Intro

Sobre el projecte

El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.

El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.

El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.

Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.

El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.

Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

Qui som

Projecte de:

Promogut per:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Comissió Documental:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Col·laboradors:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

Col·laboradors Externs:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

Amb el suport de:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Entitats Col·laboradores:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Disseny i Programació:

edittio Nubilum
Suggeriments

Bústia de suggeriments

Sol·licita la imatge

Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.

Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.

Detall:

* Si la memòria té autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris' .

Eliminar * Si les fotografies tenen autoria o drets coneguts, cita’ls a l’anterior camp 'Comentaris'.
Pots adjuntar fins a 5 arxius de 10 MB cadascun com a màxim.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Premiades
Catalogades
Desaparegudes
Totes les obres
  • Restauració del Volcà del Croscat

    Martirià Figueras i Feixas, Joan Font i Turrats

    Preservar un espai d’interès singular i adequar-lo a l’ús públic Projecte de restauració d’una antiga pedrera d’extracció de gredes volcàniques amb una intervenció que converteix el maltractament anterior en una zona d’interès paisatgístic singular de caràcter pedagògic i didàctic al Parc de la Zona Volcànica de la Garrotxa. Actualment té un total d’entre 45.000 i 50.000 visitants.

    1992 - 1994

  • 1993 - 1994

  • Nova Cabana i Accessos de Masia

    Hidalgo Hartmann, Daniela Hartmann, Jordi Hidalgo Tané

    L'estructura i emplaçament del conjunt de les masies, són el resultat d'un procés de segles per estudiar la manera de superar una sèrie de condicionants com el relleu, les diferències climàtiques i la recerca de la màxima simplicitat constructiva i estructural per aconseguir una eficàcia funcional . Les masies són en origen llocs de producció amb uns requeriments funcionals que provoquen habitualment que l'arquitectura derivi en la convivència d'un conjunt de formes unides entre si amb diferents estils formals com a conseqüència de la construcció en diferents etapes. La intervenció té com a punt de partida l'anàlisi dels diferents elements a conservar, les seves connexions i la reordenació dels accessos per adequar-lo a un ús residencial. Situat al límit d'una vall, dominant el paisatge proper i llunyà, el conjunt es troba encastat en un bancal del terreny al costat nord i es compon d'una edificació principal, un annex adossat a ella i una cabana exempta. La intervenció consisteix en el desplaçament del volum annex que consta de planta baixa i un pis per crear un buit entre aquest i la casa principal. Aquest buit en planta semisoterrani, actua com accés i distribuïdor entre les parts que conformen el conjunt de la masia. Es comunica amb l'exterior pels seus dos extrems, un a cota planta baixa i un altre a través d'un suau talús que permet l'entrada de llum de matí a tarda amb la possibilitat de travessar com si d'un camí es tractés. La nova cabana de dimensions semblants al annex original, la cabanya existent i la casa principal apareixen com a elements aïllats a la primera planta a nivell del terreny del bancal superior, adoptant la dispersió volumètrica tradicional dels conjunts de les masies. La nova cabana es concep com un volum arquetípic de xapa de ferro, com els coberts o cabanes que els pagesos construeixen per emmagatzemar llenya o estris del camp, que revesteixen amb les xapes dels bidons de gasoil prèviament rectificades per formar una planxa llisa. L'especejament de les xapes de diferents amplades recorda els tancaments de fusta adoptats en la construcció principal i la cabana existent com referència als que es troben en els conjunts tradicionals. La nova cabanya conté un dormitori, un bany i l'escala que el connecta amb el distribuïdor a la planta baixa. Tres obertures, a pell de façana, relacionen el volum amb l'exterior, una cap al cel, una cap a les muntanyes i una cap a la vall que la precedeix.

    2000 - 2004

  • Casa Porxo

    Bosch.Capdeferro Arquitectura, Ramon Bosch i Pagès, Bet Capdeferro i Pla

    Casa Porxo

    El projecte consisteix en la rehabilitació de Can Creuet, una casa de camp del segle XVIII situada a Santa Pau, en l’àmbit del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa. L’edifici original s’assenta sobre les formacions geològiques resultants de les erupcions volcàniques característiques de la comarca que van generar successius desnivells aterrassats en paral·lel al curs dels rius i les valls. Compacte, hermètic i de pedra del lloc, l’edifici va ser concebut com a refugi en front de la duresa del clima i com a base d’activitat i emmagatzematge de la unitat productiva casa-camp. La construcció d’un porxo a la façana sud de la casa, antigament ocupada pel bestiar, ofereix noves oportunitats i formes d’habitar el lloc. La transparència d’aquest nou volum permet incorporar la directriu nord-sud a l’habitatge, que es converteix així en espai connector i amb capacitat d’establir una més intensa i completa relació amb l’entorn privilegiat en el que es situa. Construïm, doncs, una gran finestra habitable que dota d’obertura i llum a l’habitatge i, en definitiva, la complementa tan en termes de programa com en qualitats espacials i energètiques. La seva lleugeresa i contundència geomètrica contrasten amb la massivitat i irregularitat de la casa original. El material escollit (zinc), lleuger i de producció industrial, facilita una ràpida execució en sec de l’obra. La seva textura llisa i coloració fosca afavoreixen la neutralitat de la intervenció per donar la màxima rellevància a l’exuberància i variabilitat de la naturalesa envolvent. Les diferents profunditats del porxo, segons els usos i orientacions, així com les múltiples combinacions que ofereixen els tancaments i proteccions solars, permeten establir una relació graduable entre la casa i el medi, entre l’habitatge i el paisatge.

