Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Granja Escola Torre Marimon

    Josep Bori i Gensana, Lluís Planas i Calvet

    Granja Escola Torre Marimon

    Conjunt format per un mas de grans dimensions, una torre, una capella i altres dependències adjacents. El gran casal consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana, la qual s'organitza simètricament a través d'un eix central. A la planta baixa s'obre, al centre, la porta d'entrada d'arc de mig punt adovellat i, a banda i banda, s'obren finestres d'arc rebaixat. Al primer i segon pis s'obren balcons sense voladís en el mateix eix que les obertures de la planta baixa; els brancals i la llinda són grans carreus de pedra. A les golfes s'obre una galeria d'arcs de mig punt i un òcul a cada extrem. Per sobre de la galeria s'obre altre òcul al centre. La torre és cilíndrica. La part inferior és més ample que la resta de la torre i la part superior està rematada per una corsera i merlets. Al llarg del cilindre, a diferents alçades, s'obren finestres amb els brancals i la llinda de carreus de pedra. A l'interior de la torre hi ha un dipòsit d'aigua. La capella és d'una nau i absis semicirculars. Exteriorment els murs tenen decoració imitant el romànic amb arcs cecs i bandes llombardes. A la façana s'obre una porta d'arc de mig punt per sobre de la qual hi ha una petita rosassa. La façana està coronada per un campanar de cadireta de dos ulls. La denominació "Torre Marimon" per referir-se a l'heretat que en aquest paisatge calderenc existia i existeix, apareix per primera vegada al segle XVI. La família Marimon, que ha donat nom a la casa i al paratge, fou una rica família que estenia les seves propietats per Plegamans i per altres pobles veïns com Palau, Palaudàries i Bigues, durant una bona part de l'edat mitjana. La seva relació amb Caldes no començà fins a la segona meitat del segle XV (Romeu de Marimon està documentat el 1461 i el 1498). Abans de pertànyer als Marimon, la torre era coneguda com el "Mas Coromines" o com la "Torre de Mossèn Molas". Després de successives vicissituds i canvis de mans durant els segles XVIII i XIX, el 1921 va ser comprada per la Mancomunitat de Catalunya que presidia Enric Prat de la Riba per instal·lar-hi l'Escola superior d'Agricultura de Catalunya. Per poder adequar el lloc a aquest fi es van construir edificacions noves, es va reconstruir el mas i, en el lloc on hi havia la torre, es va fer una nova i es va col·locar un dipòsit d'aigua al cim. La capella està documentada des del 1342 i va pertànyer a la casa pairal dels Marimon. Quan es va refer tot el conjunt per convertir-lo en escola d'agricultura, aquesta capella també es va restaurar.

    1923 - 1930

  • Sistema de Reg a les Hortes Termals

    CAVAA, Cíclica, Elena Albareda, Joaquim Arcas, Jordi Calbetó Aldomà, Adrià Martín, Marta Serra, Oriol Vañó

