L’antic mercat del barri es rehabilita i s’amplia per allotjar el nou Centre Cívic. Es preserva la nau i s’aprofita la seva ampliació per generar un espai de transició que relaciona l’edifici existent amb la plaça adjacent, i a la vegada completar el perfil de façanes que defineixen l’espai públic. L’antiga nau s’incorpora a l’espai públic mitjançant un nou accés, bolcant el seu interior cap a l’exterior. La intervenció a la plaça resol l’accessibilitat a la nau existent a nivell de rasants, obrint a la vegada la possibilitat de realitzar activitats a l’aire lliure. S’estableix una estreta relació entre el mercat i la seva ampliació, entenent les línies de composició horitzontal –cornises i sòcol-; contraposant la nova façana en alçada; contrastant un interior de la nau blanc, de llum matisada d’acústica esmorteïda; a una façana fosca, d’ombres marcades per la textura del material. Un diàleg entre un espai de caràcter introvertit i un espai públic obert al barri de Ferreries.

El municipi de Jesús es situen a la ribera dreta del riu Ebre. Territori planer, paisatge d’oliveres, tarongers, garrofers i ametllers, caracteritzat per la forta presència del vent. Les muntanyes de Port de Beseit i del Coll de l’Alba fl anquegen la plana i acompanyen el riu fi ns al seu Delta. Jesús es una petita població que va créixer entorn del convent de Santa Maria de Jesús, quedant limitada en el costat sud per un fort límit geogràfi c: el Barranc de la vall de Cervera. La nova escola va ser el primer equipament situat a l’altra banda del Barranc amb la intenció de traspassar aquesta barrera natural. Les piscines es plantejaven com una oportunitat per a consolidar aquest àmbit i dotar al poble d’un nou espai públic de relació social i de relació entre l’àmbit urbà i el paisatge. Situades als afores del municipi, a la vora de la Carretera que enllaça Jesús amb Roquetes, entre el Canal de l’Ebre i el Barranc de la vall Cervera, les Piscines adquireixen la condició de límit. S’accedeix a l’equipament des d’un espai públic previ que eixampla la vorera d’aquesta carretera. A partir del porxo d’accés, es situen a una banda el bar a mode de mirador cap a la futura pista d’Atletisme i el vestíbul a l’altra banda, emmarcant la visió cap a les piscines exteriors. L’espai exterior de les piscines es confi gura mitjançant una seqüència d’espais d’ombra que entrelliguen les tres peces funcionals -bar, vestidors i sala- i acompanyen a l’usuari en els diferents recorreguts per l’edifi ci. Un dels objectius del projecte és dotar a les piscines d’un espai a recés de la Carretera amb vistes cap al canal i la futura zona esportiva així com d’una bona orientació per tal d’optimitzar-ne el seu ús. L’edifi ci doncs, es desenvolupa linealment entre la Carretera i el paisatge, confi gurant el teló de fons de l’espai d’activitats exteriors i articulant els espais d’accés en els extrems.

En aquest territori, la indústria i el paisatge no es relacionen, simplement es juxtaposen coexistint sense tensió. Aquest indret es caracteritza per a la condició de límit que s’estableix entre l’Ebre i la topografia, així com entre la central i el nucli urbà. Per tant, en aquest indret es desperta intensament la necessitat d’arrelament. Paral·lelament a l’anàlisi del lloc, comencem a treballar la tipologia. Partint d’un quadrat abstracte, s’estableix una trama ortogonal que modula i ordena els requisits i condicions programàtiques. Entenent el programa en 3 fases: ACOLLIR al visitant, EMMARCAR les visuals i MOSTRAR el contingut de les exposicions. A l’emplaçar aquest perímetre en el lloc, aquest perd puresa. Ara, desprèn sentit de pertinència. Abstracció i especificitat s’entrellacen per a acollir i emmarcar. Entre l’acollir i l’emmarcar es mostra el contingut expositiu. Des de fora cap a dins es sostreu matèria generant espais accidentals de manera que l’interior queda al descobert. El perímetre exterior és regular, dens, pesat, precís, obscur, aspre i rugós. L’interior es mostra irregular, eteri, lleuger, sinuós, lluminós, fi i ters.

