COAC

Cat

Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Com anar-hi

En Imatges

Memòria

Jordi Bonet i Armengol és nomenat arquitecte director l’any 1985. Els treballs es concentren en l’estudi detallat i la construcció de l’espai interior del temple (nau principal, transsepte, absis i creuer), aplicant els procediments i les geometries definides en detall per Gaudí en les maquetes de guix a escala 1:10.
En aquesta etapa s’estudien en deteniment la geometria i les proporcions que regeixen els models originals i s’introdueix el modelat informàtic en 3D per al desenvolupament del projecte i la producció de peces de pedra. En el camp constructiu s’introdueix la volta catalana per a les voltes de l’interior de la nau central, seguint les generatrius de la geometria reglada, i la incorporació de vidre venecià d’acord amb el simbolisme.
L’any 2010 es tanca l’espai interior de la basílica, que és dedicada pel Sant Pare Benet XVI el 7 de novembre. El mateix any la nau del Temple de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí és distingida amb el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’arquitectura i urbanisme. Sota la seva direcció s’encarrega l’execució del conjunt escultòric de la Façana de la Passió a Josep Maria Subirachs i els vitralls de les naus a l’artista Joan Vila-Grau.
Un cop finalitzades les naus el treball es concentra en la construcció de la Sagristia, que segons les paraules de Gaudí, esdevindrà el model a seguir per les torres del cimbori central.

Autor: Fundació Junta Constructora del Temple Expiatori de la Sagrada Família

Autors

Com anar-hi

Sobre el mapa

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres

Constel·lació

Cronologia (10)

  1. Inicis del Temple Expiatori de la Sagrada Família

    Francesc de Paula del Villar i Lozano

    Inicis del Temple Expiatori de la Sagrada Família

    Josep Maria Bocabella i Verdaguer va fundar l’any 1866 l’Associació Espiritual de Devots de Sant Josep en un moment en què el fenomen de la descristianització es veia propulsat per la Revolució Industrial i els canvis socials. A partir de l’any 1874 l’associació es planteja la construcció d’un nou temple expiatori, seguint la tendència d’altres associacions religioses que estaven erigint temples Europa, com els de Roma (Sacro Cuore de Gesù, 1870) o París (Basílique du Sacré-Cour de Montmatre, 1873). El temple havia de ser una còpia de la Basílica de Loreto (Les Marques, Itàlia), inclosa la seva reproducció de la Santa Casa de Natzaret, que és on va viure la Sagrada Família i a qui es vol dedicar el Temple. Per bastir una obra tan monumental l’associació encarrega el projecte a l’arquitecte diocesà Francisco de Paula del Villar y Lozano. El reconegut arquitecte no accepta fer una còpia d’un projecte existent i realitza un projecte d’estil neogòtic de creu llatina amb unes dimensions totals considerables (44x97m), un gran cimbori a sobre del creuer i una torre a sobre de la façana principal, amb alçades de 80 i 100 metres respectivament. Aquestes dimensions ens demostren que no es tractava d’una església convencional, ja que el projecte superava en alçada la pròpia catedral de Barcelona, on el cimbori actual –que és posterior- només arriba als 70 metres. El 19 de març de 1882, dia de Sant Josep el patró de l’associació- s’inicien les obres a la Cripta i a principis de l’any següent, quan els murs estaven a mitja alçada, sorgiren discrepàncies sobre el sistema constructiu -que l’associació josefina volia executar de forma més econòmica- , que acaben provocant la dimissió de Villar.

