En Imatges
-
© Ravetllat-Ribas Arquitectes
-
© Ravetllat-Ribas Arquitectes
-
© Ravetllat-Ribas Arquitectes
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La fàbrica de Can Marfà es va situar sobre la sèquia Monar, que recorre les hortes de Santa Eugènia, amb l'objectiu de situar un parell de turbines –avui encara existents– necessàries per produir l'energia que movia la seva maquinària tèxtil.
El conjunt actual de la fàbrica consta d'una nau principal de finals del segle XIX, ampliada posteriorment en planta baixa, i un edifici aïllat, situat a ponent, possiblement de la mateixa època. Del conjunt edificat té valor arquitectònic el cos principal de PB i dues plantes pis i les seves obertures, resoltes totes elles a través d'un únic tipus de forat. L'estructura interior és de tres crugies amb pilars de fosa que sostenen jàsseres de geometria singular.
El fort caràcter de la nau principal de la fàbrica de Can Marfà i la seva relació amb l'entorn immediat, tant amb els edificis existents com amb l'entorn natural, han estat determinants per definir el nivell d'intervenció del conjunt. S'ha optat per la supressió de totes les construccions auxiliars no originals per destacar el volum principal i accentuar la seva geometria, i alhora, es planteja una nova ampliació en planta baixa que permet complir amb tot el programa i ordenar l'espai exterior. S'estableix així un diàleg amb el Centre Cívic de Can Ninetes –situat just davant– i l'edificació existent a ponent, que en un futur es destinarà a Centre d'interpretació del patrimoni industrial.
La posició relativa de la nau respecte als elements que l'envolten la converteix en l'element que organitza la transició entre els espais de caràcter més urbà i els entorns dotats d'una atmosfera especial, lligada al moment fabril que va originar l'edifici. És en aquest últim entorn, situat entre la nau de la fàbrica i els darreres dels habitatges adjacents, al voltant de la sèquia, on s'ubicarà la nova exposició permanent d'arqueologia industrial. L'enderroc de l'última habitatge adossada al lateral de la nau obre un passatge que deixa entreveure aquest entorn sense que perdi el seu caràcter singular. A través d'aquesta bretxa es proposa un accés independent per al futur centre d'interpretació.
La distribució del programa situa el centre cívic, la biblioteca i el bar en la nau principal i la sala polivalent al nou annex, que es relaciona amb la nau de la fàbrica a través d'un recinte a l'aire lliure. En planta baixa i, per tant, amb fàcil accés, es disposa la major part de la biblioteca i el bar, lligats a l'àmbit de vestíbul. A les façanes, s'ha volgut emfatitzar la clara eficiència de l'edificació original acceptant el mòdul de finestra i la tranquil · la normalitat amb què es produeix. A l'interior del forat es proposa una nova divisió de les fusteries que, adaptant-se a cada un dels usos i orientacions amb envidraments i porticons, manté però la unitat del conjunt.