La rambla Catalunya és el nexe d'unió i de creixement de l'Aldea. Paral·lel a aquesta, transcorre el carrer de l'ajuntament, l'estació i diferents espais públics com la via verda, generant un segon cordó umbilical de la localitat. A partir d'aquest eix, creuen varis camins que condueixen al Delta, com és el cas del carrer Ligallo Carvallo. El camins o ligallos, són eixos de circulació i de conformació de les trames de conreu del Delta de l'Ebre. El solar es situa en el punt d'unió d'un dels camins -ligallos i un carrer de nova creació, fruït de l'ordenació urbana actual. En aquest punt es sobreposen dues trames, la tradicional dels conreus d’arròs i l'abstracció urbana. L'accés al nou centre d’Atenció Primària es produeix en l’espai intersticial entre aquestes dues ordenacions. Per un costat una part de l’edifici de dues altures configura el tester, a mode de les torre de vigilància que recorren en aquesta zona la riba del riu Ebre. Aquí es situen totes les dependències internes i de serveis, de diferents tamanys i graus de privacitat segons el nivell on es situen. Aquestes dues plantes configuren l’accés i la façana de l’edifici segons s’arriba des del nucli urbà. La seva proporció vertical, en la zona de l’accés, determina l’escala de l’edifici, tot i la distancia que hi ha amb la resta d’equipaments situats en aquest límit urbà d’edificacions disperses. L’altra part de l’edifici es d’una sola planta. Es una trama regular assistencial, on s’ubiquen les consultes, totes elles regulars en tamany i requeriments. Dintre aquesta trama els patis configuren un ambient íntim i privat, separat del corredor intersticial que distribueix cadascuna de les àrees. Aquesta part més baixa, i de proporcions horitzontals, segueix les directrius de les traces del carrer Ligallo que ja condueix als camps de cultiu de l’arròs. Tot el tancament de façana és homogeni, tractat com la pròpia tanca del solar a mode d’encanyissada, i d’un mateix material, d’alumini, que reflexa i matitza la llum a l’interior.

Els jutjats de Balaguer se situen al nucli antic, un dels centres històrics àrabs més importants de Catalunya. Aquest es caracteritza per la seva morfologia irregular que es va adaptant a la marcada topografia de l'indret. L'estructura d'estrets carrerons i porxos permet recórrer el nucli antic per espais en ombra i contínues perspectives creuades, descobrint constantment nombroses situacions urbanes. Un dels objectius era aconseguir l'equilibri entre els requeriments i les condicions dels espais de treball i el lloc on s'implanta l'edifici. El programa i l'estructura generen el ritme mentre que les alineacions i les traces urbanes modelen i llimen el volum regular de l'edifici. L'espai intersticial que separa l'interior de l'exterior, ofereix la privacitat necessària als jutges i altres usuaris. El vestíbul i l'espai porxat d'accés configuren la façana de la plaça i enllacen el nou equipament públic amb l'estructura urbana de nucli antic de Balaguer.

Un artista volia fer-se un taller de 60m2 / al jardí de casa i ens va preguntar si ho podíem aconseguir per un PEM de 34.000 €. Acceptem el repte i juntament amb un fuster local, es va procedir perquè pogués estar muntat en només tres setmanes, per evitar generar conflicte amb el dia a dia de la casa. Per aconseguir-ho, es va escollir un sistema de fusta que permetés un muntatge previ en taller. La casa és de tipologia en forma de "L" que configura un espai de jardí quadrat, en el qual hi ha un arbre de dimensions impressionants. Es volia llavors, preservar l'imponent arbre i emmarcar les vistes cap al jardí perimetral, obrint noves visuals i evitar veure la casa des de l'interior de taller. L'espai de l'taller és una planta en creu, on l'espai central a doble altura és el principal lloc de treball de l'artista, mentre que les quatre ales que graviten al seu voltant, acullen l'accés, el magatzem, la pila i un gran espai d'estar.