  2. Temple Expiatori de la Sagrada Família

    Antoni Gaudí i Cornet

    Temple Expiatori de la Sagrada Família

    INICIS DEL TEMPLE I PROJECTE DE GAUDÍ Després de la renúncia de Villar, Joan Martorell, que assessorava l’Associació Josefina i era un dels arquitectes més prestigiosos del moment, proposa Antoni Gaudí com a continuador de les obres iniciades. En aquell moment Gaudí era un jove arquitecte que tenia 31 anys, i accepta l’encàrrec d’arquitecte director el 3 de novembre de 1883. Gaudí continua les obres projectades per Villar i a mesura que guanya prestigi com a arquitecte –i alhora la confiança de l’associació josefina– transforma progressivament el projecte inicial fins assolir un gran temple monumental cap a l’any 1890. La nova concepció ja no es limita només a una típica església de creu llatina. N’augmenta l’escala i projecta un cos principal de cinc naus amb un transsepte de tres, i una façana monumental a cada extrem, dedicades al Naixement –transsepte de llevant–, a la Passió –transsepte de ponent– i la Glòria, situada als peus de la nau principal. Per unir les tres façanes situa un claustre perimetral, que rodeja la nau i l’aïlla de l’entorn, amb una construcció a cada cantonada que dedica a sagristies, baptisteri i capella del Sagrament i la Penitència. El nou edifici es dota d’una gran càrrega simbòlica com a manifestació de la fe cristiana –que es manifesta de forma indissociable amb l’art i l’arquitectura- i també guanya en verticalitat. Les tres façanes contenen quatre torres cada una, d’uns 100 metres d’alt, que es dediquen als dotze apòstols. Al centre del creuer es projecta un gran cimbori, format per sis torres encara més altes que les anteriors, dedicades a la Mare de Déu –sobre l’absis-, als quatre Evangelistes –una a cada cantonada del creuer- i la gran torre central de Jesucrist, d’uns 170 metres. Gaudí dedicarà la resta de la seva vida al projecte i la construcció del Temple, i de forma exclusiva a partir de 1914 , quan cessa la seva activitat professional al marge de Sagrada Família. En vida de Gaudí es construeixen la cripta, la façana de l’absis i gran part de la Façana del Naixement.

  3. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (1)

    Antoni Gaudí i Cornet, Domènec Sugrañes Gras

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (1)

    Després de la mort de Gaudí la direcció de les obres recau en l’arquitecte Domènec Sugrañes, que era el seu principal col·laborador en aquell moment. Sugrañes dirigeix les obres de la Façana del Naixement -de les que Gaudí només havia vist acabat totalment un campanar- que finalitzen abans de l’esclat de la Guerra Civil. Anímicament afectat per la destrucció del taller de la Sagrada Família a l’inici de la Guerra Civil, Sugrañes mor l’any 1938.

  4. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (2)

    Antoni Gaudí i Cornet, Francesc de Paula Quintana Vidal

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (2)

    Un cop acabada la guerra, el càrrec d’arquitecte director va recaure en Francesc de Paula Quintana, que havia estat arquitecte ajudant de Gaudí, i posteriorment de Sugrañes. Un cop acabada la guerra la nova junta del Temple es concentra en la restauració de les zones afectades (Cripta, part baixa de l’absis i la Façana del Naixement i les escoles) i a la recuperació de l’obrador i el projecte de Gaudí, recopilant fotografies i plànols –publicats abans de l’incendi en les biografies de Gaudí i llibres sobre la Sagrada Família- i recuperant els models de guix malmesos durant el conflicte bèl·lic, generats per geometries molt precises. A partir de l’any 1954 s’inicia la construcció de la Façana de la Passió, que Gaudí deixà descrita en un plànol d’alçat molt detallat, que havia explicat als seus deixebles. En el transsepte de Passió Quintana aixeca la columna de doble gir dedicada a la diòcesi de Barcelona, seguint el procediment geomètric ideat per Gaudí, que va ser la primera columna de l’interior del temple i va servir de model per a la resta.

  5. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (3)

    Lluís Bonet i Garí, Antoni Gaudí i Cornet, Isidre Puig Boada

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (3)

    Els arquitectes Isidre Puig Boada i Lluis Bonet i Garí, que havien visitat assíduament Gaudí en la darrera etapa de la seva vida i havien treballat en el desenvolupament de l’obra sota la direcció de Francesc de Paula Quintana, esdevenen els continuadors després de la mort d’aquest darrer. En aquesta etapa es conclou la part arquitectònica de la Façana de la Passió, tret de la porxada superior, i es recopila i s’estudia gran part de la documentació i maquetes que permetrà la continuació de les obres.

  6. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (4)

    Francesc de Paula Cardoner i Blanch, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (4)

    Francesc de Paula Cardoner i Blanch, que havia treballat sota les ordres de Puig Boada i Bonet Garí en la construcció de la Façana de la Passió, esdevé arquitecte director entre els anys 1983 i 1985. Sota la seva direcció s’inicia la construcció dels finestrals laterals de les naus. A banda de la construcció, Cardoner va dedicar molts anys de la seva vida a l’estudi dels models originals del projecte -incloses les versions anteriors del projecte que Gaudí va descartar- , establint una important classificació de les peces que ha servit a les generacions posteriors per aprofundir en el coneixement del projecte.

