Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Memory

Barcelona 13/08/1913 - 12/09/1989. Títol d'arquitecte: 1945 (validació). Va iniciar els estudis primaris i secundaris a les Escoles Pies. L’any 1929 va ingressar a la Facultat de Ciències Exactes i a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona i va obtenir el títol d’arquitecte l’any 1945. Entre 1932-1936 porta a terme els seus primers treballs professionals al taller d’en Josep Lluís Sert i d’en Josep Torres Clavé. El 1934 ingressa com a soci estudiant del GATCPAC i, el 1935, crea amb Torres Clavé i Sert, la firma MIDVA (mobles i decoració per a l'habitage actual), dedicada a la fabricació de mobles en sèrie, obtenint el primer premi del Saló de Decoració de Barcelona d’aquell mateix any. El 1936 acaba els seus estudis, viatja a París i ingressa a l’estudi de Le Corbusier. Col·labora al mateix temps amb en Sert i Torres Clavé en la construcció del Pavelló d’Espanya per a l’Exposició Internacional de 1937, i construeix l’estand de Catalunya al Pavelló Internacional de Premsa. En plena Guerra Civil espanyola decideix traslladar-se a l'Argentina. Allà constitueix el Grupo Austral amb un grup d’arquitectes argentins. Entre 1938 i 1963, la seva trajectòria professional va transcórrer entre l'Argentina, l’Uruguai i Catalunya, tornant definitivament a Barcelona el 1963. Alguns dels projectes més emblemàtics a Barcelona són La Ricarda, el Canòdrom Meridiana amb el qual va guanyar el premi FAD o l’edifici Mediterrani; la Casa d’estudis per artistes a Buenos Aires, l’edifici Terraza Palace o l’edifici La Solana del Mar.

Source: Arxiu Històric del COAC

Works (39)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (41)

  1. Quiosc al Càmping Salou

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Quiosc al Càmping Salou

    El càmping Salou va ser projectat el 1956 per l’arquitecte Josep Maria Monravà López. Al llarg dels seus trenta anys d’història, el càmping va anar evolucionant amb diferents fases projectades per varis arquitectes. Així, l’any 1961, els arquitectes Antonio Bonet Castellana i Josep Puig Torné van projectar un edifici de quiosc que van situar a la plaça central del càmping. Aquest edifici tenia una clara vocació pública, tant pel seu ús com per la seva definició. Van construir un pavelló hexagonal de 3,5m de costat, en dos nivells: la planta inferior contenia una barra perimetral en la què es venien diaris i es servien begudes, i la planta superior albergava dues oficines i un servei. Ambdós nivells estaven comunicats per una escala exterior metàl·lica, adossada a un dels costats de l’hexàgon. Aquest pavelló va ser construït amb tècniques en sec, un sistema molt diferent dels edificis projectats per Monravà. En aquest cas, els arquitectes van utilitzar un entramat de perfils metàl·lics que cohesionava els sis pilars que formaven l’hexàgon, i també un doble pilar central que rebia les bigues vistes dels forjats. Pel què fa a les façanes, la planta baixa responia al seu ús públic mitjançant l’obertura d’alguns dels seus costats amb panells abatibles que projectaven ombra sobre la barra. Les parts massisses de la planta baixa, així com l’interior de les oficines, es resolien amb panells de fòrmica de color gris clar, que destacaven per contrast amb l’estructura pintada de color verd fosc. Pel què respecta al nivell superior, dues de les façanes es van resoldre mitjançant panells de xapa ondulada de color ambre, que també contrastaven amb l’estructura i amb els altres quatre costats amb fusteries de vidre. Els arquitectes van estendre l’hexàgon cap a l’espai públic que envoltava el pavelló. Per assolir-ho, van utilitzar una plataforma formada per tres hexàgons de les mateixes dimensions, que s’adaptaven a la topografia mitjançant murs baixos resseguint el perímetre. Mantenint l’essència d’altres edificis del càmping anteriors, aquests murs podien ser utilitzats com a bancs, i aportaven caràcter urbà al conjunt. Actualment, es poden identificar els fonaments d’aquest quiosc, que va ser enderrocat en el procés de transformació del càmping en Parc Municipal pel seu estat de conservació inadequat.
  2. Gomis House

