Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Els dos edificis d'habitatges s'aixequen al costat del Vapor Sampere, un significatiu exemple de les arquitectures industrials de Sabadell, construïdes al començament del segle XX per a subministrar energia a telers que poblaven la ciutat. El projecte pretén millorar la qualitat de l'espai interior d’illa així com la relació volumètrica entre les noves edificacions i el conjunt fabril.
L'edificació s'escalona des de la seva màxima altura en el xamfrà Tres Creus/Sallarès i Pla, amb set plantes, fins a aconseguir quatre plantes en entrar en contacte amb el Vapor Sampere al carrer Turull. Cap a l'interior, bolcat cap al sud i gaudint de les millors vistes, els edificis s'obren com una poligonal trencada, convertint l'espai entre els edificis i el vapor en un ampli recinte semipúblic, amb vistes cap al vapor.
Les evidents diferències en les condicions de l'entorn a les quals ha de respondre la proposta generen una clara diferenciació entre el seu exterior, bolcat a Tres Creus i el seu interior, on es fa present la vocació de privacitat i calma.
Les façanes exteriors, de clar caràcter massiu, es construeixen en maó tractat de manera diferent a mesura que s'ascendeix en alçada, retallant-se en elles uns buits disposats amb la intenció d'evitar monotonia.
Cap al sud, façanes més lleugeres, resoltes amb persianes extensibles de fusta que evoquen els tancaments dels patis interiors, propis de l'eixample Cerdà de Barcelona i que protegeixen del sol a unes galeries exteriors.
És aquesta dualitat entre envolupants la que explica la planta dels habitatges: cap a l'exterior se situen els dormitoris i banys en rigorosa disposició, mentre que cap a l'interior, orientat al sud i a les vistes, es bolquen els espais més habitables: estar, menjador i cuina, amb una disposició molt més lliure, vinculada a la poligonal que defineix la façana.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Vapor Sampere
El projecte completa una illa de cases ocupada per les restes del Vapor Sampere, un dels exponents principals de l’arquitectura industrial del començament del segle XX a Sabadell. La volumetria de l’edifici i el tractament de les façanes vénen determinats per les diferents condicions de l’entorn. La màxima alçària té lloc al xamfrà Tres Creus/Sallarès i Pla, i la mínima al carrer Turull. Cap a la banda sud, amb les millors vistes al Vapor, l’edifici s’obre amb una diagonal trencada que transforma l’espai interior en un recinte semipúblic. La façana exterior combina la disposició del maó vist, les finestres i les lluernes de les caixes d’escala per tal de trencar la monotonia. Un cop definida la volumetria i la pell, els habitatges disposen les sales d’estar a la banda sud, tancada amb persianes projectables de fusta que matisen la llum solar i permeten l’ús de les galeries exteriors gairebé durant tot l’any. -
Rehabilitació del Vapor Sampere i Nous Habitatges
Martínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, José Rafael Moneo Vallés, Elías Torres Tur
Els dos edificis d'habitatges s'aixequen al costat del Vapor Sampere, un significatiu exemple de les arquitectures industrials de Sabadell, construïdes al començament del segle XX per a subministrar energia a telers que poblaven la ciutat. El projecte pretén millorar la qualitat de l'espai interior d’illa així com la relació volumètrica entre les noves edificacions i el conjunt fabril. L'edificació s'escalona des de la seva màxima altura en el xamfrà Tres Creus/Sallarès i Pla, amb set plantes, fins a aconseguir quatre plantes en entrar en contacte amb el Vapor Sampere al carrer Turull. Cap a l'interior, bolcat cap al sud i gaudint de les millors vistes, els edificis s'obren com una poligonal trencada, convertint l'espai entre els edificis i el vapor en un ampli recinte semipúblic, amb vistes cap al vapor. Les evidents diferències en les condicions de l'entorn a les quals ha de respondre la proposta generen una clara diferenciació entre el seu exterior, bolcat a Tres Creus i el seu interior, on es fa present la vocació de privacitat i calma. Les façanes exteriors, de clar caràcter massiu, es construeixen en maó tractat de manera diferent a mesura que s'ascendeix en alçada, retallant-se en elles uns buits disposats amb la intenció d'evitar monotonia. Cap al sud, façanes més lleugeres, resoltes amb persianes extensibles de fusta que evoquen els tancaments dels patis interiors, propis de l'eixample Cerdà de Barcelona i que protegeixen del sol a unes galeries exteriors. És aquesta dualitat entre envolupants la que explica la planta dels habitatges: cap a l'exterior se situen els dormitoris i banys en rigorosa disposició, mentre que cap a l'interior, orientat al sud i a les vistes, es bolquen els espais més habitables: estar, menjador i cuina, amb una disposició molt més lliure, vinculada a la poligonal que defineix la façana. -
EU Mies Award
NominatRehabilitació del Vapor Sampere i Nous HabitatgesMartínez Lapeña-Torres Arquitectos, José Antonio Martínez Lapeña, José Rafael Moneo Vallés, Elías Torres Tur