El fons documental digital del projecte es focalitza actualment en l’arquitectura moderna i contemporània projectada i construïda entre el 1832 –any de construcció de la primera xemeneia industrial de Barcelona, i de l’estat, que establim com a inici de la modernitat– fins l’actualitat.
El projecte, promogut pel Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC), té l’objectiu de fer més accessible l’arquitectura tant als professionals del sector com al conjunt de la ciutadania per mitjà d’un web que es millora, s’actualitza i amplia el seu fons documental progressivament.
El fons es nodreix de múltiples fonts, principalment de la generositat d’estudis d’arquitectura i fotografia, alhora que de la gran quantitat d’excel·lents projectes editorials històrics i de referència, com guies d’arquitectura, revistes, monografies i d’altres publicacions. Alhora, té en consideració tots els fons de referència de les diverses seus i entitats associades al COAC i d’altres fons provinents d’entitats col·laboradores vinculades als àmbits de l’arquitectura i el disseny, en el seu màxim espectre.
Cal mencionar especialment la divulgació de vasta documentació provinent de l’Arxiu Històric del COAC que, gràcies a la seva riquesa documental, aporta gran quantitat de valuosa –i en molts casos inèdita– documentació gràfica.
El rigor i criteri de la selecció de les obres incorporades s’estableix per mitjà d’una Comissió Documental, formada pel Vocal de Cultura del COAC, el director de l’Arxiu Històric del COAC, els directors de l’Arxiu Digital del COAC, comissionats escollits per les demarcacions del COAC i professionals i d’altres experts externs que vetllen per oferir una visió transversal del panorama arquitectònic present i passat d’arreu del territori.
Benvingut al fons digital més extens sobre arquitectura catalana; una eina clau i exemplar de divulgació i documentació arquitectònica, referent no només local, sinó internacional, en la forma d’explicar i mostrar el patrimoni arquitectònic d’un territori.
Et convidem a ajudar-nos a millorar la difusió de l'arquitectura catalana mitjançant aquest espai obert a l’usuari on podràs proposar-nos obres, aportar o esmenar informació sobre obres, autors i fotògrafs, a més de fer-nos tots aquells comentaris que consideris. Les dades seran analitzades per la Comissió Documental del projecte i gestionades pel nostre equip editorial. Si-us-plau, emplena només aquells camps que consideris oportuns per afegir o esmenar informació.
Mitjançant aquest formulari podràs sol·licitar còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) en gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d’aquells que es trobin en domini públic. L'Arxiu Històric del COAC és un dels centres de documentació més importants d'Europa, que custodia els fons professionals de més de 180 arquitectes, l'obra dels quals esdevé fonamental per comprendre la història de l'arquitectura catalana. Un cop realitzada la sol·licitud, l'Arxiu Històric del COAC et farà arribar una estimació del preu de la teva sol·licitud, variable en cada casuística de drets, ús i finalitat.
La primitiva ermita dels Sants Metges, de la qual es conserva l'absis, era probablement del segle XV. Fou modificada al segle XVIII segons el gust barroc. Altres restauracions importants van fer-se el 1854 i el 1940.
L'any 1966 amenaçava ruïna i fou quan el poble, a proposta del rector Mossen Morell i seguint l'opinió de l'arquitecte vilatà, sr. Puig Torné, decidí construir una capella nova. L'edificació, segons el projecte de l'esmentat arquitecte, es dugué a terme en etapes. La primera, entre l'octubre de 1967 i setembre de 1969 de l'obra pròpiament dita; i la segona, acabada el 1970, de l'embelliment.
En quant el projecte mateix, mitjançant un elaborat problema de tangències de corbes, aconsegueix una agrupació asimètrica, però lògica, de diversos espais on es connecten els tradicionals d'un santuari de romiatge (els Sants Metges) amb altres de funcionalitat moderna: nau per al culte, cambra per exvots, sagristia, sales i porxos per a reunions, menjador i cuina. El projecte respectà l'absis gòtic de la primitiva ermita, que fou determinant en l'intent d'aconseguir una fórmula moderna que lligués amb la tradició. El material emprat, parets de maçoneria i encofrats de formigó armat, permeten donar atrevides formes curvilínies d'inspiració lecorbusierana prou reeixides.
A la coberta s'utilitza la teulada tradicional de teula àrab que lliga perfectament amb les formes modernes i amb els materials tradicionals que apareixen vistos (pedra, encofrats, etc.).
Destaca sobretot el vitrall-façana de 8m. d'amplada per una alçada semblant que ocupa completament el frontispici de l'ermita. Està montat amb una estructura de ferro que emmarca i reticula tota mena d'eines del pagès, formant una bella composició centralitzada amb una mena de cercles que recorda la tipica rosassa.