    Antoni Bonet Castellana

    Gomis House

    The house is located on a large plot covered by a pine forest, by the sea. Bonet interprets the site as an isotropic territory, marked by a square grid of 8.80 x 8.80 metres that follows the orientation of the sun. Each domestic function coincides with the modules of this mesh, covered by a ceramic vault supported by metal pillars of square section. Thus, the enclosures enjoy absolute independence with respect to the roof, so that the routes of the house, the exterior spaces, the furniture or the small details are understood as infinite variants of the initial pattern.
  3. Rubió House

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Rubió House

    Situada a sobre d’un promontori rocós davant del mar, la casa s’adapta a la irregularitat del terreny per mitjà de nombroses tirades a 45 graus i una combinació de materials que inclou el paredat vist, l’emblanquinat i les superfícies vidrades. La sala d’estar dóna paral·lelament al paisatge, mentre que les terrasses hi apunten els angles aguts. Els dormitoris se situen sota la terrassa principal, de manera que tota la casa forma un gran organisme a dos nivells. El díedre que tanca la terrassa superior i els terrassaments que porten fins a la platgeta responen a una transformació integral de l’indret.
  4. Xipre Apartments

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Xipre Apartments

    En un terreny amb una topografia variable i pronunciada, Bonet superposa dotze crugies de 5 metres d’amplada, estrictament orientades de nord a sud, que serveixen de pauta per a l’adaptació dels apartaments al pendent. Els mòduls que componen els habitatges s’esglaonen progressivament i creen salts d’una planta, tot adaptant-se a la topografia sense rebaixos ni terraplens. Aquesta disposició permet unificar elements constructius que es repeteixen, com ara les fusteries i les baranes, que són identificables dins la imatge variable que ofereix el conjunt. Els apartaments es desplacen per les crugies a la recerca de la millor situació, i cada unitat ocupa dues crugies i dues plantes. De la mateixa manera que en altres projectes d’aquesta època, Bonet assaja dispositius que li permetin de combinar les lleis de la naturalesa amb un criteri geomètric, i el resultat és un conjunt unitari on es produeixen un gran nombre de formes i situacions particulars.
  5. Apartaments Madrid

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Apartaments Madrid

    Los apartamentos Madrid están situados en un terreno de acusada pendiente con vistas al mar, y en medio de un bosque existente de pinos muy altos. El conjunto se coloca sobre la pendiente de un solar muy alargado, acumulando los apartamentos en tres plantas como si fueran un muro de contención, con dos fachadas principales muy distintas: en la fachada de acceso se perciben dos plantas y, en la fachada sur, tres. Al acumular los apartamentos en tres plantas se puede mantener la máxima superficie de bosque delante del bloque para respetar el entorno y filtrar las vistas y el asoleo de la fachada sur. La estructura del conjunto está formada por una serie de muros de carga paralelos, con una crujía de 5 metros. Estos muros se van retranqueando en planta y en sección cada dos crujías para adaptarse a la pendiente del terreno natural. El acceso a los apartamentos se produce a través de la planta intermedia, por medio de un porche retranqueado en planta y en sección por la parte de atrás. Los apartamentos en cada planta son distintos, porque responden a situaciones muy distintas en función de su relación con el porche o con el muro de contención. Los muros de carga en los retranqueos están revestidos con la piedra del lugar para integrarse con el paisaje. El resto de los muros son blancos, y la fachada que da al mar dispone de grandes terrazas que coinciden con las zonas de estar, y están soportadas por pilares metálicos.
  6. Snack Bar i Vestuaris Cala Crancs

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Snack Bar i Vestuaris Cala Crancs

