Sobre el projecte
El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Qui som
Projecte de: 
Promogut per: 
Directors:
2019-2024 Aureli Mora i Omar OrnaqueComissió Documental:
2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar OrnaqueCol·laboradors:
2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse ViuCol·laboradors Externs:
2019-2024 Helena Cepeda Inès MartinelAmb el suport de:
Generalitat de Catalunya. Departament de CulturaEntitats Col·laboradores:
ArquinFADFundació Mies van der Rohe
Fundación DOCOMOMO Ibérico
Basílica de la Sagrada Família
Museu del Disseny de Barcelona
Fomento
AMB
EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona
IEFC
Fundació Domènench Montaner.
Bústia de suggeriments
Sol·licita la imatge
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
close
close
Memòria
Luis Twose Roura ( 1948- 2023) va néixer a Barcelona l'any 1948. Es va graduar a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB) el 1975. Luis Twose va participar en els Jocs Olímpics de Munic 1972 i Mont-real 1976 com a porter de l'equip espanyol. Va combinar la seva passió i va dur a terme nombrosos projectes relacionats amb l'esport (renovació del Reial Club de Polo, i també treballs a l'edifici de l'INEFC a Barcelona). Entre 1974 i 1982, va col·laborar amb l'arquitecte Joan Arias i Roig. Des de llavors, ha treballat al seu propi estudi a Barcelona, en projectes residencials, oficines, hotels i instal·lacions esportives.
Autor: TwoBo Arquitectura
Obres
Sobre el mapa
Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
Constel·lació
Cronologia (6)
-
Botiga Jardín
Joan Arias i Roig, Luis Pérez de Vega, Luis Twose Roig
En interiorisme hi ha la tendència d'utilitzar elements aliens a la funció del local pel simple fet del seu atractiu específic. El resultat acostuma a ser una superposició de conceptes estètics divergents que confereixen al conjunt un aire d'exposició rígida i injustificada on l'usuari arriba a sentir-se en general incòmode. El cas de Jardin és precisament tot lo contrari. Les solucions utilitzades vénen a destacar únicament l'ús a què va destinat el local i no es pot negar que el resultat s'hagi aconseguit en una cerca optimista exempta de dogmatismes formals. L'espai a tractar, situat a la planta baixa d'una avinguda ampla, és d'una amplitud regular. S'han distribuït les diverses zones d'una manera lògica i coherent, tot remarcant els diferents ambients necessaris mitjançant la il·luminació d'incandescència o fluorescència. Les separacions entre les diferents dependències d'exposició i venda, magatzem i sala de conferències han estat enginyosament solucionades mitjançant envans de fusta a mitja alçada i persianes enrotllables. Alhora les oficines s'han ubicat en un altell d'estructura metàl·lica de perfils ranurats cobert per un evocador entramat de fusta. El paviment amb llosetes tipus vorera culmina la uniformitat de l'ambient aconseguit. A l'exterior, la façana ha estat tractada amb un panell de plaques de relliga (emparellat metàl·lic). Superposat al panell s'ha instal·lat un rètol de neó que cobreix la totalitat del mateix permetent així la seva fàcil lectura des dels automòbils. Als punts del rètol accessibles al vianant, el neó s'ha passat per la part interior del panell. -
Premi FAD
Seleccionat. Categoria: InteriorismeBotiga JardínHabitatges Sant Quintí I
Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega, Luis Twose Roig
