Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2025Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2025 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2025Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2025Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
Els edificis modernistes realitzats per Enric Sagnier a la zona central del districte de l'Eixample han tingut relativament bona fortuna, ja que en molts casos han sobreviscut al pas del temps. És cert que en èpoques passades, quan l'interès pel patrimoni arquitectònic encara no considerava la protecció de les obres construïdes a finals del segle XIX i principis del XX, moltes construccions interessants, de Sagnier o bé d'altres arquitectes coetanis, van ser enderrocades o mutilades amb la consegüent pèrdua de la diversitat paisatgística de la ciutat de Barcelona. En el cas de la casa que ens ocupa, les seves vicissituds expliquen força bé el procés de densificació del teixit urbà. Construït com un edifici unifamiliar amb un sol pis i una torrassa central, la seva aposta pel suau ornament i les corbes del rococó es manifestava a les cornises ondulades i al lleuger bombament de la façana del xamfrà.
La seva situació a l'àrea preferent de la centralitat barcelonina (amb façana a la Gran Via ia pocs metres del passeig de Gràcia) presagiava que en poc temps l'immoble donaria pas a un altre que garanteixi més rendibilitat. Així, al cap de pocs anys d'haver estat edificat, Sagnier va rebre l'encàrrec d'ampliar-lo per part de Josep Planàs, fill del primer propietari. L?arquitecte li va afegir tres pisos i el va convertir en un bloc d?habitatges de lloguer. Va suprimir la torrassa però va harmonitzar la nova obra amb els elements originals, i va construir una rematada similar que mantenia el caràcter del conjunt, cosa que no es va respectar tant quan en dècades posteriors se li van afegir encara dues plantes més. Una restauració recent ha procurat tornar una certa unitat al conjunt.
Els edificis modernistes realitzats per Enric Sagnier a la zona central del districte de l'Eixample han tingut relativament bona fortuna, ja que en molts casos han sobreviscut al pas del temps. És cert que en èpoques passades, quan l'interès pel patrimoni arquitectònic encara no considerava la protecció de les obres construïdes a finals del segle XIX i principis del XX, moltes construccions interessants, de Sagnier o bé d'altres arquitectes coetanis, van ser enderrocades o mutilades amb la consegüent pèrdua de la diversitat paisatgística de la ciutat de Barcelona. En el cas de la casa que ens ocupa, les seves vicissituds expliquen força bé el procés de densificació del teixit urbà. Construït com un edifici unifamiliar amb un sol pis i una torrassa central, la seva aposta pel suau ornament i les corbes del rococó es manifestava a les cornises ondulades i al lleuger bombament de la façana del xamfrà.
La seva situació a l'àrea preferent de la centralitat barcelonina (amb façana a la Gran Via ia pocs metres del passeig de Gràcia) presagiava que en poc temps l'immoble donaria pas a un altre que garanteixi més rendibilitat. Així, al cap de pocs anys d'haver estat edificat, Sagnier va rebre l'encàrrec d'ampliar-lo per part de Josep Planàs, fill del primer propietari. L?arquitecte li va afegir tres pisos i el va convertir en un bloc d?habitatges de lloguer. Va suprimir la torrassa però va harmonitzar la nova obra amb els elements originals, i va construir una rematada similar que mantenia el caràcter del conjunt, cosa que no es va respectar tant quan en dècades posteriors se li van afegir encara dues plantes més. Una restauració recent ha procurat tornar una certa unitat al conjunt.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