    Cuando Bonet empezó a tener encargos en Catalunya se asoció con Josep Puig i Torné para desarrollar los proyectos. Juntos construyeron una serie de proyectos residenciales en el Cap de Salou: los apartamentos Xipre, Cala Vinya, Reus, Madrid, la casa Rubio y el snack y vestuarios Cala Crancs, actualmente conocidos como la plaza de los triángulos. El promotor de estos equipamientos fue Josep Lluís Rubio, el mismo propietario de la casa Rubio. El conjunto constituye un proyecto de paisaje que consiste en la construcción del camino de acceso a la playa, a lo largo del cual se van distribuyendo distintos equipamientos. El de más arriba es el chiringuito, que actualmente sirve de centro cívico. El siguiente es una plaza con un porche para celebrar actividades con los vecinos. El tercero es otro porche que sirve de mirador y está construido justo encima de los vestuarios. Cada una de estas tres piezas es un triángulo de hormigón armado soportado sobre pilares metálicos que siguen el mismo criterio compositivo que la casa Rubio, sólo que al tener mayor libertad funcional se pueden disgregar y definir un espacio público. Parecen fragmentos de espacio que se hubieran desprendido directamente de la vivienda.
  7. Cala Viña Apartments

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Cala Viña Apartments

    Los apartamentos Cala Vinya están situados en un terreno en pendiente y forman un conjunto de quince bloques de seis viviendas cada uno. Estos bloques forman dos hileras que rodean una explanada central donde se encuentran el aparcamiento, las piscinas y otros servicios comunes. Cada bloque tiene tres plantas, con dos apartamentos por planta, a los que se accede mediante un sistema de pasarelas y escaleras exteriores situadas en los espacios intermedios. Los apartamentos son mínimos, y se organizan a partir de un pequeño núcleo de servicios que separa el único dormitorio de la zona de día. La cocina está abierta, pero separada de la sala de estar comedor por la chimenea. A pesar de que los bloques de Cala Vinya son unidades de seis apartamentos, su imagen está basada en las casas Citrohan de Le Corbusier, que son viviendas unifamiliares aunque tienen cuatro plantas. Todos los apartamentos están orientados a sur, con vistas al mar, lo que genera dos fachadas muy distintas. Las fachadas a sur tienen terrazas de un extremo a otro, con una importante impronta horizontal, mientras que las fachadas a norte tienen una intensa componente vertical, remarcada por las ventanas de los dormitorios que van de suelo a techo, los bajantes cerámicos de color naranja y una textura muy rugosa de la fachada. En la segunda fase se construyó un hotel.
  8. Apartaments Reus

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Apartaments Reus

    Los apartamentos Reus están situados en la parte más alta del Cap de Salou, desde donde se domina toda la costa, con vistas hacia Tarragona. La parte de atrás del terreno está resguardada por un bosque de pinos muy denso. En este caso, Bonet ha agrupado los apartamentos en tres edificios independientes de planta cuadrada que se van escalonando entre sí, tanto en planta como en alzado. Cada bloque se apoya sobre una planta semisótano que contiene los servicios del edificio y sirve de basamento, y cada bloque tiene cuatro apartamentos por planta, distribuidos en forma de molinete, cada uno en una esquina; de esta forma, cada apartamento dispone de dos fachadas y puede ventilar todas las piezas al exterior. A todos ellos se accede a través de un sistema de escaleras exteriores, situadas en las esquinas, que refuerzan la imagen dinámica de la planta. Desde los apartamentos de la última planta se accede al ático, que está retrasado de la fachada, es totalmente vidriado y está protegido con persianas correderas de librillo. La estructura es de muros de carga y está organizada en forma de cruz. Tanto los muros del semisótano como los muros donde se apoyan las escaleras exteriores están revestidos con piedra del Cap de Salou.
  9. Montbau Estate: Second Unit

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri

    Montbau Estate: Second Unit

    When the decision to build the second sector was made in 1961, the Board of Trustees commissioned the architects Manuel Baldrich, Antoni Bonet, Pedro López Iñigo and Josep Soteras to drat the corresponding architectural project. What were the reasons for choosing this heterogeneous team, made up of two municipal architects, a provincial architect and an independent architect, who had just arrived from Argentina with an obvious professional prestige? This team, despite the presence of municipal architects, one of them co-author of the first Plan, decided that it could not be limited to design the buildings, but it was also necessary to completely redo the urban structure of that sector. A new Plan was therefore drawn up, which was approved on July 2, 1962. With this new Plan it seems that exactly the double number of dwellings that had been initially planned in that sector were built.
  10. Meridiana Greyhound Stadium