  7. Premi Ciutat de Barcelona

    Guardonat / Premiat. Categoria: Arquitectura i Urbanisme
    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (5)

    Jordi Bonet i Armengol, Antoni Gaudí i Cornet

  8. Elements Escultòrics per al Temple Expiatori de la Sagrada Família

    Josep Maria Subirachs i Sitjar

    Elements Escultòrics per al Temple Expiatori de la Sagrada Família

    Dins de l’obra artística es pot destacar el conjunt escultòric de la Façana de la Passió, realitzat per Josep Maria Subirachs i declarat BCIN en la categoria de Monument Històric l’any 2019, conjuntament amb la resta de la seva obra al Temple. L’any 1986 Josep Maria Subirachs i Sitjar rep l’encàrrec per realitzar el programa escultòric de la Façana de la Passió. L’escultura de Subirachs havia d’expressar la cruentor de la Passió i Mort de Crist, en consonància amb l’arquitectura nua i angulosa dissenyada per Gaudí en aquesta façana, i en contraposició a la del Naixement. Subirachs desenvolupa el conjunt escultòric de la façana situada en la zona del porxo –incloses les portes de bronze amb els evangelis- i les escultures dels quatre apòstols de les torres campanars fins a l’any 2005. El treball de l’artista es completa amb les set portes de bronze de la façana de la Glòria –amb el text sencer i les set peticions del Pare Nostre-, el Sant Jordi de l’interior de la basílica, i el bust de Gaudí, realitzats fins l’any 2011.

  9. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (5)

    Jordi Bonet i Armengol, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (5)

    Jordi Bonet i Armengol és nomenat arquitecte director l’any 1985. Els treballs es concentren en l’estudi detallat i la construcció de l’espai interior del temple (nau principal, transsepte, absis i creuer), aplicant els procediments i les geometries definides en detall per Gaudí en les maquetes de guix a escala 1:10. En aquesta etapa s’estudien en deteniment la geometria i les proporcions que regeixen els models originals i s’introdueix el modelat informàtic en 3D per al desenvolupament del projecte i la producció de peces de pedra. En el camp constructiu s’introdueix la volta catalana per a les voltes de l’interior de la nau central, seguint les generatrius de la geometria reglada, i la incorporació de vidre venecià d’acord amb el simbolisme. L’any 2010 es tanca l’espai interior de la basílica, que és dedicada pel Sant Pare Benet XVI el 7 de novembre. El mateix any la nau del Temple de la Sagrada Família d’Antoni Gaudí és distingida amb el premi Ciutat de Barcelona en la categoria d’arquitectura i urbanisme. Sota la seva direcció s’encarrega l’execució del conjunt escultòric de la Façana de la Passió a Josep Maria Subirachs i els vitralls de les naus a l’artista Joan Vila-Grau. Un cop finalitzades les naus el treball es concentra en la construcció de la Sagristia, que segons les paraules de Gaudí, esdevindrà el model a seguir per les torres del cimbori central.

  10. Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (6)

    Jordi Faulí, Antoni Gaudí i Cornet

    Continuació de les Obres del Temple Expiatori de la Sagrada Família seguint el Projecte de Gaudí (6)

    Jordi Faulí i Oller treballa com a arquitecte adjunt sota la direcció de Jordi Bonet, i n’esdevé arquitecte director des de l’any 2012. Es continua la construcció de la Sagristia, definida per grans superfícies parabòliques segons el model original de guix, i s’apliquen els conceptes definits per Gaudí en el projecte de les sis torres que formen el cimbori central, dedicades a la Mare de Déu, de 138 metres d’altura situada sobre l’absis; els quatre evangelistes, de 135 metres, situats en les quatre cantonades del creuer i la torre central de Jesucrist, de 172,5 metres d’altura. Les torres van coronades amb els símbols que les representen: la corona i l’estrella en el cas de la Mare de Déu, el tetramorf alat en els evangelistes, i una gran creu de quatre braços en la torre de Jesucrist. Des del punt de vista estructural i constructiu es desenvolupa el sistema de pedra tesada per a poder construir les torres de grans dimensions amb gruixos –i per tant el seu pes- reduïts. Aquesta tècnica, que consisteix en inserir unes barres d’acer inoxidable que es tesen, permet construir torres d’uns 60 metres d’altura amb uns gruixos de pedra massissa compresos entre els 50 i 35 centímetres. El sistema també ha facilitat la construcció amb grans panells de pedra, premuntats en un taller extern. Es continua el projecte i la construcció de les cobertes –ja iniciades en el període anterior- i s’elabora el projecte bàsic de la Capella de l’Assumpta i de la Façana de la Glòria, enllestit en una part important.

Audiovisual

  • Cròniques de Barcelona - La Sagrada Família, l'últim projecte de Gaudí - betevé

    27:42

    Cròniques de Barcelona - La Sagrada Família, l'últim projecte de Gaudí - betevé

Obres Relacionades

Conjunt Temple Expiatori de la Sagrada Família

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!