Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Parc Samà

    Josep Fontserè i Mestre

    Parc Samà

    Situat als afores de Cambrils, camí de Montbrió del Camp va ser projectat per Josep Fontserè i Mestre l’any 1881. Va ser encarregat i promogut per Salvador Samà i Torrents, marquès de Marianao. Es tracta d’un jardí botànic clos, d’unes 14 hectàrees, d’estil romàntic. És una de les últimes i més importants mostres d’aquest estil a Catalunya. El gust i el traç per recrear lo exòtic, són l’eix vertebrador del projecte. El parc comença sent el jardí de la casa, aquesta recreació d’un paisatge exòtic amb aires romàntics porta associada la construcció de diferents recintes per tal d’allotjar animals, portats d’arreu del món, per tal de constituir el zoològic privat del marquès. Actualment, la presència d’animals és quasi anecdòtica; tot i que les construccions de rocalla, simulant coves i grutes naturals, encara es conserven. La morfologia i ordenació del parc es basa en la generació d’uns eixos principals, envoltats de plantacions simètriques i ortogonals (de plataners, palmeres, oliveres i ametllers entre d’altres), que envolten la casa. A mesura que ens n’allunyem aquests eixos, es converteixen en camins, amb formes més orgàniques i sinuoses, adaptant-se a la topografia, i multiplicant les possibilitats de recorregut. Les plantacions regulars es van desfent i integrant en agrupacions, franges i clars tal i com si ens trobéssim en mig del bosc. Construccions com la torre-mirador, la font-sortidor, el llac i la glorieta, o el canal i la cascada, van generant diferents escenografies que recreen els diferents paisatges i ambients del jardí.

    1881

  • Apartaments Vilafortuny

    Manuel Baldrich Tibau

    Los apartamentos se ubican en una parcela situada a escasos 50 metros de la playa de Vilafortuny. El conjunto se articula en forma de ‘L’, con los núcleos de comunicación, escaleras y corredores abiertos encarados al viento y a la orientación más desfavorable –norte–. Los apartamentos se ordenan según una sucesión de piezas repetidas que cuentan con la protección solar de los balcones y ventilación cruzada. El programa es muy sencillo, compuesto por cocina abierta al estar-comedor, un dormitorio y un baño. El conjunto consta de 38 apartamentos agrupados en dos lotes de planta baja y una planta piso. Uno de ellos, está formado por 22 unidades dispuestas en batería mientras que el otro consta de 16 unidades dispuestas en diagonal. Baldrich propone un ritmo visual derivado del desplazamiento de la unidad elemental para procurar vistas al mar, sin comprometer la privacidad entre las celdas. Baldrich fue director de la Oficina de urbanismo provincial de Barcelona –1948– y autor de diversos planes generales, entre los que cabe destacar el Plan General de Ordenación de la provincia de Barcelona –1959–. En la obra de Baldrich se manifiesta la influencia europea de las teorías urbanas de ciudad funcional. La abstracción de las fachadas y la composición volumétrica de los edificios lo vinculan al lenguaje depurado y preciso del neoplasticismo. Baldrich oculta el aspecto doméstico de las viviendas y muestra elementos de la modernidad: nuevos materiales, industrialización, seriación, tecnología.