La Fundació Princesa de Girona buscava un espai per albergar la seva nova seu al centre de Girona guanyant proximitat amb la ciutat i promovent la interacció amb els joves en un espai transparent, fresc, obert i d’intercanvi. El local era un espai de geometria i perímetre irregular al que se li va sobreposar una trama regular organitzant, distribuint el programa i alternant aquelles peces més formals: espais de treball

The Filmax Gran Via Cinema Complex, located in the Gran Via 2 Shopping Centre, opened their doors 15 years ago, with the boom of this business model based on mass consumption and leisure that led to the filling of urban centres of many shopping centres, combining shops, restaurants and multiplex cinemas. After this golden era and faced with a change of paradigm, the client is looking for a project to straighten out the cinemas: reduce their size by optimising their operation and offer an experience beyond what happens inside the theatre. OPERATION AND EFFICIENCY: SINGLE POINT OF SALE The conventional concept of lockers is eliminated, disregarding the volume intended for this function in the restaurant terrace of the shopping centre. At the main counter, the public can now buy cinema tickets as well as popcorn, drinks and others in a single queue. REDUCTION IN THE NUMBER OF ROOMS Cinemas are reduced from 15 to 12 screens. These rooms will be converted into a bowling alley, which will be accessible from the cinemas. ELIMINATION OF BARRIERS In the previous distribution, the hall of the cinemas was completely closed to the public except at a single access point where the entrance was blocked. These barriers have been removed, delaying the access passage and opening up the hall, taking over the entire floor and facilitating free movement. You no longer need to go to the cinema to be able to consume their products. WORK OPTIMISATION With the execution of the previous points, a counter is obtained that allows the worker to carry out all the jobs without moving or interfering with the circulation of the public: replenishing the products of the points of sale and the warehouse, selling tickets, selling drinks, popcorn and sweets, control access to the different rooms, control the dynamic digital contents, control the lighting of the space. WORK HIERARCHY The new bar, made up of the counter and the work furniture, means that the 10 points of sale work only as such and that, from behind and in direct contact with the warehouse, two workers go about facilitating all the products that need to be replenished. ENVIRONMENT: SECTION The entire false ceiling is demolished, so that the section of slabs from the stands of the cinema rooms remains above the hall, in view, enriching the concept of entering the cinema with its skeleton. Given the great height in some points, a comfort height of 2.70m is chosen, up to where all the elements and coverings will reach. From this height, there are only visible installations and structure, painted in the same unifying colour. INFORMATION Faced with the original disorder and randomness, the choice is made to organise the digital information along two axes. The first, frontal from the entrance and parallel to the counter, will announce the times of the films, drinks and other consumables. In the perpendicular direction, and shielding the original pillars, it will contain the billboards for the films and trailers. The architecture will be changing to the extent that the information will be, dynamising the space. LIGHTING The experience of entering a cinema is, among other things, the transition from light to darkness. At a height of 270cm, a substructure is created to support all the lighting arranged in continuous strips that, with their zig zag, guide from the doors to the entrance to the rooms. The hall therefore becomes the first gradient of darkness. PAVEMENT The darkening of the entire atmosphere is topped off with a black terrazzo of large white aggregates which, simulating the effect of dropped popcorn, helps to avoid the feeling of neglect during peak service hours and the impossibility of cleaning. ENTICEMENT Within the ensemble, a sweet cart with a reticulated geometry, stands out as a singular, dissonant and wheeled element. This element can vary its position, which changes according to the day and the use of the rooms.