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Meridiana Greyhound Stadium

    The program of a greyhound racing track results in a peculiar building with its own easements. Bonet conceives a long construction in the shape of an orange section with a unitary roof. The standard support element consists of a single steel pillar placed in the centre, which supports a flying beam on both sides. The imbalance created is offset by the weight of the umbrella that filters the light from the south, and straps tied to the pillars that counteract its weight. The roof, which is fragile and unstable, is made up of struts that support prefabricated plates, and is permanently fixed by a strap at each end. Below this large, curved plan is the platform that accommodates the movement of spectators, as well as access to the bookmakers and the stands. Beneath the platform there are kennels and service outbuildings.
  11. Politur Tourist Complex Service Building

    Antoni Bonet Castellana, Josep Maria Esquius i Prat, Josep Puig i Torné

    Politur Tourist Complex Service Building

    L'edifici es troba situat a l'entrada del Complex Turístic Politur i engloba una sèrie de serveis molt variats d'atenció al públic: centre d'informació, supermercat, magatzem general, oficines de venda, administració, oficina tècnica i aparcament. Amb l'objectiu de funcionar com a reclam publicitari per a la venda de parcel·les s'ha afegit un element espectacular completament diferenciat de la resta de l'edifici. Aquest reclam està format per un sistema de làmines de formigó armat que generen un gran paraigua triangular que es divideix en quatre triangles equilàters. El triangle central dibuixa un buit retallat i cada un dels tres triangles restants ve definit per tres paraboloides hiperbòlics de 8cm de gruix. Aquests tres triangles estan recolzats sobre tres pilars de formigó armat que reben un sistema de tensors a la part superior per suportar la coberta. Els pilars porten incorporats els focus que il·luminen la coberta per sota. La resta de l'edifici està resolt amb estructura d'acer per a diferenciar-se totalment del paraigua publicitari i sobre la coberta es desenvolupa l'aparcament. L'espai buit que queda entre el paraigua i la coberta emmarca el conjunt de la urbanització.
  12. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Architecture
    Meridiana Greyhound Stadium

  13. Castanera House

    Antoni Bonet Castellana

    Castanera House

    La casa crea una plataforma pròpia que la desvincula dels accidents del terreny. Una gran terrassa amb vistes al mar incorpora diverses zones d’estar: la sala interior, al mateix nivell; un pati amb visuals sobre el nivell inferior, on hi ha els dormitoris; l’escala de baixada, entre aquest pati i la sala d’estar; dos grans parterres enjardinats; la piscina, i una gran pèrgola de formigó, a una alçària de 4,50 metres, suportada només per tres punts. Aquesta gran pèrgola sobre la terrassa defineix un espai exterior propi per mitjans rotundament arquitectònics, de manera que les qualitats naturals de l’indret romanen en segon terme.
  14. Renault Building

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Situat al pas de la Via Augusta per Tarragona, l’Edifici Renault d’Antoni Bonet Castellana i Josep Puig Torné és una de les dues construccions de l’empresa automobilística tenia a Tarragona juntament amb el garatge, taller i aparador projectat per Josep Maria Monravà situat al costat i construït 8 anys abans. En quant a l’Edifici Renault, racionalista, consta de cinc plantes de les quals les tres superiors estan dedicades a l’ús residencial, mentre que la planta baixa i l’entresòl eren destinades a les oficines de Renault (actualment ocupades per un local comercial). L’exterior és d’obra vista, amb una façana lleugera amb persianes abatibles que cobreix els balcons i compleix la funció de mur-cortina.
  15. Block Q of Montbau Estate

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri

    Block Q of Montbau Estate

    356.The design of the Q block, together with the P and R, made it possible to double the density of the building in the second stage of Montbau’s construction, separated from the first by the Torrent Central (Pomaret). Organisationally, it is similar to the L’s short arm of block P, with a square plant and 17 m laterally. In the same way, the staircase is in the middle and gives access to 4 houses per landing. But having 14 floors in height instead of just 4, requires the installation of elevators. Two of them are placed per block, serving the even and odd plants respectively. The other differentiating factor is the 45º turn with respect to the arrangement of the other buildings, in order to achieve a good orientation and to avoid the frontality between the towers, optimising the views and the sunlight that all the houses receive. It is the only building for which the ground was leveled, so that all 4 façades are of the same height. The structure of this building is mixed with concrete and masonry. At the time, there was still a tendency to build taller buildings with the load-bearing wall system. In this case, the reinforced concrete is introduced into the exterior walls and the brick is retained for the interior structure.
  16. Block P of Montbau Estate

