Conjunt de dos edificis de línia i estructura simple, que s'estructura dins de l'estil modernista en la seva vessant historicista. El que és el Teatre, presenta una façana de dues plantes amb acabament de teulada a dos vessants i amb un coronament simulant una inexistent torratxa-golfes com les de les masies del tipus 2-IV de Danés i Torras. Però això es redueix a un perllongament vertical de la paret de la façana sense cap estructura posterior. A la planta baixa hi ha una porta central amb dues grans finestres rectangulars avui tapiades que conserven els seus forjats inicials i datats del 1903. El primer pis té una petita obertura central i una senzilla sanefa d'esgrafiats simulant un frontó que emmarca el nom del teatre i la data de construcció.

L'edifici annex, el cafè, continua la línia historicista però més tipus casal, és a dir: dues plantes, amb obertures grans rectangulars als costats de la porta als baixos i tres balcons al primer pis, el central un xic més gran que els laterals però sense altres ampliacions. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis igual que en el teatre. Aquest tret i l'ample sòcol comú és el nexe d'unió física i estètica entre els dos edificis, probablement connectats per la part interior, tal com era habitual.

No es podia menysprear, en la construcció de la colònia, el vessant recreatiu per assolir un autèntic ambient social. La creació del cafè i el teatre, si ens atenim a les dates, va ser una de les dues que es van iniciar abans. A principi de segle la tertúlia del cafè, les cartes i petar la xerrada eren, junt amb el teatre professional o aficionat, la distracció més usual (algú va dir que "si els catalans no van gaire a teatre és perquè tots són dalt de l'escenari..."). El cafè continua la seva tasca i és encara és el més ampli i animat de la colònia.

Ateneu

Edifici de línia simple, d'estil modernista historicista, de tipus casal, que es troba aixecat al costat del teatre Fontova. Té dues plantes amb tres obertures grans rectangulars a cada una. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i dues finestres, i al primer pis hi trobem tres balcons, el central una mica més gran. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis, que en ressalta l'obertura i són iguals a les del teatre, situat a tocar. Aquest tret i l'ample sòcol de la part baixa de la façana, és comú als dos edificis i és el nexe d'unió física i estètica entre elles. Segurament, tal com era habitual, ambdós estarien connectats per la planta baixa. El cafè situat a la primera planta, encara conserva molts dels detalls modernistes originals, com la fusteria, forja, bancs, taules i cadires, algunes portes i la mateixa distribució.

L'Ateneu Unió fou una de les primeres institucions de la Colònia, fundada en una data possiblement anterior a 1899. El 1891 Eusebi Güell estableix a Josep Elias Basca , que construeix el cafè per a la seva pròpia explotació. El 1892 es va inaugurar el Teatre Fontova, abans que existís l'Ateneu Unió. El 1900 Güell compra a Elias el cafè construït i, cedeix l'us a l'Ateneu Unió, que s'havia fundat uns pocs anys abans en el marc del Teatre Fontova. Teatre i cafè quedaven units com a edificis de l'Ateneu Unió per sempre més. Era una societat recreativa amb saló-cafè, billar i biblioteca. Com a tal, doncs, el seu objectiu era fomentar la cultura i les activitats de caràcter lúdic i recreatiu. Aquí hi assajava la coral La Maquinista (agregada als Cors Clavé), s'hi feien reunions, balls, festes i obres teatrals al teatre Fontova, just al costat. La Colònia, més enllà de la seva activitat industrial, també tenia un vessant recreatiu per fer teixit social, i la creació del cafè i el teatre van ser clau per aconseguir-ho. Sembla que a principis de segle les tertúlies al cafè, les partides de cartes, dòmino o escacs, entre d'altres i el teatre eren la distracció més habituals a la colònia. Durant la Guerra Civil, l'Ateneu va ser el marc de moltes reunions polítiques i sindicals. Va haver de canviar el nom pel d'Unión Cultural. En els estatuts dels anys ‘30 es prohibia parlar malament de l'amo de la Colònia. L'any 2017, se celebrà el 125è aniversari (prenent com a data 1892, quan s'inaugurà el teatre), que és el primer local inaugurat dels que componen l'actual Ateneu. Així i tot, el primer esment a l'Ateneu pròpiament dit és de 1899 en els llibres d'actes, però segurament abans de redactar aquest document ja hi havia una organització provisional prèvia, la Sociedad de Bailes Fontova.

Teatre

Edifici situat a tocar de l'Ateneu Unió. És una estructura simple, d'estil modernista historicista. Presenta una façana de dues plantes amb acabament de teulada a doble vessant i amb un coronament simulant unes inexistents golfes. Això es tradueix en un perllongament vertical de la façana, però sense estructures a la banda posterior. A la planta baixa hi ha una porta central amb arc de mig punt, flanquejada per dues finestres també amb arc de mig punt a banda i banda. Aquestes finestres avui tapiades conserven els forjats originals datats el 1903, tal com es pot llegir. A les reixes forjades apareixen escuts de Catalunya, mostrant el caire catalanista de l'Ateneu. El cos que sobresurt de la façana és un afegit posterior, fet per ubicar-hi la màquina de projecció cinematogràfica. El primer pis té una petita obertura central i una senzilla sanefa d'esgrafiats simulant un frontó que emmarca el nom del teatre i la data de construcció, 1892. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis, que en ressalta l'obertura i són iguals a les de l'Ateneu. Aquest tret i l'ample sòcol de la part baixa de la façana és el nexe d'unió física i estètica entre ambdós edificis. A principis dels 1960 es va fer el cos de taquilles i entrada a la sala, edificat sobre el pati. El teatre disposava d'unes llotges perifèriques en planta baixa i un pis amb bancs correguts a sobre. Aquesta disposició es va perdre quan es va voler donar més aforament a la platea. Aleshores es va fer un amfiteatre una mica més gran. És la mateixa reforma que es va fer quan el nou cancell d'entrada. El teatre té el teler a una altura suficient com per enlairar decorats sencers.

Tant el teatre com l'Ateneu foren les primeres institucions recreatives de la colònia. Segons una notícia de la Vanguardia del dia 10 d'agost de 1892, se sap que amb motiu de la Festa Major de Santa Coloma de Cervelló s'inauguraria un teatre a la Colònia Güell "i es representaria una obra de teatre, Almodis, que havia guanyat els Jocs Florals de 1880". La Colònia més enllà de la seva activitat industrial, també tenia un vessant recreatiu per fer teixit social, i la creació del cafè i el teatre van ser clau per aconseguir-ho. Actualment disposa del seu propi grup de teatre amateur, Fontova Teatre.