Es tractava de construir una capella annexa a una residència per a ancianes, en un solar de forma trapezoidal. Aquesta residència estava situada paral·lelament al carrer Domínguez Miralles, per aconseguir així obtenir una major zona de jardí orientada al migdia. En el plantejament inicial del projecte van aparèixer dos problemes, el primer era solucionar l'exacta ubicació de la capella dins del conjunt, perquè aquesta no produís ombres sobre la residència i el segon, resoldre d'una manera adequada el gran desnivell existent al mateix solar. La solució escollida ha consistit a evitar la construcció d'un gran mur de contenció i substituir-lo per uns contraforts de formigó, enllaçats entre si per uns arcs d'obra vista, que actuen de grans jardineres. Aquests contraforts es prolonguen convertint-se en uns nervis que formen l'envolupant volumètrica i els elements resistents de la capella, la forma cònica dels quals evita al màxim les possibles ombres sobre la residència. La capella és de planta heptagonal, amb un tancament a la part baixa de maó vist tant interiorment com exteriorment. La resta del tancament s'aconsegueix mitjançant uns arcs voltes de rajola que van de nervi a nervi. L'acabat esmaltat d'aquesta rajola es deu a Jordi Aguadé. La llum entra per unes finestres emplomades (treball que es deu a Vila Grau) que estan situades entre la paret d'obra i els arcs de voltes, de manera que s'aconsegueix com una ondulació de colors que envolten el recinte. També s'obté il·luminació a través d'una cúpula que corona el punt més alt de la capella. Els paraments blancs dels arcs voltes, l'obra vista, el color gris del formigó, el paviment de gres i els elements de fusta del confessionari, la porta i la sagristia són elements fonamentals de l'obra. Cal destacar també un crucifix obra de l'escultor Fita.