    Manuel Baldrich Tibau, Antoni Bonet Castellana, Pedro López Iñigo, Josep Maria Soteras i Mauri

    Block P of Montbau Estate

    In the second stage of planning the Montbau housing estate, there is an increase in building density. It will be the way some buildings are grouped together and the increase in height of others that will make it possible to achieve this. The resulting public space has a more domestic scale, generating small squares around the building. The P block is one of the types developed for this purpose. A succession of L-shaped blocks, staggered, generates a unique framework, around which 3 separate groups are projected, formed by 3 towers each and which close the whole. The homes on the long side of the L have a ventilated and illuminated staircase on the facade and access from the street to the second-floor level, which requires a different typology to the first floor. Here the houses have only one façade, facing the square. On the second, third and fourth floors there are two homes per landing, with a front and rear façade. On the short side of the L, the staircase is in the middle of the floor and gives access to four apartments per landing. In the block, all parts, except for the toilets, are exterior. And both in the rooms and in the main bedrooms, there is a setback in the façade plan that gives an outdoor space, some terraces, in front of them and generates a very characteristic compositional element that is different from the rest of the façades that do not face the square. The constructive system of load-bearing brick walls allows these large openings, given that they are perpendicular to the south and north façades. The façades combine the work seen with glazed ceramic pieces from La Bisbal in blueish and greenish colours.
  17. Mediterrani Building

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Mediterrani Building

    The Mediterrani building is a critique built on the residential house model that Cerdà proposes for Barcelona's Eixample, with little façade, a lot of buildable depth and several interior courtyards, only suitable for large flats and hardly adaptable to smaller homes. Bonet Castellana has a double gable building which is completely rectilinear prismatic, with half of the houses facing the street and the other half facing the inner courtyard of the block. The interior courtyards, which are of a considerable size, are unified in a single band, through which rooms are exclusively ventilated to escape unnecessary smoke and dirt. In the chamfer of the plot, the intervention is self-explanatory: the two blocks arrive separately and are arranged in different lengths in order to respect its geometry. The geometry of the housing blocks is not modified to adapt it to the contour of the street at any time. The building that opens onto the street does not touch the ground, it stands on a ground floor that forms a porch with respect to the street (a free ground floor, or pilotis, according to the modern name). The pillars have a unique design given that, to save foundations, groups of three pillars are cast on a single support. Efforts are transmitted by a complex fan-shaped column. The façades are made up of alternating vertical bands of windows, terraces (to which the living rooms open) and locks faced with dark green sandstone that group the walls of the rooms. The severe rhythm guides the building and makes its module compatible with that of the neighbouring houses. The entrance gates to the homes are of a unique design, all of them different. They are fully glazed and allow the view from the street. It is recommended to dwell on the details of each one.
  18. Pavellons de Vigilants de la Central Nuclear de Vandellòs

    Antoni Bonet Castellana

    Pavellons de Vigilants de la Central Nuclear de Vandellòs

    El pabellón de vigilantes es un edificio aislado, implantado en una posición preestablecida por el cliente, subordinada funcionalmente a los requerimientos específicos de un complejo atómico. Bonet utiliza un casquete curvo, con el objetivo de pasar desapercibido en un paisaje agrícola de algarrobos, olivos y márgenes de piedra, según la mirada de Nicolau Rabasseda, colaborador de Bonet entre 1966 y 1972: “Estos proyectos tienen una base geométrica indudable y una parte sensorial y orgánica que tiene que ver con el modernismo. Bonet tenía muy claro que en un paisaje había que intervenir de manera neutra y pasar desapercibido, sin techos planos, lo más similar a la naturaleza. Por ejemplo, con la forma del huevo: un huevo es lo más neutro que hay, no tiene aristas, como sucede en un estudio de fotografía, que no debe haber aristas, se busca una ausencia total de formas. Pretendía intervenir en la naturaleza casi sin forma para que ésta (la naturaleza) fuese revelando todo su esplendor. Fue importante la influencia del modernismo en los racionalistas”. En efecto, Bonet opta por la estrategia del camuflaje con formas curvas revestidas con cerámica rota o trencadís, que dan un aspecto de reptil a los edificios. El edificio asemeja una tortuga descansando entre las rocas. Éste es un recurso propio de la arquitectura modernista catalana que fue particularmente explorado por Gaudí, por la utilización de formas geométricas no euclidianas, inspiradas en sus observaciones naturalistas, como el paraboloide hiperbólico, el hiperboloide, el helicoide o el conoide. Geometrías que podemos observar en las cubiertas de La Pedrera (1906) y la casa Batlló (1904), obras también con aspecto de reptil. Según Oriol Bohigas, “en algunas obras de Bonet se puede reconocer el recuerdo del Gaudí que dejó en Barcelona”.
  19. Cruylles House

