-
Torre Teresa Ametller
Lluís Bonet i Garí, Josep Sala Comas
La torre d'Agell, per les seves proporcions, pren un caràcter senyorial. La tipologia adoptada ens apropa a la característica dels palaus medievals, ja que la planta quadrada genera al bell mig un pati i, entorn seu, una galeria. La disposició, en dos dels flancs de l'edifici, de dues torres que sobresurten de la volumetria recorda els palaus fortificats. L'edifici, de dues plantes, té la coberta de teules planes d'encaix, a quatre vessants, i amb una barbacana sostinguda per cartel·les. El porxo semicircular que dóna accés a l'entrada s'envolta per columnes jòniques que sustenten una terrassa descoberta al primer pis. A la façana oposada hi ha una terrassa porxada, a la dovella central de la qual hi ha representat el relleu d'un ametller, emblema de la família propietària original. La disposició de l'accés principal; l'aparició de terrasses i porxades on s'alternen columnes jòniques i, en d'altres, arcs de mig punt, donen a l'edifici certs ressons medievals i, alhora, clàssics. En les obertures, l'aplicació d'esgrafiats amb detalls de filigrana (obra de Joan Mirambell) i en un dels costats la disposició d'un banc encastat amb el respatller de rajoles decorades (obra de Francesc Domingo) acaben de dotar a l'edifici d'un caràcter noucentista. Aquest banc està enrajolat amb ceràmica de sanefes i motius florals i, a la part alta, hi ha tres dibuixos. En el del centre apareix un ametller amb la inscripció "L'Ametler, arbre de Catalunya". Els dibuixos laterals mostren una noia amb una cistella de flors i un pagès. Al tractar-se d'una torre aïllada, va ser l'arquitecte Rubió i Tudurí qui projectà l'extens jardí estructurat geomètricament per l'art topiària, i va deixar que les onze hectàrees de bosc que envolten la finca creixessin de forma més espontània. La torre s'edificà en una extensa finca rústica molt a prop de l'antiga capella de Santa Elena d'Agell, esmentada ja al segle X, i del Mas de "Ca l'Arnó", avui denominat "Cals Frares" (1235), que durant uns anys va ser la masoveria de la propietat. Els terrenys eren, des del segle XVIII, propietat de la família de Teresa Amatller i Cros (1873-1960), filla del prestigiós xocolater, que en va ser la promotora. Un primer projecte es deu a Josep Sala i Comas, però, el 1918, fou Lluís Bonet i Garí qui se'n féu càrrec. El 1943, Antoni Amatller va donar la casa a la Secció Femenina, que va destinar-la a un alberg. Recentment, la Generalitat de Catalunya va adquirir la casa i va condicionar-la per a que funcionés com a alberg de colònies. Les obres de reconstrucció de teulades, restauració i consolidació de façanes i afegiment d'una nova construcció foren dirigides per l'arquitecte Agapit Borràs. En l'actualitat, l'edifici forma part de la xarxa nacional d'albergs socials de Catalunya.1918
-
Casa al Maresme
Studio PER, Pep Bonet Bertran, Cristian Cirici i Alomar
Aquesta casa, projectada inicialment com a residència d'una família, ha estat sotmesa, amb posterioritat, a diverses ampliacions i l'ajardinament de l'espai exterior que l'envolta i que inicialment no es varen contemplar per no sobrepassar un pressupost limitat. No s'ha construït cap mena de separació arquitectònica entre la zona que s'utilitza com a jardí privat, i la resta de la propietat d'ús agrícola. Tot el programa es desenvolupa en una sola planta en forma de T, amb els braços orientats envers el Sud. La façana està protegida del sol de l'estiu per un porxo de coberta en pendent, que és la perllongació de la coberta a dues pendents de teula de tota la casa. Està construïda a base de dos fulls de parets de maons, l'exterior de color natural i l'interior pintat de blanc. La coberta de teules, es recolza sobre bigues de fusta, que a la vegada, es recolzen sobre la paret interior de maons. Cambres de bany i cuina estàn recobertes, parcialment, amb peces trencades de marbre.1982 - 1983
-
2009
-
Habitatges a Cabrera de Mar
TwoBo Arquitectura, María Pancorbo, Luis Twose Roig, Alberto Twose, Pablo Twose
Omplir un buit urbà. L'edifici acull a la cara nord la proporció de buits, colors i composició del nucli antic de Cabrera de Mar, sense renunciar a un llenguatge més contemporani que s'expressa amb més intensitat a la cara sud, oberta al sol ia les vistes. Aquí l'estructura de formigó crea una gelosia que actua com un gran filtre, formant lògies i pèrgoles que protegeixen l'interior dels habitatges. L'habitatge s'estén pels dos extrems, a la cara nord s'apropia dels espais comunitaris o s'obre al carrer mitjançant grans aigües. A la cara sud s'obre a l'exposició del sol i la vida oberta a terrasses o patis. Cada habitatge cerca una transició fluida entre aquests dos pols, mitjançant recorreguts circulars, simples i dobles, oa les llargues visuals diagonals que creuen la planta. Al centre se situen volums (banys o armaris) que articulen i possibiliten tot aquest moviment. Ús de materials senzills però de clara expressió: Formigó, fusta de pi i ceràmica.2019