La casa és situada en un solar de grans dimensions cobert per una pineda, a la vora del mar. Bonet interpreta el lloc com un territori isòtrop, pautat per una malla quadrada de 8,80 x 8,80 metres que segueix exactament l’orientació del sol. Cada funció domèstica coincideix amb els mòduls d’aquesta malla, coberts per una volta ceràmica suportada per pilars metàl·lics de secció quadrada. Així, els tancaments gaudeixen d’una independència absoluta respecte de la coberta, de manera que els recorreguts de la casa, els espais exteriors, el mobiliari o els petits detalls són entesos com infinites variants de la pauta inicial.

Hangar de 720 m2 en planta, a l’Aeroport del Prat de Barcelona, per a l’estacionament, manteniment i reparació dels dos avions que fan els vols fotogramètrics que l’Institut Cartogràfic de Catalunya realitza per tal de elaborar els mapes geogràfics del territori. A la planta baixa es localitza la plataforma d’estacionament, magatzems, tallers, vestidors i cambres sanitàries i a la planta superior dos despatxos, la sala de l’oficina de vols i un altre magatzem-arxiu. A l’oficina de vols es porta a terme el muntatge de les fotografies aèries amb sistemes digitals d’alta precisió, primer pas per a l’elaboració dels mapes que es realitzen a la seu de l’Institut a Montjuïc. El projecte venia condicionat per les normatives específiques de l’aeroport pel que fa a l’alçada reguladora, de 9m totals, i el tipus d’estructura, que havia de ser lleugera i desmuntable. Es va projectar una malla metàl·lica espaial i, aprofitant que l’empresa que la fabricava estava construïnt el Palau Sant Jordi a Montjuïc i podia realitzar l’hangar amb els equips que tenia destacats a la ciutat dins els plaços que teniem fixats, vam optar per aquesta solució, en forma de corba, subtil i aèria, que va ser muntada a terra i aixecada sencera mitjançant dues grues i recolzada als pilars metàl·lics. El tancament de la façana a pistes es va realitzar amb portes de quatre fulls corredissos mitjançant una biga triangulada exterior que els recull a banda i banda de dos en dos i deixa completament lliure l’accés a l’interior de la nau, de 30m d’amplada. La coberta i els paraments verticals són de pannells sandwitch, els de la coberta fets in situ, de 11cm de gruix, i els verticals de tipus standard de 3’5cm. El paviment interior va ser pintat amb quatre mans de pintura epoxídica blanca a petició dels tècnics de manteniment. Això permet determinar ràpidament, amb una sola gota i en funció del seu color, quins són, en cas d’avaries, els fluids concrets que estan en pèrdua.

L'aeroport de Barcelona va ser objecte d'una important remodelació per passar de sis milions de passatgers a l'any a una xifra de dotze milions, doblant també la capacitat d'estacionament d'aeronaus. El projecte va incloure la instal·lació de dotze passarel·les telescòpiques per a l'embarcament directe als avions. La solució adoptada té en compte la configuració del camp de vol i en concret de la plataforma, estreta i allargada, que va haver d'ampliar. L'edifici terminal es va dissenyar en línia, aprofitant gran part de l'estructura existent, amb quatre molls modulars en forma de triangle que penetren el mínim a la plataforma permetent un millor aprofitament de la mateixa. Aquesta solució lineal, determinada també per la situació de la Terminal de càrrega i de l'edifici tècnic, es veu reforçada amb un element que remarca aquesta linealitat: un carrer de vianants elevat que agrupa els elements modulars, serveix de separació entre els costats terra i aire i permet una fàcil separació entre el passatge nacional i internacional. El passatge internacional usarà un edifici relativament separat de la resta de les instal·lacions. Un dels mòduls triangulars es destina especialment al pont aeri amb Madrid. El disseny modular de l'aeroport va permetre la seva remodelació per fases, ja que no podia interrompre en cap moment el seu funcionament. Es va realitzar una nova façana, que representa una imatge totalment envidriada dels mòduls d'embarcament i del carrer elevat. Els passatgers en espera poden gaudir de l'espectacle de l'enlairament i aterratge dels avions des d'una posició privilegiada. Els mòduls triangulars disposen d'una altra sala d'espera a la planta baixa, destinada aquells passatgers que hagin de embarcar, a través de l'autobús, en aeronaus situades en posicions remotes. El carrer elevat, espina dorsal de l'aeroport, és element de comunicació entre tot l'establiment. Mentre l'accés des del carrer fins als avions pot realitzar-se en un recorregut mínim, el carrer elevat, inspirada a la Rambla de Barcelona, permet als passatgers en espera passejar i gaudir dels diferents ambients de la mateixa en els seus diferents trams. El passatger té l'accés als edificis terminals a nivell de terra, amb connexió directa a l'aparcament i vials de circulació protegits per grans cobertes. La facturació i recollida d'equipatges es realitza a la planta baixa i la connexió entre plantes s'efectua gràcies a escales, escales mecàniques i ascensors. La ràpida evolució de la tecnologia aèria provocarà noves remodelacions en breu a tots els aeroports del món, encara que això no ha de minimitzar l'estudi del seu disseny arquitectònic, factor important per a la comoditat dels passatgers i la imatge de la ciutat.