L’edifici Sant Quintí I forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament. Consta de 87 apartaments moblats de lloguer, oficines, locals comercials, bugaderia comuna, bar-restaurant connectat amb el vestíbul i aparcament. Es tracta d'un edifici exteriorment compacte, hermètic, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa. Les dues plantes àtic, reculades respecte la façana s'entenen com a part de la mateixa, pertanyents a la mateixa envoltant, i s'utilitza, a més de la variació entre les plantes tipus, una estructura metàl·lica afegida a les terrasses de àtics com a element que difumina les variacions amb la resta i dona direcció longitudinal. L'esquema segueix la tipologia de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador dels habitatges. Molt lluminós, amb parets enrajolades de rajola blanc, es travessat pels camins d'accés als apartaments, amb obertura a l'exterior i a el sol a través d'una escala circular de 4 m de diàmetre a la zona central, de vidre i connectada a el pati d'illa orientat a SO. El pati central, a què ventila la majoria de dormitoris, organitza la distribució en planta, i també en alçada ja que arriba a la planta baixa i puntualment fins a la planta soterrani i constitueix el gran espai de vestíbul.Habitatges Sant Quintí II
Joan Arias i Roig, Lluís Pérez de la Vega, Luis Twose Roig
L’edifici Sant Quintí II forma part d'un projecte més ampli que inclou un conjunt d'habitatges i apartaments que ocupa un dels costats i dos xamfrans d'una illa de l'Eixample, edificis independents pel tipus de promoció en permuta, encara que mantenint la unitat de façana i d'accés a la planta de aparcament. Situat entre mitgeres, arribant fins al xamfrà amb el c. Industria, es desenvolupa en: sis plantes tipus i àtic, destinades a habitatges, planta altell a oficines, planta baixa per vestíbuls i locals comercials, i planta soterrani, per aparcament. Es disposen 12 habitatges per planta servits per tres escales. Aquests són de renda lliure, amb programa de sala-menjador, cuina, tres dormitoris, dos banys i terrassa. L'esquema segueix la tipologia actual de l'Eixample barcelonès, amb el pati interior com a element vertebrador i escala que serveix a quatre habitatges per planta. A la part central del solar, es situen dues escales, cada una amb dos habitatges orientats al carrer i dos al pati de illa. A la part central es situen els patis de llum comunicats entre ells. Els habitatges tenen doble ventilació a façana i pati. A la zona del xamfrà, un altre escala serveix a quatre habitatges orientats al carrer i amb patís de llums a mitgera. La façana es resol de manera unitària en el conjunt d'ambdós edificis, seguint les pautes de Sant Quintí I: Es tracta com edifici exteriorment compacte, on la façana es mostra com una envoltant que ho cobreix tot i que fins i tot intenta abastar les plantes àtic, perforada per obertures, on no es distingeixen les funcions de l'interior i que, determinada per la geometria de cantonada de l'eixample adopta diferents alteracions en els voladissos per accentuar la unitat de façana i donar direcció a la mateixa.Habitatges a Cabrera de Mar
TwoBo Arquitectura, María Pancorbo, Luis Twose Roig, Alberto Twose, Pablo Twose
Omplir un buit urbà. L'edifici acull a la cara nord la proporció de buits, colors i composició del nucli antic de Cabrera de Mar, sense renunciar a un llenguatge més contemporani que s'expressa amb més intensitat a la cara sud, oberta al sol ia les vistes. Aquí l'estructura de formigó crea una gelosia que actua com un gran filtre, formant lògies i pèrgoles que protegeixen l'interior dels habitatges. L'habitatge s'estén pels dos extrems, a la cara nord s'apropia dels espais comunitaris o s'obre al carrer mitjançant grans aigües. A la cara sud s'obre a l'exposició del sol i la vida oberta a terrasses o patis. Cada habitatge cerca una transició fluida entre aquests dos pols, mitjançant recorreguts circulars, simples i dobles, oa les llargues visuals diagonals que creuen la planta. Al centre se situen volums (banys o armaris) que articulen i possibiliten tot aquest moviment. Ús de materials senzills però de clara expressió: Formigó, fusta de pi i ceràmica.Mostres d'Arquitectura (Maresme)
Guardonat / Premiat. Categoria: Edificis amb Ús Residencial. Inclou Edificis d'Habitatges Plurifamiliars de Promoció Pública o PrivadaHabitatges a Cabrera de MarBibliografia