-
Urbanització S'Agaró
Urbanització projectada per Rafael Masó per a l'industrial Josep Ensesa l'any 1917, tot i que es duu a terme a partir de 1923. Masó ordena el terreny preveient un seguit d'espais públics (places, avingudes, escales i equipaments esportius i socials) que s'integren amb les parcel·les destinades a xalets. D'aquests cal destacar Senya Blanca, per al propi Josep Ensesa, l'Hostal de la Gavina, el xalet Domus Nostrum, els xalets Ensesa, Faixat, Gorina, Roquet, Graziella, Nurimar, Elimar, Lolimar, Roca Blanca, i el xalet que l'arquitecte va dissenyar per a ell mateix. A partir de 1935, any de la mort de Rafael Masó, es féu càrrec de les obres l'arquitecte Francesc Folguera, que projectà i construí l'església, completà el passeig de ronda i transformà el restaurant de la Gavina. A la postguerra es construeixen altres cases, bàsicament obres de Folguera i de Pelayo Martínez.1917 - 1923
-
Senya Blanca
El xalet Ensesa és situat dins la urbanització de S'Agaró en una parcel·la amb vistes al mar a la punta d'en Pau. Es tracta del primer xalet de la urbanització. Aquest edifici va marcar la imatge de la resta de cases de S'Agaró. Casa de planta baixa i pis, d'estil noucentista. Té grans porxos, amb arcs de mig punt i finestres esculpides procedents de vells casals renaixentistes. L'any 1916 Josep Ensesa i Pujades compra uns terrenys sobre la platja de Sant Pol per fer-s'hi una casa. A causa de les mesures del terreny, l'arquitecte Rafael Masó projecta una petita urbanització a l'any 1917. El projecte queda aturat fins l'any 1923, quan el fill de Josep Ensensa Pujades, Josep Ensesa Gubert reprèn la idea. El projecte de Senya Blanca és de 1923-24 i la urbanització s'inicià posteriorment, l'any 1929. Amb posterioritat, Francesc Folguera construeix la llotja al jardí i l'ampliació de l'edifici principal.1922 - 1924
-
Hostal de la Gavina
Francesc Folguera i Grassi, Rafael Masó i Valentí
Complex hoteler format per diversos cossos d'edificis de diferent altura, d'un o dos pisos, amb coberta de teula, situades en una àmplia zona enjardinada. A la planta baixa hi predominen les obertures d'arc de mig punt, mentre que al primer i segon pis les finestres i balcons són amb llinda. A la zona d'accés hi ha un cos circular sobresortint, que dona unitat als mòduls principals. En destaca una escultura de Joan Rebull, la Venus de S'Agaró. Vestidors de l'Hostal La Gavina. Construcció de planta quadrada amb coberta a quatre aigües, que forma part del complex hoteler. Originàriament s'havia concebut com a xalet familiar, conegut com a Xalet Badia o antic Xalet Puiggròs. Segueix la mateixa línia estilística de tots els xalets de s'Agaró. La urbanització del paratge de S'Agaró com a conjunt residencial va ser promoguda per Comerciant gironí Josep Ensesa a partir del 1924. El projecte i les primeres construccions van ser obra de Rafael Masó, arquitecte que va dotar el conjunt d'un estil noucentista. L'hostal, promogut també per Josep Ensesa Gubert, es va inaugurar el 1932, i les obres van continuar sota la direcció de Masó, fins a la seva mort, el 1935, en què foren assumides per Francesc Folguera, qui respectà les línies generals traçades per Masó, però introduint-hi amb alguns canvis.1924 - 1925
-
Casa Rafael Masó
La casa Rafael Masó és situada dins la urbanització de S'Agaró, es corresponia amb el xalet IX. La parcel·la limita amb el camí de ronda, just davant de la cala Pedrosa al costat de les escales. L'edificació es col·loca a l'extrem amb el carrer Verge de Montserrat, des d'on té l'accés. El xalet consta de planta baixa i semisoterrani que aprofita el desnivell del terreny amb diversos cossos de galeries i terrasses des d'on es contemplen les vistes sobre la cala Pedrosa. Sota la galeria d'arcades de planta semisoterrani, suportat per pilars de pedra, es formalitza un sòcol de pedra que s'entrega al nivell inferior de la parcel·la. El volum principal, a tocar del carrer Verge de Montserrat, té coberta inclinada a quatre vessants. En destaca el porxo d'accés en cantonada, suportat per una columna amb fust de rombes ceràmics i capitell corinti, i un sostre a base de bigues de fusta i plafons de canya teixida. L'arquitecte Rafael Masó va construïr aquest xalet per gaudir dels estius amb la seva família.1930 - 1935
-
1941 - 1942
-
Loggia de Senya Blanca
És una loggia de tipus brunelleschià. La planta és rectangular, la construcció és completament simètrica. Els murs longitudinals estan formats per set arcades de mig punt que reposen sobre columnes de capitell clàssic que reposen a la vegada sobre un alt basament que queda unit mitjançant una de pedra als del mur que dona al mar. A cada costat de les arcades sobre una porta lliura coronada amb un frontó triangular. Les parets laterals també tenen una obertura coronada amb un frontó triangular. La teulada és a quatre vessants de teules vermelles. Tot ell està fet de blocs de pedres molt ben pulimentades que al mateix temps que li dona serietat al conjunt no li heu un toc d'elegància. Fou feta construït per l'industrial Josep Ensesa i Gubert, qui el 1924 en col·laboració amb l'arquitecte Rafael Masó inicià lo que seria l'urbanització de S'Agarò. Fou construïda en el jardí de "Senya Blanca", casa del Sr. Ensesa, com a mirador, però molt aviat s'hi varen començar festivals de música, avui coneguts com a "Festival Internacional de Música", que es donen cita cada estiu comptant amb la participació dels més importants solistes del món musical.1949
-
1949 - 1954