Edifici construït l'any 1964 sobre l'antiga casa rectoral derruïda juntament amb altres cases de la Plaça de l'Església pel derrocament de la torre campanar durant la darrera guerra civil. Construïda amb pedra irregular i ciment armat, destaquen les obertures en forma de balcó i finestra. A la façana hi ha incrustada mitja coberta jònica i una mènsula antropomòrfica, restes de l'antiga torre campanar. L'obra fou projectada per l'arquitecte sarralenc J. Puig Torner. Després de la guerra civil l'antiga casa rectoral restà en runes fins l'any 1961. Un cop aprovat el projecte de Puig Torner, amb la prestació d'alguns feligresos, es començà l'obra de preparació del solar. L'obra fou executada pel mestre d'obres L. Savidó Rosselló. El 14 de març de 1965 fou inaugurada amb l'assistència del Cardenal de Tarragona Don Benjamín de Arribas y Castro.

La primitiva ermita dels Sants Metges, de la qual es conserva l'absis, era probablement del segle XV. Fou modificada al segle XVIII segons el gust barroc. Altres restauracions importants van fer-se el 1854 i el 1940. L'any 1966 amenaçava ruïna i fou quan el poble, a proposta del rector Mossen Morell i seguint l'opinió de l'arquitecte vilatà, sr. Puig Torné, decidí construir una capella nova. L'edificació, segons el projecte de l'esmentat arquitecte, es dugué a terme en etapes. La primera, entre l'octubre de 1967 i setembre de 1969 de l'obra pròpiament dita; i la segona, acabada el 1970, de l'embelliment. En quant el projecte mateix, mitjançant un elaborat problema de tangències de corbes, aconsegueix una agrupació asimètrica, però lògica, de diversos espais on es connecten els tradicionals d'un santuari de romiatge (els Sants Metges) amb altres de funcionalitat moderna: nau per al culte, cambra per exvots, sagristia, sales i porxos per a reunions, menjador i cuina. El projecte respectà l'absis gòtic de la primitiva ermita, que fou determinant en l'intent d'aconseguir una fórmula moderna que lligués amb la tradició. El material emprat, parets de maçoneria i encofrats de formigó armat, permeten donar atrevides formes curvilínies d'inspiració lecorbusierana prou reeixides. A la coberta s'utilitza la teulada tradicional de teula àrab que lliga perfectament amb les formes modernes i amb els materials tradicionals que apareixen vistos (pedra, encofrats, etc.). Destaca sobretot el vitrall-façana de 8m. d'amplada per una alçada semblant que ocupa completament el frontispici de l'ermita. Està montat amb una estructura de ferro que emmarca i reticula tota mena d'eines del pagès, formant una bella composició centralitzada amb una mena de cercles que recorda la tipica rosassa.