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Cruylles House

    La casa se situa davant d’una caleta, al final d’un tàlveg que es va obrint al mar a mesura que s’hi apropa. Bonet interpreta les característiques del lloc a través d’una geometria trapezoïdal que afecta la configuració dels tancaments, les voltes dels sostres i fins i tot els paviments, assimilant tota la casa a una vasta composició de teules àrabs. Des d’una plataforma enjardinada es baixa a la casa a través d’una escala de cargol. En un nivell intermedi hi ha els dormitoris de tota la família, i uns graons més avall s’arriba a la sala d’estar, coberta per tres grans voltes. En un nivell més baix hi ha un porxo que fa de menjador d’estiu, connectat amb la rocalla que porta a la caleta. A la plataforma superior, una coberta esfèrica invertida sobre els dormitoris dels convidats completa la composició. Bonet empra la geometria per interpretar l’emplaçament i les complexes servituds d’un programa domèstic.
  20. Reactor i Sitja de Barres de Grafit de la Central Nuclear de Vandellòs I

    Antoni Bonet Castellana, Felipe Lafita

    Reactor i Sitja de Barres de Grafit de la Central Nuclear de Vandellòs I

    La Central Nuclear de Vandellòs-I es un conjunto de edificios para la producción de electricidad. Los edificios principales, objetos de este Registro, son el cajón del reactor y el silo de barras de grafito. En 1989, cesó su actividad de la central tras 17 años de funcionamiento a raíz de un incidente en la planta. La empresa propietaria, Hifrensa, llevó a cabo la descarga del reactor, la evacuación del combustible gastado, el acondicionamiento de los residuos de operación y la extracción de los residuos almacenados en los silos de grafito. Estas tareas finalizaron en el 1994. La segunda fase del desmantelamiento, a cargo de Enresa, está actualmente en marcha y tiene por objetivo acondicionar el emplazamiento y retirar las estructuras convencionales (central auxiliar, almacenes y oficinas). Se retira el bardaje del cajón del reactor y se inicia el proceso de descontaminación del silo de barras de grafito. Cajón del reactor El conjunto del reactor contiene tres partes, cajón del reactor, sótano de turbinas y salas auxiliares. En la actualidad, este programa se ha visto alterado por el proceso de desmantelamiento del que está siendo objeto a central. El cajón del reactor está en periodo de latencia hasta el año 2028. En su interior, se almacena la maquinaria original y las partes principales del reactor. Estos elementos están contaminados. El periodo de latencia permite reducir los niveles de radiación de estos materiales. El área destinada a las turbinas es, actualmente, el área de almacenes de Enresa. La turbina que originó el incendio de 1989 está enterrada. Finalmente, donde estaban ubicadas las salas auxiliares y sala de control están las oficinas y laboratorios de Enresa, que ha reutilizado la estructura original de hormigón para colocar el programa necesario para llevar a cabo su centro de investigación. Se ha retirado la totalidad de la envolvente original. El aspecto exterior del edificio de contención ha sido diseñado por Enresa. En su interior contiene la torre del reactor de planta hexagonal. Esta construcción todavía no se ha descontaminado. Silo de barras de grafito Es un edificio aislado, implantado según las necesidades de la empresa explotadora al lado del barraco de Lleria. Se utiliza una estructura de hormigón fuertemente armado para la construcción de los muros. Una vez descontaminado por Enresa, este edificio se muestra como una ruina. La degradación que podemos observar en el silo está provocada por agentes atmosféricos: sol, lluvia y viento y por la acción destructiva del ser humano. Estas acciones se pueden observar en las superficies de hormigón del silo tras el proceso de descontaminación. Ya sean surcos que producen las máquinas de repicado para sustraer la capa radioactiva.
  21. Finca Mas Ribera

