-
Parc Samà
Situat als afores de Cambrils, camí de Montbrió del Camp va ser projectat per Josep Fontserè i Mestre l’any 1881. Va ser encarregat i promogut per Salvador Samà i Torrents, marquès de Marianao. Es tracta d’un jardí botànic clos, d’unes 14 hectàrees, d’estil romàntic. És una de les últimes i més importants mostres d’aquest estil a Catalunya. El gust i el traç per recrear lo exòtic, són l’eix vertebrador del projecte. El parc comença sent el jardí de la casa, aquesta recreació d’un paisatge exòtic amb aires romàntics porta associada la construcció de diferents recintes per tal d’allotjar animals, portats d’arreu del món, per tal de constituir el zoològic privat del marquès. Actualment, la presència d’animals és quasi anecdòtica; tot i que les construccions de rocalla, simulant coves i grutes naturals, encara es conserven. La morfologia i ordenació del parc es basa en la generació d’uns eixos principals, envoltats de plantacions simètriques i ortogonals (de plataners, palmeres, oliveres i ametllers entre d’altres), que envolten la casa. A mesura que ens n’allunyem aquests eixos, es converteixen en camins, amb formes més orgàniques i sinuoses, adaptant-se a la topografia, i multiplicant les possibilitats de recorregut. Les plantacions regulars es van desfent i integrant en agrupacions, franges i clars tal i com si ens trobéssim en mig del bosc. Construccions com la torre-mirador, la font-sortidor, el llac i la glorieta, o el canal i la cascada, van generant diferents escenografies que recreen els diferents paisatges i ambients del jardí.1881
-
Apartaments Vilafortuny
Los apartamentos se ubican en una parcela situada a escasos 50 metros de la playa de Vilafortuny. El conjunto se articula en forma de ‘L’, con los núcleos de comunicación, escaleras y corredores abiertos encarados al viento y a la orientación más desfavorable –norte–. Los apartamentos se ordenan según una sucesión de piezas repetidas que cuentan con la protección solar de los balcones y ventilación cruzada. El programa es muy sencillo, compuesto por cocina abierta al estar-comedor, un dormitorio y un baño. El conjunto consta de 38 apartamentos agrupados en dos lotes de planta baja y una planta piso. Uno de ellos, está formado por 22 unidades dispuestas en batería mientras que el otro consta de 16 unidades dispuestas en diagonal. Baldrich propone un ritmo visual derivado del desplazamiento de la unidad elemental para procurar vistas al mar, sin comprometer la privacidad entre las celdas. Baldrich fue director de la Oficina de urbanismo provincial de Barcelona –1948– y autor de diversos planes generales, entre los que cabe destacar el Plan General de Ordenación de la provincia de Barcelona –1959–. En la obra de Baldrich se manifiesta la influencia europea de las teorías urbanas de ciudad funcional. La abstracción de las fachadas y la composición volumétrica de los edificios lo vinculan al lenguaje depurado y preciso del neoplasticismo. Baldrich oculta el aspecto doméstico de las viviendas y muestra elementos de la modernidad: nuevos materiales, industrialización, seriación, tecnología.1962 - 1963
-
Urbanització Reus Mediterrani
La urbanització Reus Mediterrani, projectada per l'arquitecte Josep Ferrer Bosch l'any 1965, es troba situada a Vilafortuny, Cambrils. El projecte, promogut per un grup de famílies, gran part d'elles de Reus, es construeix en uns terrenys d'unes 5,5Ha situats a mig camí entre Salou i Cambrils. Delimitats pel passeig marítim al sud, pel ferrocarril Barcelona-València al nord, i creuats d'est a oest per l'antiga carretera, actual Avinguda de la Diputació. El conjunt, majoritàriament de segona residència, respon a una ordenació de ciutat jardí, típica d'altres projectes residencials d'estiueig. Amb amplies zones verdes (pinars existents), vials privats que resolen la circulació interna i bosses d'aparcament, a més d'una zona esportiva, piscina i jocs infantils. Consta d'uns 300 apartaments, organitzats en diferents edificacions de PB+2 i PB+3, disposats en una planta retranquejada que afavoreix la radiació solar i les vistes. Les unitats d'habitatge són amplies i generoses, amb una gran sala que es comunica amb una terrassa a través d'un gran finestral. Arrebossats de morter de calç, ceràmica esmaltada blava, tancaments i proteccions solars de fusta són els materials emprats en els acabats i façanes dels edificis, dotant-los d'una bona qualitat constructiva basada en materials de construcció tradicionals.1965 - 1973
-
Institut Escola d'Hoteleria i Turisme
El projecte es planteja a partir de les dades de l’emplaçament: les vistes al mar, la presència d’una platja propera i, al davant, la silueta del poble de Cambrils. El programa, d’una gran complexitat, ha estat abordat en dues fases d’actuació: la primera fase desenvolupa el programa del segon cicle de formació professional. Per a aquesta fase s’han disposat dos cossos: a la planta baixa, les cuines i els restaurants en un volum quadrat. El segon cos, de dues plantes, queda superposat al primer i allotja el programa hostaler i escolar. La segona fase desenvolupa el programa del primer cicle i s’ubica en un cos prismàtic de tres plantes i un annex d’una planta. L’entrada al primer edifici té lloc lateralment, per mitjà d’una estructura exempta de murs de grans dimensions. El jardí queda dividit en dues zones: la primera, a l’entrada, té un caràcter més funcional, pavimentada amb panot i grava. La segona part, al davant, és més naturalista, amb terrasses i talussos enjardinats, en contacte amb la platja i les vistes al mar.1986 - 1988
-
1992
-
Casa Savall
El projecte es veu sotmès a la responsabilitat de construir en una façana marítima, que condiciona la imatge de la localitat i que estableix unes ordenances molt estrictes per a les noves edificacions. Es tracta d’un solar llarg i estret, de 4,30 x 13 metres, destinat a habitatge unifamiliar, amb la limitació que la planta baixa està ocupada per un restaurant, amb una terrassa operativa per als àpats. L’habitatge s’organitza en tres plantes més la planta sota coberta. La posició de l’escala, adossada a una de les mitgeres, afavoreix les distribucions interiors. La coberta, de teula àrab vermella per normativa, queda ocultada a la façana pel buit d’una terrassa, ja que les volades tampoc no són permeses. L’estructura metàl·lica, que tampoc no podia quedar vista, queda revestida per un entrebigat de fusta de teca. Els tancaments compensen l’escassa amplada de l’edifici amb grans finestrals d’una sola fulla.1998 - 1999
-
2008
-
Escola la Bòbila
BAAS Arquitectura, Jordi Badia i Rodríguez, Vicky Llinares
Un edifici que explora els límits de la industrialització a través de la senzillesa i l’economia, utilitzant una estructura de formigó prefabricat i resolent l’envoltant mitjançant sistemes d’acoblament. La volumetria redueix al màxim la seva empremta en el terreny mitjançant una planta compacta, per reduir costos en fonamentació i envoltant. El gimnàs queda integrat en el volum ocupant la primera planta però mantenint l’accés directe des de les pistes exteriors.Basant-nos en aquestes premisses, el conjunt es resol d’una forma senzilla. La façana amb plaques lleugeres, com els envans interior, revestides amb aïllant tèrmic i estuc. La coberta amb un sandvitx metàl.lic a dues aigües. Les finestres, ajustant la seva grandària i repetició. El protagonista del projecte és l’espai interior central, un espai polivalent de gran alçada que es converteix en el cor i ànima de l’escola. Un àgora per al treball, les exposicions,la festa i la representació.2010 - 2011