible tot el conjunt.

La nova circulació vertical de l'edifici vell permet la comprensió de totes les plantes de l'edifici i, a la vegada, serveix com a porta d’accés a l'edifici nou, a partir del nou eix plaça Sant Jaume - edifici vell - edifici nou. La recuperació de la funcionalitat i urbanitat de l'entrada dels edificis nou i novíssim s’aconsegueix mitjançant l'aparició d'una gran lògia d’accés per a activitats exteriors.

Autor: Manuel Brullet i Tenas

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (17)

  1. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Saló de Cent

    Pere Llobet

  2. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Façana Gòtica

    Arnau Bargués

    Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Façana Gòtica

  3. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Renovació Pati Central

    autoria desconeguda

  4. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Façana Principal

    Josep Mas i Vila

    Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Façana Principal

  5. Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Restauracions per a l'Exposició Universal de 1888

    Lluís Domènech i Montaner

    Casa de la Ciutat: Ajuntament de Barcelona. Restauracions per a l'Exposició Universal de 1888

    El 1887 l’ajuntament de Barcelona va convocar un concurs per reformar la Casa de la Ciutat com a residència de la família reial durant l’Exposició Universal de 1888. Domènech i Montaner la va dur a terme. L’edifici de la Casa de la Ciutat, d’origen medieval, havia arribat a principis del segle XIX en un estat de conservació deplorable. Diverses obres de restauració i ampliació dutes a terme cap al 1820 l’havien millorat una mica. Però calia allotjar-hi la família reial. Primer el concurs va ser declarat desert, i l’alcalde Rius i Taulet va encarregar el projecte a Antoni Gaudí. Aquest va arribar a presentar uns plànols, però la Comissió de Governació va encarregar d’urgència a Domènech i Montaner el projecte i el seu va tirar endavant. No es va realitzar la totalitat de la seva proposta, i en molts casos es va simplificar per agilitzar la construcció, de poc més de dos mesos. Les aportacions de Domènech van ser de tipus constructiu i distributiu, i la restauració i reinterpretació de la decoració interior. Es va construir una nova escala monumental que dignifiqués l’accés al primer pis i la redistribució de l’espai comprès entre el pati i el Saló de Cent. Es van reubicar el despatx de l’alcalde i altres dependències municipals per destinar-los a la família reial. Domènech va recuperar també l’antiga galeria gòtica d’accés al saló enderrocant tots els envans que tapiaven les arcades i recuperant la geometria dels contraforts que havien estat molt modificats i havien provocat lesions estructurals greus. Es van recuperar les policromies medievals de l’enteixinat, es van destapiar finestrals i col·locar vitralls nous, es van realitzar treballs d’ebenisteria, tapissat, pavimentació i es van crear lluernaris per tenir il·luminació natural i làmpades elèctriques. Un cop acabada la visita reial, Domènech va demanar d'acabar les feines decoratives i reforç estructural pendents, però no es van arribar a executar. Les modificacions que es van anar fent al llarg dels anys en aquests espais van fer desaparèixer gran part de l’obra de Domènech.
  6. Oficina d'Informació en la Sala Quatre Estacions de l'Ajuntament de Barcelona

    Pere Casajoana Salví

    Oficina d'Informació en la Sala Quatre Estacions de l'Ajuntament de Barcelona

  7. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Interiorisme
    Oficina d'Informació en la Sala Quatre Estacions de l'Ajuntament de Barcelona

    Pere Casajoana Salví

  8. Premi FAD

    Guardonat / Premiat (opinió). Categoria: Interiorisme
    Oficina d'Informació en la Sala Quatre Estacions de l'Ajuntament de Barcelona

    Pere Casajoana Salví

  9. Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

    Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez

    Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

    El conjunt de l'Ajuntament de Barcelona està format per tres edificis. L'edifici antic, amb sis segles d’antiguitat, un veritable tractat d'història de la ciutat i dels diferents estils arquitectònics, des del gòtic fins al modernisme. L'edifici anomenat "nou" construït amb motiu de l'exposició internacional del 1928. L'edifici anomenat "novíssim", projectat el 1958, una polèmica construcció en alçada en ple centre històric de la ciutat. La descentralització administrativa de l'ajuntament ha possibilitat el plantejament d'una remodelació general. Els objectius urbanístics plantejats passen per recuperar la dimensió històrica de la plaça Sant Miquel. Es busca la dignificació d’aquest espai maltractat mitjançant les següents actuacions: la recerca d’un nou emplaçament per l'aparcament de cotxes de la plaça, la mostra les ruïnes romanes del subsòl i la reducció de l'alçada de l'edifici novíssim. Es pretén establir una autonomia urbana entre els tres edificis i una línia de cel més adient a la trama de Ciutat Vella. Els objectius funcionals del conjunt passen per potenciar la permeabilitat dels edificis per a l'ús urbà. Es proporciona un accés als tres edificis des d'un únic vestíbul d'entrada. Es proposa una millora de la connexió entre els tres edificis, fent desaparèixer el caràcter laberíntic i les barreres arquitectòniques. Finalment, s’ha buscat una ubicació per a la nova sala de plens: més confortable, ben equipada, i amb més capacitat. Les propostes arquitectòniques plantejades en la remodelació parteixen d’un esponjament general dels edificis, de l’eliminació d’afegits i racons produïts per l'acumulació indiscriminada d'usos. En l'edifici històric es vol remarcar la singularitat del Saló de Cent, fent més comprensible tot el conjunt. La nova circulació vertical de l'edifici vell permet la comprensió de totes les plantes de l'edifici i, a la vegada, serveix com a porta d’accés a l'edifici nou, a partir del nou eix plaça Sant Jaume - edifici vell - edifici nou. La recuperació de la funcionalitat i urbanitat de l'entrada dels edificis nou i novíssim s’aconsegueix mitjançant l'aparició d'una gran lògia d’accés per a activitats exteriors.
  10. Premi FAD

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura
    Reforma dels Edificis Nou i 'Novíssim' de l'Ajuntament de Barcelona

    Manuel Brullet i Tenas, Albert de Pineda i Álvarez

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!