    Antoni Bonet Castellana

    Finca Mas Ribera

    Located in an urbanisation in El Maresme, the Ribera houses are made up of two homes intended for two brothers and a home for the watchmen. The buildings have similar characteristics and share a level in order to obtain the best views towards the sea, located at a certain distance. Respectful of the environment, the two houses, facing south and east, are semi-buried on the hillside, without giving up good sunlight. With the same desire for integration, the plastering of the houses and the pavilion is a dark red tone that harmonises with the green of the landscape. One of the houses integrates into its composition a pre-existing water pond, which had been used to irrigate the land. Access by car to the two houses is through the roof, a point close to the garage - in this way it is guaranteed that the visuals from the interior open up to the plan of the plot and towards the distant sea, without visual contact with the cars. The watchmen's house, an independent unit of these, has a characteristic shape in order to integrate into the whole and the landscape, and generates a large open inner courtyard.
  22. Raventós House

    Antoni Bonet Castellana

    Raventós House

    Bonet aplica a la casa Raventós alguns dels criteris descoberts en altres cases amb emplaçaments semblants i inventa noves disposicions amb elements ja assajats. La casa salva el fort pendent del terreny per mitjà d’un important rebaix de terres que redueix al mínim el volum emergent. Els dormitoris s’allotgen a la planta inferior, ensorrada en el terreny, amb una adaptació de la traça del mur de contenció a les peculiaritats més ínfimes del programa. A la planta superior, un ventall de voltes trapezoïdals de formigó permet que el programa domèstic es desenvolupi amb llibertat. Aquestes voltes estan descarregades sobre unes grans jàsseres que alliberen tota la planta, la qual cosa afavoreix la transparència visual en sentit transversal. El nivell dels dormitoris avança sobre el terreny i crea una gran terrassa al nivell superior, tancada per un mur de pedra que fa ressaltar els volums seriats de la coberta descarregada.
  23. Urquinaona Tower

    Antoni Bonet Castellana, Benito Miró Llort

    Urquinaona Tower

    The Urquinaona Tower is an example of the occupation of a corner of the Eixample with a speculative program of offices resolved decisively concentrating buildability on the corner and removing it from other buildings on the block based on configuring the rest of the plot as a six-story plinth-building that insulates the tower. The plinth aligns a passage with the neighbouring buildings, both on Urquinaona Square and on Roger de Llúria Street, to later retreat to the interior of the plot and leave the volume of the tower clean from the ground. The tower itself is a volume of considerable slenderness and height characterised by a section that varies every few floors to stagger the volume and break the monotony of some façades that Bonet wanted to vary in height. It starts directly from the ground and exposes very strong metal pillars. The base of the tower and the plinth is a curtain wall of aluminum and bronze glass, very dark, on which solid grandstands are superimposed in the street plan, and they open laterally, with a coating of dark gray stoneware which led to the building being renamed “the skyscraper of society’s colour” in its day, and which, together with the dark tinting of the glass, gives the tower a surprisingly discreet character despite its volume. The grandstands provide it with a fluted look that helps to further accentuate the height. Also noteworthy are the crowning of the plinth, with unique metal grilles that help to blur the boundary while hiding the machinery of the building.
  24. Hifrensa Workers' Colony