L'edifici intermodal i de connexió amb les Terminals A i B es caracteritza exteriorment per una façana que s'estén més enllà de la pròpia dimensió de l'edifici, ja que s'intenta establir una continuitat entre les façanes de la terminal B, des del mural de Miró, i de la terminal A. El projecte planteja una façana neutra en el seu tractament per no crear mimetismes amb les façanes actuals. Per això, es proposa una façana aplacada d’alumini extrusionat, que s'alinea amb les façanes de les terminals veïnes. El volum del nou edifici es situa separat del nou tancament de façana i actua com un volum independent, amb una envolvent de quatre façanes amb doble pell. La pell interior és de pavés opal, que actuarà com una gran lluerna pública cap a l’interior, mentre que l'exterior és de policarbonat. L'espai intermig serveix com a galeria de serveis.

El Museu està dotat d'un programa de 3200m2 repartit en Planta Baixa i Altell i està organitzat en dos crugies estructurals de 28 i 15.5 m. Sota la mes gran se situa una gran sala d'exposició d'avions antics i un taller de restauració. L'Altell forma part del recorregut expositiu i actua com a mirador sobre la gran sala. L'altra crugia conté la Sala d'Actes, l'Administració i els Magatzems. L'edifici, de planta rectangular, s'inspira en la imatge dels hangars. En la seva pell exterior els panells de formigó prefabricat es troben lleugerament desencaixats , trencant la planeitat de la façana i generant un joc de llums i ombres que varia al llarg del dia. En la façana principal aquest cos de formigó s'eleva com si fos un avió enlairant per a deixar una franja vidriada que permet observar els avions exposats.

Les noves instal·lacions de la Fundació CRAM s'ubiquen a l'antic camp de golf del Prat de Llobregat a l'Àrea d'Equipaments del Corredor del Litoral amb una superfície d'actuació d'aproximadament 20.000m2. El projecte busca l'equilibri entre el programa clínic d'investigació i el programa públic, amb els mínims mitjans possibles, per aconseguir que els condicionants de l'activitat es converteixin en els elements fonamentals a l'hora de definir els trets arquitectònics i volumètrics de tot el conjunt. Aquesta decisió persegueix una arquitectura que busca el punt equidistant entre la seva condició funcional i la seva condició representativa com a edifici públic. Cada un dels tres edificis que componen el complex expressa en la seva forma l'activitat que s'hi desenvolupa.

El centre cultural d’El Prat de Llobregat està situat a la plaça Catalunya i conté una biblioteca, l’arxiu històric del municipi, i una sala d’actes. La volumetria exterior del complex cultural, recoberta d’una elegant pell de zenc, es configura com un cos rotund només fragmentat per la irrupció de la sala d'actes i un buidat central que serveix com a pati d'entrada. L’interior de l’edifici contrasta amb l’agressivitat de l’aspecte exterior; les successions espacials, els treball en secció, la utilització de materials càlids o la serenitat que aporta la llum zenital, generen una interessant experiència atmosfèrica especialment espectacular en el triple espai que conforma l’accés a la biblioteca.

El Parc Lúdic Fluvial forma part del projecte global per la recuperació social i ambiental del tram metropolità del riu Llobregat. A nivell metropolità el parc garanteix la continuïtat dels camins del marge dret del Llobregat des de Martorell fins al sistema de platges metropolitanes. La seva posició estratègica constitueix la porta d’accés al riu Llobregat des del municipi d’El Prat. El parc posa en joc les diferents identitats de l’àmbit on es troba, integrant-ne els elements i les traces del passat amb la recuperació del potencial ambiental i paisatgístic d’aquest punt singular. El projecte planteja una modificació topogràfica que estableix noves relacions entre els espais deslligats i serveix de suport per a una cobertura vegetal de prats i brolles mediterrànies, de requeriments mínims d’aigua i manteniment. Tanmateix explora maneres de posar en relació les persones amb la vegetació i les seves dinàmiques (creixement, canvis d’estació...).