    2007 - 2010

  • Casa Retina

    Arnau Vergés i Tejero

    Casa Retina

    Un vell Massey Ferguson vermell com el de l’avi Joan encara treballa la terra. En aquest món accelerat, encara hi ha paisatges antics on els fums de les cases veïnes es compten i es fan companyia a l’hivern; racons de felicitat on es cuiden els horts de fora muralla i a la vora del riu. Aquesta és la història d’un refugi familiar per gaudir de la natura i de les coses senzilles; d’una màquina del temps que desitja retenir per sempre aquest paisatge preciós que encara no ha canviat. En aquest projecte, l’adaptació a la topografia del terreny és la construcció d’un prat. Elements com el garatge, la bassa, la passarel·la o el mur inclinat de fons que ressegueix i talla el fort pendent, configuren un pla. I, al seu damunt, hi reposa un volum rectangular autònom que acull les mínimes funcions d’habitatge en un sol espai diàfan; a sud, una sala per a estar, menjar i descansar; i dins del mur gruixut que ens aïlla del nord, els serveis i l’entrada. Aquest objecte arquitectònic transforma la seva relació amb l’entorn segons avancen les estacions en el filtre de vegetació de ribera que l’acompanya, però també a partir de l’expressió canviant de la seva mirada, que gaudeix del paisatge a resguard del sol quan aixeca les parpelles. I, temorenc de la fugacitat d’aquesta sòbria bellesa, el refugi descansa inestable en una lleixa del marge com un mussol a punt d’alçar el vol amb el paisatge caçat a la retina. La Casa Retina es pot interpretar de diverses maneres en funció del sistema de referència que s’adopti. Podem entendre-la com un element autònom amb una relació intima i controlada amb l’entorn proper, ja sigui a través de la seva mirada canviant, o a partir dels seus espais interiors neutres i despullats, abocats al paisatge i preparats per acollir tota la complexitat de la vida interior. Però aquesta casa també es pot entendre com una peça més del trencaclosques humà que l’acull, com una altra habitació d’aquesta casa gran que configuren els fora muralles dels nuclis medievals. Aquests terrenys de natura humanitzada representen la franja de transició entre la vila i el bosc. Un espai que sovint resulta més domèstic que els propis entorns urbans, fets i pensats a priori per la persona però que alhora li són tan o més hostils que la naturalesa salvatge. Aquest entorn ens connecta amb la natura d’una manera progressiva: les cases disperses cada cop més llunyanes, els horts que desprenen l’estimació dels seus hortolans i ens donen vida, la granja veïna on les vaques pasturen i rumien... El riu i la passera... Un paisatge proper amb el qual la casa ja obté el refugi que cerca i que la converteix, tan sols, en un espai d’intimitat i confort. Amb el mateix respecte que l’home ha transformat la natura d’aquest lloc, el primer pas del projecte és la domesticació del terreny tot generant una feixa. A partir d’aquí, la Casa Retina és una habitació damunt d’un prat que descansa, contempla, dialoga, o tanca els ulls i somnia.

    2017

  • Cadira, persiana, corda

    Arnau estudi d'arquitectura, Arnau Vergés i Tejero

    Cadira, persiana, corda

    Encàrrec: - “Voldria posar una cadira a la finestra per ficar el nas entre els bedolls i els pollancres, damunt d’aquest riu preciós i enyorat.” Material: - Un seient i un respatller de balca teixits expressament per un veí cadiraire jubilat, amb tija de boga de la que neix a la llera dels rius. Quelcom que ens permet seure i gaudir de veure’ns immersos en el bosc de ribera, com un ocell més. - Dues velles persianes de fusta reaprofitades que ens domestiquen l’estada i ens donen aixopluc i ombra. - Un parell de cordes lligades com sempre que ens deixen graduar la llum i la privacitat a través del moviment de les persianes del nostre petit mirador. I, finalment, una estructura lleugera d’acer corrugat, ben tibada i ben lligada, que sustenta el seient i el respatller de la cadira mentre aguanta la tensió de la balca; on hi reposen els nostres peus i els de la cadira; que té cura del caient i de la forma de les persianes de corda. Vaja, que al final també hem hagut de construir un balcó!

    2019

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!