    Antoni Bonet Castellana, Josep Puig i Torné

    Hifrensa Workers' Colony

    El projecte respon a un programa per allotjar els treballadors de la central nuclear de Vandellòs, en una implantació propera a la central, projectada pel mateix Bonet Castellana. El terreny presenta suaus pendents orientats cap al mar i arbredes formades per oliveres, garrofers, figueres i una petita pineda. L’encàrrec establia que les construccions no malmetessin el paisatge i quedessin amagades per la vegetació. A l’àrea central hi ha quatre edificis: una residència per a treballadors solters, un club amb un petit equip d’assistència, una escola amb una llar d’infants i un supermercat. Al sector nord es destina una àrea per a 280 habitatges i una altra àrea d’ús col·lectiu. La trama per a vianants és formada per dues places unides per un ampli passeig, i queda complementada per uns camins secundaris que enllacen racionalment totes les zones. A l’entrada hi ha el pavelló dels vigilants, la centraleta telefònica i l’estació meteorològica, tots tres edificis coberts amb una cúpula de formigó armat recoberta de trencadís ceràmic de color groc, i suportada per esvelts perfils metàl·lics. El poblat s’ha concebut perquè els tècnics i els seus familiars puguin dur a terme una vida individual i col·lectiva completes.
  25. Cavallers 76 Apartment Building

    Antoni Bonet Castellana

    Cavallers 76 Apartment Building

    The building is located in the Pedralbes neighbourhood, one of the richest in Barcelona. The most characteristic elements of this building are the concrete pillars on the ground floor and the exposed concrete elements of the façade, made up of flat cladding plates that alternate with wide overhangs on terraces and wide vertical slats, elements that Bonet Castellana had tested previously in the Mediterranean building. The ground floor pillars do not have the rigid geometry of Le Corbusier's pilotis, but instead adapt with their position and geometry to the building and to the unevenness of the site's elevation, delimiting transition spaces between exterior and interior. The standard program of the dwelling is resolved in surfaces made up of very large rooms, with a kitchen, living room, dining room, bedrooms with a bathroom, toilet, bedroom and toilet for the service, terrace, etc. The only floor with smaller apartments is the fourth one. The architect himself, at the time the construction was completed, was left with two floors, an attic with a terrace and the first floor, and a room on the floor where he set his professional studio.
  26. FAD Award

    Award-Winner / Winner. Category: Architecture - Extraordinary Award 1958-1976
    Gomis House

  27. Midat Mutual Work Insurance Company

    Antoni Bonet Castellana

    Midat Mutual Work Insurance Company

    This set of enormous dimensions is intended for the rehabilitation of injured workers, with the possibility of attending them in a boarding system, for cases of temporary disability and for the recovery for external workers whose injuries do not prevent travel. The recovery centre takes up the best location on the land. It is located on the ledge of the Plana de Can Genís, on the south side of the mountain. The buildings have practically no north façade and the Plana remains free. All the outbuildings enjoy south orientation, sunshine and panoramic sea views, placed on a series of stepped levels on the hillside. Despite being a sloping site, the project manages to group all the activities of the "total cycle of the daily life of the workers" on the main floor. This minimises the vertical displacements of the internals. In addition, by locating the access to the centre on this same level, visitors or external users can carry out all their visits on this same floor, without interfering with the living areas. The centre is located in a natural environment that, together with the climate, the sunshine, the silence and the sea views, contribute to the therapeutic function of the complex, which integrates large, gardened walking areas. It comprises different areas: areas of natural forest with Mediterranean flora, a recovery area with large areas of grass and plantings, as well as massifs of spring-flowering plants and shrubs, a sports area and a recreation area for mass use on public holidays with stepped terraces, shade, barbecues, benches and outdoor worktables. The different areas are connected by a private road, by paths and ramps and, in addition, by a cable car that connects the recovery centre and the sports and recreation areas.

Archive

  • Perspectiva de l'exterior de la Torre Urquinaona.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior de la Torre Urquinaona.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectiva de l'exterior del Polígon Montbau: Unitat Nord-Est.

    Drawing

    Perspectiva de l'exterior del Polígon Montbau: Unitat Nord-Est.

    Arxiu Històric del COAC

  • Perspectives exteriors de Casa a 'La Ricarda' - 2n Projecte

    Drawing

    Perspectives exteriors de Casa a 'La Ricarda' - 2n Projecte

  • Esbossos de Casa a 'La Ricarda' - 2n Projecte

    Drawing

    Esbossos de Casa a 'La Ricarda' - 2n Projecte

Audiovisual

  • Recordant Antoni Bonet Castellana

    1:44:39

    Recordant Antoni Bonet Castellana

Bibliography (89)

Routes & Notes (6)

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!