• Site The plot is in the Mira-sol district of the municipality of Sant Cugat del Vallès, dominated by detached houses with gardens. • Programme A space of spaces or a house of houses in the middle of a garden. The geometry of the house consists of four volumes. Each small piece revolves around an interior patio and at the same time looks in different ways towards the four sides of the plot generating different garden microclimates around it. The volumes that make up the house are visually related through the patio. The dialogue with the outside garden takes place in a restrained manner with punctual and limited openings. Three of these four volumes are on the ground floor. The fourth, on two floors, has a large sliding window facing south and towards the views of the valley. It is accessed through the double-height volume, which houses a reading and music space and a study on the first floor. The second contains the kitchen, dining room and living room. The third and fourth volumes house the bedrooms. All of them are connected by means of transitional spaces in the form of walkways. The Garden concept responds to two principles. There are small terraces at the foot of each opening, which follow the language of the house; the fence is understood as a natural element that supports small living areas surrounded by vegetation. Each corner of the house has a large tree that relates to each of the four volumes. • Pre-manufacturing concept It is based on the concept of pre-design. This means that the project is being worked on together, already in the initial stages, with the industrialists. These simultaneously develop a system of constructive solutions based on pre-industrialisation, pre-assembly and the use of easily recyclable materials. The closing systems are not constructively dependent on each other. For example, the low-emissivity glasses are placed indiscriminately in the solid wood openings, so that the flexibility of the installation is improved. The openings of the rooms have two interior porticoes. One permeable to the air that gives security and light comfort and the other opaque wooden one that darkens the room. • Sustainability and low consumption We have identified different gradients of climate comfort and solar protection in the interior spaces according to activity and orientation and have facilitated good energy control in the house, reducing demand and consumption. We have optimised its efficiency thanks to low consumption lighting and the use of efficient household appliances. The design of a garden according to a water-saving principle in which only plants that require a low amount of irrigation are applied. Solar panels on the roof that capture solar energy and provide heating and hot water sustainably. The crowning of the building rises to hide the facilities and integrate them into the project. We have identified different gradients of climatic comfort and solar protection in the interior spaces according to the activity and orientation to reduce demand and consumption and optimise the efficiency of the house thanks to an automatic heating regulation system, good orientation, cross ventilation with the different gradients of the garden, the patio and the exteriors... It starts from unity and constructive repetition. The same detail resolved throughout the building. The same construction system is used for the façade and roof. The whole of the façade is repeated from the unit of detail and from each module the same solution is repeated in the four modules that make up the four programmatic parts that are connected and relate to each garden at will.

La casa consisteix en sis volums de proporció quadrada disposats a l’entorn d’un pati central. Cada un acull una part del programa i la seva dimensió varia proporcionalment segons l’ús que alberga. Tots i cadascun es connecten a través d’un espai a mode de claustre, que recull l’entrada i gravita entorn del pati, que aporta llum i natura a l’interior de la casa, i les estances es relacionen de formes diferents segons el grau d’intimitat necessari per a cada ús. Es conceben tres maneres de mirar i interactuar amb l’exterior des de l’interior: una mirada cap al pati interior a través d’un espai que relaciona totes les estances; una mirada horitzontal i acotada, que emmarca diferents fragments del jardí i que estableix una relació directa, però alhora íntima, amb l‘exterior i la vista, i una mirada oberta i àmplia cap al cel, donada per la relació entre l’estructura i la geometria de la coberta i els murs portants.

Amb el polèmic enderrocament de les cases del davant de la Catedral i valorant els enlluernadors resultats de les pertinents excavacions arqueològiques, s’intervé en un espai carregat de simbolisme on, a nivell del carrer Creuera -històric Decumanus- s’urbanitza una nova plaça i, a cota inferior, s’habilita un espai on es museïtzen els vestigis, des del segle I fins al segle XVI, que fonamenten la història de la ciutat. Aprofitant el desnivell amb la Rambla Felip Pedrell, un sòcol vidrat deslliga les dues actuacions i, a la vegada, dona claror a l’espai semi-soterrat que acull i fa visitables les espectaculars troballes arqueològiques. Obra de l’equip Camps Felip Arquitecturia, la intervenció contextualitza i relaciona el patrimoni cultural, el riu Ebre i la catedral de Santa Maria.