Lloc situat al cor del Delta del Llobregat, s'emplaça en dues finques, separades per una tercera sobre la que no s'intervé. El projecte acull 120 horts de 60 m2. Trets: recuperar la topografia lleugerament deprimida respecte els camins, replantació sobre la sèquia de plataners recuperats i plantació de totes les tanques amb espècies autòctones. Als horts trobem cavallets per canyes, espais per a l’adob, taules de treball per a gent amb problemes de mobilitat i zones d'estada. Barraques: trens de serveis que resolen els banys públics, el despatx administratiu, magatzems i armaris personalitzats. Les edificacions s'han resolt amb unes PP de formigó, destinades originalment a resoldre blocs de serveis d'edificis prefabricats. Sostenibilitat: tots els horts disposen de boques de reg que aporten l'aigua de dipòsits que, a la nit, capten l'aigua del Canal de la dreta. Les aigües brutes es depuren amb el sistema de Biotrit. Les aigües depurades es reutilitzen per a regar la tanca perimetral.

La columnata i dues estacades vegetals geometritzen el nou saló-plaça de l’Aigua. Les estacades d’alçades relacionen les façanes dels nous edificis (CAP i APSA) neoplàsticament, i embocallades de plantes enfiladisses de colors i perfums variats contribuiran, juntament amb la diversitat de la llum natural de les cares de les columnes de la columnata i la vibració d’ombres que s’hi projectaran, a obtenir efectes mutants contraposats al hieratisme de la columnata. A la nit, l’estilòbata d’aigua il·luminat actuarà de gran lluerna i la columnata adquirirà un alt nivell expressiu. Al bell mig de l’espai central, quatre arbres existents colonitzen el lloc i a la vegada expressius suports metàl·lics tiben el cel-ras de la il·luminació artificial ancorat a la columnata, constituint un eteri pal·li que dona continuitat a la il·luminació de l’eix del carrer Llobregat.

Les dues estacions de metro, Aeroport T1 i Aeroport T2 de la L9, vinculades a les terminals T1 i T2 disposen de les mateixes característiques formals i ambientals donada la seva ubicació de proximitat i el seu lligam amb l’edifici de la multimodal, realitzat pels mateixos autors. Las característiques bàsiques dels elements públics de transport de les infraestructures, tenen a veure amb la claredat de fluxos i d’organització. Aeroports, estacions ferroviàries o de metro, han de respondre de forma clara i rotunda a la claredat de recorreguts i de racionalitat funcional. En el nostre cas, la utilització dels mateixos materials (alumini, murs retro projectats, cel ras, etc) volen participar del mateix codi lingüístic que les arquitectures que els hi donen suport. Això vol fer entendre a l’usuari, que quan arriba a les estacions de les terminals de l’aeroport , (T1 i T2) reconeixerà pel seu ambient i materials, la seva volguda unitarietat. Aquesta unitat formal i compositiva provoca una lectura entenedora i clara dels espais i els recorreguts, que es a la fi el que es pretén amb aquest tipus d’infraestructures.

Seixanta-una columnes seriades i equidistants amb les seves bases reposen damunt d’un estilòbata d’aigua, formen la columnata d’una de les tres façanes que ajuden a construir la geometria i formalitzar l’espai a cel obert que ocuparà el futur saló-plaça. Adossat a la columnata i per la seva cara llarga s’hi disposa un prisma que conté inscrits la suma i combinació de prismes juxtaposats de diferents dimensions que omplen plenament l’interior de la columnata. Aquests prismes compleixen la funció de contenir, ordenar, organitzar i relacionar el variat programa de necessitats de servei que genera la Companyia Municipal d'Aigües. La construcció totalment prefabricada es confia a peces estructurals de formigó i fusta laminada i contralaminada. L’objectiu ha estat obtenir amb aquest edifici una arquitectura “sincera” i per a això s’ajunten alhora en les peces que ho materialitzen, amb un inusitat rigor, la seva funció estructural, constructiva i formal.

L'objectiu de la proposta és la identificació dels principals condicionants per a la recuperació mediambiental del riu Llobregat, així com la definició de les actuacions necessàries per millorar-ne la seva accessibilitat des dels diferents municipis que l’envolten i potenciar-ne l'ús social per tal de dur a terme activitats d'oci i lleure. Es tracta de donar al riu una idea de conjunt, que li confereixi un criteri de tractament paisatgístic unitari, que serveixi alhora per facilitar-ne el seu futur manteniment, i alhora entendre’l com una unitat. El desenvolupament de la proposta radica en entendre el riu des de dos punts de vista que es complementen: - El riu com a un ens viu i canviant, ple de vida i Espai Natural amb la seva pròpia dinàmica i funcionament. - El riu com un Espai Verd i de lleure periurbà, que sigui un lloc de gaudiment per als ciutadans, tot respectant el medi on es troba. La proposta paisatgística entén el riu com a Espai verd connectat a la ciutat i el seu entorn.