Com anar-hi
Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
La seu de la SGAE a Barcelona s'estableix sobre dos edificis diferenciats al Passeig de Colom i al carrer de la Mercè. El primer correspon a una casa senyorial de finals del segle XVI. La planta s'organitza al voltant d'un pati, al qual s'arriba mitjançant un vestíbul cobert amb voltes de quatre punts d'arcs escarsers molt rebaixats. Inicialment l'entrada es realitza pel carrer de la Mercè. Les transformacions urbanes dels segles XVIII i XIX, que es realitzaren a la façana marítima de Barcelona, obligaren al nostre edifici a obrir-se al nou espai, i canviar de sentit l'accés principal. La tipologia edificatòria de l'edifici senyorial correspon a les característiques de l'època: entrada de carruatges i dependències auxiliars a la planta baixa; planta principal de més alçada i plantes superiors dedicades a estances secundàries. El segon edifici, sense cap lligam funcional amb l'anterior, estava dedicat a infrahabitatges sense cap qualitat.
El projecte, a més de les tasques de rehabilitació, ha mantingut el caràcter tancat de l'edifici, obrint diferents punts de llum al seu interior per facilitar la seva habitabilitat.
Les operacions principals han estat: 1.Cobrir amb un lluerna el pati principal, per aconseguir la igualtat entre les seves dues entrades. 2.Mantenir el paper de l'escala principal com accés a la planta noble, i obrir sobre aquesta una claraboia que permeti la relació visual entre les dependències de les plantes. 3.Recuperar la coberta com a mirador sobre el port de Barcelona. La premissa fonamental de la intervenció, ha estat fer compatible el caràcter opac i tancat de l'edifici, amb les necessitats funcionals i ambientals que requereix un programa d'oficines. Principalment les d'il·luminació natural i interrelació interna.
El projecte reforça la contraposició entre la foscor que imaginem darrera de les dures façanes i la claror i correspondència espacial que ens anem trobant quan es endinsem en l'edifici. El disseny no ha imposat cap unitat de llenguatge, ans cada part de l'edifici ha imposat les seves condicions. Això explica l'absència de dissenys globalitzadors i el gust per la diversitat en el tractament arquitectònic.
Autors
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia
-
Seu de la SGAE
Rafael de Cáceres Zurita, Esteve Terradas i Muntañola, Robert Terradas i Muntañola
La seu de la SGAE a Barcelona s'estableix sobre dos edificis diferenciats al Passeig de Colom i al carrer de la Mercè. El primer correspon a una casa senyorial de finals del segle XVI. La planta s'organitza al voltant d'un pati, al qual s'arriba mitjançant un vestíbul cobert amb voltes de quatre punts d'arcs escarsers molt rebaixats. Inicialment l'entrada es realitza pel carrer de la Mercè. Les transformacions urbanes dels segles XVIII i XIX, que es realitzaren a la façana marítima de Barcelona, obligaren al nostre edifici a obrir-se al nou espai, i canviar de sentit l'accés principal. La tipologia edificatòria de l'edifici senyorial correspon a les característiques de l'època: entrada de carruatges i dependències auxiliars a la planta baixa; planta principal de més alçada i plantes superiors dedicades a estances secundàries. El segon edifici, sense cap lligam funcional amb l'anterior, estava dedicat a infrahabitatges sense cap qualitat. El projecte, a més de les tasques de rehabilitació, ha mantingut el caràcter tancat de l'edifici, obrint diferents punts de llum al seu interior per facilitar la seva habitabilitat. Les operacions principals han estat: 1.Cobrir amb un lluerna el pati principal, per aconseguir la igualtat entre les seves dues entrades. 2.Mantenir el paper de l'escala principal com accés a la planta noble, i obrir sobre aquesta una claraboia que permeti la relació visual entre les dependències de les plantes. 3.Recuperar la coberta com a mirador sobre el port de Barcelona. La premissa fonamental de la intervenció, ha estat fer compatible el caràcter opac i tancat de l'edifici, amb les necessitats funcionals i ambientals que requereix un programa d'oficines. Principalment les d'il·luminació natural i interrelació interna. El projecte reforça la contraposició entre la foscor que imaginem darrera de les dures façanes i la claror i correspondència espacial que ens anem trobant quan es endinsem en l'edifici. El disseny no ha imposat cap unitat de llenguatge, ans cada part de l'edifici ha imposat les seves condicions. Això explica l'absència de dissenys globalitzadors i el gust per la diversitat en el tractament arquitectònic. -
Premi Ciutat de Barcelona
Menció Especial. Categoria: Arquitectura i Urbanisme