    Sistema de Reg a les Hortes Termals

    Les Hortes de Baix constitueixen un espai patrimonial de regadiu de 3.7Ha annex al nucli antic de Caldes de Montbui, vil·la termal de fundació romana propera a Barcelona. Aquest àmbit ha patit la progressiva degradació paisatgística, ambiental i social pròpia dels paisatges periurbans del segle XX, causada bàsicament per la contaminació de les aigües del torrent local que abasteix el sistema de reg, per la mala accessibilitat i per la desestructuració de la comunitat de regants. Aquestes hortes es regaven històricament amb els sobrants d'aigua termal dels safareigs i amb aigües pluvials del torrent que aboca a la séquia principal. Aquesta sèquia, formada per murs de pedra de gairebé 3 m d'alçada, és el principal element del sistema de reg. Però amb el creixement urbà el torrent s'ha anat cobrint i se li han anat convertint bona part de les aigües negres de l'centra urbà convertint així la sèquia principal de les hortes en una claveguera a cel obert. Això ha provocat un important risc sanitari per a la producció hortícola i ha perjudicat també l'accessibilitat pública (per les males olors i el mal efecte visual). La poca disponibilitat d'aigua neta per al reg ha activat la reclamació de l'aigua termal com a bé públic d'un patrimoni a reintegrar dins l'imaginari ciutadà. El projecte neix a la Taula d'Espais Públics municipal, espai que dóna veu a iniciatives locals per a la millora de l'espai públic. L'Ajuntament activa l'encàrrec per donar resposta a la necessitat de més aigües netes, el reg, canalitzar el flux d'aigües negres que discorren a cel obert i facilitar l'accés a les hortes des del centre urbà. Els autors del projecte vam plantejar: entendre la parcel·lació privada hortícola com a nou espai públic autogestionat que fomenta la sobirania alimentària; co-dissenyar tot el procés amb la comunitat de regants i altres agents implicats, i reconèixer el valor que representa la gestió tradicional de l'aigua com a patrimoni material i intangible. Amb la comunitat d'hortolans, unes 70 persones, es detecta la gestió inadequada d'aigua termal sobrant dels balnearis que s'aboca a la riera, proposant reutilitzar per al reg amb les aigües de més safareigs. A través d'una investigació-acció participada de dos anys, la comunitat de regants es reactiva i es consensuen intervencions acotades que no alterin l'actual sistema de reg ni la seva gestió social. L'obra s'executa amb pressupost de baix cost i un Pla d'Ocupació Municipal. El manteniment s'assumeix per part de la comunitat de regants. El projecte es divideix en dues fases: la intervenció per a la gestió sostenible del sistema de reg i la passarel·la per a la millora de l'accessibilitat de la qual s'ha executat un primer tram que connecta amb el camí d'accés existent i actualment es desenvolupa el segon tram fins a la riera. A partir del procés participat i per garantir l'abastament d'aigua es recupera l'aigua de balnearis que s'acumula en un got de compensació al passeig de la riera, un espai de visibilització pública de l'aigua termal així com de trobada social, com esdevé en els safareigs que voregen aquest passeig. Des d'aquest got es condueix l'aigua termal fins a les hortes. Allà es construeix una nova bassa pública d'acumulació i refredament per repartir l'aigua per torns diaris de reg per inundació. El reconeixement del funcionament del sistema de reg termal permet reciclar les sèquies existents, mantenint el seu funcionament per gravetat i evitant la mecanització de qualsevol nou dispositiu introduït per facilitar la seva gestió i manteniment. A la sèquia principal existent es canalitzen les aigües negres fins al col·lector i s'incorpora una passarel·la per millorar l'accés a la zona, suportada en l'interior dels murs per no alterar el valor identitari de les traces característiques del paisatge d'aquestes hortes. Es potencia la presència d'elements materials propis de l'auto-construcció hortícola: bitlles granítics a la séquia principal, maons ceràmics manuals a plec, arquetes de comporta manual, malles i tanques. Es reintrodueix el salze viu a la tanca, antigament utilitzat per la cistelleria de vímet escalfat amb aigua termal. A més, s'aposta per un sistema pilot innovador: la fitodepuració amb macròfits resistents a la temperatura de l'aigua termal i plantades sobre jardineres flotants, per assimilar la matèria orgànica residual sense alterar la condició oscil·lant del nivell d'aigua de la bassa que diàriament s'omple i es buida. Avaluem el projecte a tres nivells: polític, productiu i ciutadà. A nivell polític l'Administració ha apostat per la dignificació de l'àmbit i el llarg i intens procés de participació culmina amb la creació d'una associació d'hortolans fins ara inexistent. S'estableix una junta i comissions per vetllar per l'autogestió de les hortes, l'establiment de normes internes, la comunicació amb l'Ajuntament, la visibilització del patrimoni històric cultural que suposen i la transferència de coneixement intergeneracional necessària. A nivell productiu, l'obtenció de més aigua neta permet la pràctica del cultiu ecològic i l'augment de torns de reg al doble de dies, condicions que enforteixen aquest espai d'autoproducció per al consum local i la reducció d'emissions. A llarg termini es preveu que el producte conreat pugui vendre per al consum dels visitants. A nivell ciutadà les hortes s'han obert als veïns, convertint-se en espai públic de passeig, reconeixement i pedagogia de l'espai agrari. A aquests èxits se li suma el repte viscut per part dels arquitectes coordinadors. Assumir el paper de mediadors i observadors ens ha ofert nous referents conceptuals dins el disseny ecològic i comunitari, i ens ha permès desenvolupar noves eines per a la presa de decisions i comunicació dels aspectes tècnics del projecte.

    2013 - 2015

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!