Utilitzem cookies pròpies i de tercers per oferir-li una millor experiència i servei i, si s'escau, mostrar publicitat relacionada amb les preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Al clicar "acceptar", vostè accepta l'ús d'aquestes cookies. Pot veure la política de cookies
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Aureli Mora i Omar Ornaque Directors arquitecturacatalana.cat
credits
Qui som
Projecte de:
Promogut per:
Directors:
2019-2024Aureli Mora i Omar Ornaque
Comissió Documental:
2019-2024 Ramon FauraCarolina B. GarciaEduard CallísFrancesc RafatPau Albert Antoni López DaufíJoan FalguerasMercè BoschJaume FarrenyAnton PàmiesJuan Manuel ZaguirreJosep FerrandoFernando MarzáMoisés PuenteAureli MoraOmar Ornaque
Col·laboradors:
2019-2024Lluis AndreuSergi BallesterMaria Jesús QuinteroLucía M. VillodresMontse Viu
Col·laboradors Externs:
2019-2024Helena CepedaInès Martinel
Amb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura
Entitats Col·laboradores:
ArquinFAD
Fundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris.
Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial.
Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic.
L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana.
Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La Torre Agbar és un "petit gratacels" de 35 plantes i 142 m d’alçada. La seva forma imita un brollador d’aigua en constant i estabilitzada pressió, imatge idònia per a la seu corporativa d’una companyia d’aigües. Estructuralment, l’edifici respon a un model de nucli i perímetre exterior portants que transmeten les càrregues d’unes plantes lliures de recolzaments intermedis.
Constructivament, es tracta de dos cilindres de formigó de planta oval en els quals es recolzen trames de jàsseres metàl·liques que suporten forjats de xapa d’acer grecada i una capa de formigó. L‘excentricitat del nucli organitza la planta tipus: l’espai lliure es comprimeix en el vestíbul d’ascensors i s’expandeix, gradualment, generant l’espai de les oficines. El cilindre exterior és recte fins la planta 18, on les seves generatrius comencen a corbar-se cap l’interior disminuint paulatinament de secció fins la 26. Aquí s’interromp el formigó i una cúpula de vidre amb estructura metàl·lica remata l’edifici. Les últimes 6 plantes, formades per forjats postensats de formigó, queden suspeses en voladís.
El mur exterior es "pixelitza" segons una trama de mòdul gairebé quadrat. Sobre aquesta retícula es disposen les finestres, configurant una “cal·ligrafia”: la densitat de perforacions en el mur ve condicionada, en part, per la radiació solar. Seguint aquest entramat, es col·loquen mòduls de xapa d’alumini lacat en 25 colors diferents i una segona pell de lames de vidre amb diferents graus de transparència que difuminen la torre.
Autor: b720 Fermín Vázquez Arquitectos
En una zona urbanísticament molt indeterminada i pendent d’actuacions posteriors, l’edifici és concebut com un petit gratacel de 35 plantes i 142 metres d’alçària. La seva forma simula un brollador d’aigua en pressió constant i estabilitzada, una imatge que queda reforçada pel cràter que hi ha a la base, amb una làmina d’aigua que s’interposa entre l’interior i l’exterior de la torre. El programa d’oficines ocupa les 18 primeres plantes, i queda completat amb quatre plantes sota rasant que ocupen la totalitat del solar. Al primer soterrani hi ha un auditori, que sobresurt a l’exterior en forma d’un petit turó. Les sis darreres plantes allotgen la direcció. El total de la torre té tres plantes tècniques equidistants. La transmissió de les càrregues es fa a través del perímetre i del nucli, de manera que totes les plantes queden alliberades de pilars. La façana desmaterialitza per complet el cilindre exterior per mitjà del dispositiu d’il·luminació, que esdevé un dels principals canals informatius i propagandístics de la ciutat.
Autor: Maurici Pla
Font: Catalunya : guia d'arquitectura moderna, 1880-2007
La Torre Agbar és un "petit gratacels" de 35 plantes i 142 m d’alçada. La seva forma imita un brollador d’aigua en constant i estabilitzada pressió, imatge idònia per a la seu corporativa d’una companyia d’aigües. Estructuralment, l’edifici respon a un model de nucli i perímetre exterior portants que transmeten les càrregues d’unes plantes lliures de recolzaments intermedis.
Constructivament, es tracta de dos cilindres de formigó de planta oval en els quals es recolzen trames de jàsseres metàl·liques que suporten forjats de xapa d’acer grecada i una capa de formigó. L‘excentricitat del nucli organitza la planta tipus: l’espai lliure es comprimeix en el vestíbul d’ascensors i s’expandeix, gradualment, generant l’espai de les oficines. El cilindre exterior és recte fins la planta 18, on les seves generatrius comencen a corbar-se cap l’interior disminuint paulatinament de secció fins la 26. Aquí s’interromp el formigó i una cúpula de vidre amb estructura metàl·lica remata l’edifici. Les últimes 6 plantes, formades per forjats postensats de formigó, queden suspeses en voladís.
El mur exterior es "pixelitza" segons una trama de mòdul gairebé quadrat. Sobre aquesta retícula es disposen les finestres, configurant una “cal·ligrafia”: la densitat de perforacions en el mur ve condicionada, en part, per la radiació solar. Seguint aquest entramat, es col·loquen mòduls de xapa d’alumini lacat en 25 colors diferents i una segona pell de lames de vidre amb diferents graus de transparència que difuminen la torre.
Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses.
Participa!
