Les Hortes de Baix constitueixen un espai patrimonial de regadiu de 3.7Ha annex al nucli antic de Caldes de Montbui, vil·la termal de fundació romana propera a Barcelona. Aquest àmbit ha patit la progressiva degradació paisatgística, ambiental i social pròpia dels paisatges periurbans del segle XX, causada bàsicament per la contaminació de les aigües del torrent local que abasteix el sistema de reg, per la mala accessibilitat i per la desestructuració de la comunitat de regants. Aquestes hortes es regaven històricament amb els sobrants d'aigua termal dels safareigs i amb aigües pluvials del torrent que aboca a la séquia principal. Aquesta sèquia, formada per murs de pedra de gairebé 3 m d'alçada, és el principal element del sistema de reg. Però amb el creixement urbà el torrent s'ha anat cobrint i se li han anat convertint bona part de les aigües negres de l'centra urbà convertint així la sèquia principal de les hortes en una claveguera a cel obert. Això ha provocat un important risc sanitari per a la producció hortícola i ha perjudicat també l'accessibilitat pública (per les males olors i el mal efecte visual). La poca disponibilitat d'aigua neta per al reg ha activat la reclamació de l'aigua termal com a bé públic d'un patrimoni a reintegrar dins l'imaginari ciutadà. El projecte neix a la Taula d'Espais Públics municipal, espai que dóna veu a iniciatives locals per a la millora de l'espai públic. L'Ajuntament activa l'encàrrec per donar resposta a la necessitat de més aigües netes, el reg, canalitzar el flux d'aigües negres que discorren a cel obert i facilitar l'accés a les hortes des del centre urbà. Els autors del projecte vam plantejar: entendre la parcel·lació privada hortícola com a nou espai públic autogestionat que fomenta la sobirania alimentària; co-dissenyar tot el procés amb la comunitat de regants i altres agents implicats, i reconèixer el valor que representa la gestió tradicional de l'aigua com a patrimoni material i intangible. Amb la comunitat d'hortolans, unes 70 persones, es detecta la gestió inadequada d'aigua termal sobrant dels balnearis que s'aboca a la riera, proposant reutilitzar per al reg amb les aigües de més safareigs. A través d'una investigació-acció participada de dos anys, la comunitat de regants es reactiva i es consensuen intervencions acotades que no alterin l'actual sistema de reg ni la seva gestió social. L'obra s'executa amb pressupost de baix cost i un Pla d'Ocupació Municipal. El manteniment s'assumeix per part de la comunitat de regants. El projecte es divideix en dues fases: la intervenció per a la gestió sostenible del sistema de reg i la passarel·la per a la millora de l'accessibilitat de la qual s'ha executat un primer tram que connecta amb el camí d'accés existent i actualment es desenvolupa el segon tram fins a la riera. A partir del procés participat i per garantir l'abastament d'aigua es recupera l'aigua de balnearis que s'acumula en un got de compensació al passeig de la riera, un espai de visibilització pública de l'aigua termal així com de trobada social, com esdevé en els safareigs que voregen aquest passeig. Des d'aquest got es condueix l'aigua termal fins a les hortes. Allà es construeix una nova bassa pública d'acumulació i refredament per repartir l'aigua per torns diaris de reg per inundació. El reconeixement del funcionament del sistema de reg termal permet reciclar les sèquies existents, mantenint el seu funcionament per gravetat i evitant la mecanització de qualsevol nou dispositiu introduït per facilitar la seva gestió i manteniment. A la sèquia principal existent es canalitzen les aigües negres fins al col·lector i s'incorpora una passarel·la per millorar l'accés a la zona, suportada en l'interior dels murs per no alterar el valor identitari de les traces característiques del paisatge d'aquestes hortes. Es potencia la presència d'elements materials propis de l'auto-construcció hortícola: bitlles granítics a la séquia principal, maons ceràmics manuals a plec, arquetes de comporta manual, malles i tanques. Es reintrodueix el salze viu a la tanca, antigament utilitzat per la cistelleria de vímet escalfat amb aigua termal. A més, s'aposta per un sistema pilot innovador: la fitodepuració amb macròfits resistents a la temperatura de l'aigua termal i plantades sobre jardineres flotants, per assimilar la matèria orgànica residual sense alterar la condició oscil·lant del nivell d'aigua de la bassa que diàriament s'omple i es buida. Avaluem el projecte a tres nivells: polític, productiu i ciutadà. A nivell polític l'Administració ha apostat per la dignificació de l'àmbit i el llarg i intens procés de participació culmina amb la creació d'una associació d'hortolans fins ara inexistent. S'estableix una junta i comissions per vetllar per l'autogestió de les hortes, l'establiment de normes internes, la comunicació amb l'Ajuntament, la visibilització del patrimoni històric cultural que suposen i la transferència de coneixement intergeneracional necessària. A nivell productiu, l'obtenció de més aigua neta permet la pràctica del cultiu ecològic i l'augment de torns de reg al doble de dies, condicions que enforteixen aquest espai d'autoproducció per al consum local i la reducció d'emissions. A llarg termini es preveu que el producte conreat pugui vendre per al consum dels visitants. A nivell ciutadà les hortes s'han obert als veïns, convertint-se en espai públic de passeig, reconeixement i pedagogia de l'espai agrari. A aquests èxits se li suma el repte viscut per part dels arquitectes coordinadors. Assumir el paper de mediadors i observadors ens ha ofert nous referents conceptuals dins el disseny ecològic i comunitari, i ens ha permès desenvolupar noves eines per a la presa de decisions i comunicació dels aspectes tècnics del projecte.