    1962 - 1963

  • Urbanització Reus Mediterrani

    Josep Ferrer i Bosch

    Urbanització Reus Mediterrani

    La urbanització Reus Mediterrani, projectada per l'arquitecte Josep Ferrer Bosch l'any 1965, es troba situada a Vilafortuny, Cambrils. El projecte, promogut per un grup de famílies, gran part d'elles de Reus, es construeix en uns terrenys d'unes 5,5Ha situats a mig camí entre Salou i Cambrils. Delimitats pel passeig marítim al sud, pel ferrocarril Barcelona-València al nord, i creuats d'est a oest per l'antiga carretera, actual Avinguda de la Diputació. El conjunt, majoritàriament de segona residència, respon a una ordenació de ciutat jardí, típica d'altres projectes residencials d'estiueig. Amb amplies zones verdes (pinars existents), vials privats que resolen la circulació interna i bosses d'aparcament, a més d'una zona esportiva, piscina i jocs infantils. Consta d'uns 300 apartaments, organitzats en diferents edificacions de PB+2 i PB+3, disposats en una planta retranquejada que afavoreix la radiació solar i les vistes. Les unitats d'habitatge són amplies i generoses, amb una gran sala que es comunica amb una terrassa a través d'un gran finestral. Arrebossats de morter de calç, ceràmica esmaltada blava, tancaments i proteccions solars de fusta són els materials emprats en els acabats i façanes dels edificis, dotant-los d'una bona qualitat constructiva basada en materials de construcció tradicionals.

    1965 - 1973

  • Institut Escola d'Hoteleria i Turisme

    Víctor Rahola i Aguadé

    Institut Escola d'Hoteleria i Turisme

    El projecte es planteja a partir de les dades de l’emplaçament: les vistes al mar, la presència d’una platja propera i, al davant, la silueta del poble de Cambrils. El programa, d’una gran complexitat, ha estat abordat en dues fases d’actuació: la primera fase desenvolupa el programa del segon cicle de formació professional. Per a aquesta fase s’han disposat dos cossos: a la planta baixa, les cuines i els restaurants en un volum quadrat. El segon cos, de dues plantes, queda superposat al primer i allotja el programa hostaler i escolar. La segona fase desenvolupa el programa del primer cicle i s’ubica en un cos prismàtic de tres plantes i un annex d’una planta. L’entrada al primer edifici té lloc lateralment, per mitjà d’una estructura exempta de murs de grans dimensions. El jardí queda dividit en dues zones: la primera, a l’entrada, té un caràcter més funcional, pavimentada amb panot i grava. La segona part, al davant, és més naturalista, amb terrasses i talussos enjardinats, en contacte amb la platja i les vistes al mar.

    1986 - 1988

  • 1992

  • Casa Savall

    Antoni Sunyer i Vives

    Casa Savall

    El projecte es veu sotmès a la responsabilitat de construir en una façana marítima, que condiciona la imatge de la localitat i que estableix unes ordenances molt estrictes per a les noves edificacions. Es tracta d’un solar llarg i estret, de 4,30 x 13 metres, destinat a habitatge unifamiliar, amb la limitació que la planta baixa està ocupada per un restaurant, amb una terrassa operativa per als àpats. L’habitatge s’organitza en tres plantes més la planta sota coberta. La posició de l’escala, adossada a una de les mitgeres, afavoreix les distribucions interiors. La coberta, de teula àrab vermella per normativa, queda ocultada a la façana pel buit d’una terrassa, ja que les volades tampoc no són permeses. L’estructura metàl·lica, que tampoc no podia quedar vista, queda revestida per un entrebigat de fusta de teca. Els tancaments compensen l’escassa amplada de l’edifici amb grans finestrals d’una sola fulla.

    1998 - 1999

  • 2008

  • Escola la Bòbila

    BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Vicky Llinares

    Escola la Bòbila

    Un edifici que explora els límits de la industrialització a través de la senzillesa i l’economia, utilitzant una estructura de formigó prefabricat i resolent l’envoltant mitjançant sistemes d’acoblament. La volumetria redueix al màxim la seva empremta en el terreny mitjançant una planta compacta, per reduir costos en fonamentació i envoltant. El gimnàs queda integrat en el volum ocupant la primera planta però mantenint l’accés directe des de les pistes exteriors.Basant-nos en aquestes premisses, el conjunt es resol d’una forma senzilla. La façana amb plaques lleugeres, com els envans interior, revestides amb aïllant tèrmic i estuc. La coberta amb un sandvitx metàl.lic a dues aigües. Les finestres, ajustant la seva grandària i repetició. El protagonista del projecte és l’espai interior central, un espai polivalent de gran alçada que es converteix en el cor i ànima de l’escola. Un àgora per al treball, les exposicions,la festa i la representació.

    2010 - 2011

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!