Arquitecte vinculat familiarment a Girona, és a l’ Empordà on viu i desenvolupa gran part de la seva obra. Estudia arquitectura a la ETSAB i l’any 1969 inicia la seva activitat professional junt amb l’arquitecta Maria A. Alonso de Medina.
La seva obra es caracteritza per una lectura atenta del paisatge i l’entorn, del que sovint extrau l’idea generadora del projecte. Obres com l’escola de Vilatenim -que s’esbossa com un mur a la tramuntana-, la casa Macià -que revela la torre de defensa de la fortificació de Selva de Mar- o l’ ampliació de l’escola Caritat Serinyana a Cadaqués -que es mimetitza en una feixa de pedra seca de les antigues vinyes de la vall- revelen l’estima pels paisatges culturals i el patrimoni empordanès.
Implicat en la defensa del patrimoni paisatgístic i arquitectònic, redacta la notació preventiva (1980) i el Pla especial (1982), preparatori de la declaració de Parc Natural del Cap de Creus. Com a director del OIU del COACG, actua en la promoció i la defensa del territori costaner mitjançant el Debat Costa Brava. També compromet la professió en la defensa i restauració dels béns culturals i naturals de l’Alt Empordà: la restauració del Vell Cementiri marí de La Escala, el disseny i restauració el claustre i de la plaça de Sant Domènech de Peralada, la rehabilitació de La Gabella d’ Arbúcies per Museu Etnològic del Montseny, el condicionament del entorn i restauració de l’església de Santa Cecília de Meranges, la recuperació del conjunt de la col·legiata de Lledó -rehabilitant-la com a seu del Ajuntament- i l’ordenació de la mobilitat i pacificació del recinte històric de Lledó, la intervenció de restauració del monestir de Sant Llorenç del Munt, a Matadepera (Barcelona) i projecte de condicionament del seu entorn, són exemples de la seva labor i talent.
Dins d’aquesta especialitat, resta significatiu per la intensa i perllongada dedicació, les obres de conservació i restauració del conjunt Monumental de Santa Maria de Vilabertran, que guiarà des del any 1973 fins a la seva mort el 2005. Forma part d’aquest treball continuat, el Pla Especial de Protecció del conjunt monumental de Vilabertran i les successives campanyes de restauració -incloent al 1996 Plaça interior del sector gòtic i la Restauració de la Capella gòtica Rocabertí al 1998.
En paral·lel a la defensa del patrimoni, és especialista en urbanisme per l’ETSAB i treballa en planejament territorial redactant el Pla General d’ordenació urbana d’Arbúcies, les Normes Subsidiàries de Planejament de Lledó, les NNSS de Peralada, La Selva de Mar, Avinyonet del Puigventós, Serinyà...Així com Plans d’Acció local per la sostenibilitat i Plans Especials de Sòl no Urbanitzable de Vilademuls i Pau.
En el camp de l’edificació, especialment en els inicis de la seva pràctica professional, predominen les obres per la iniciativa privada. Entre les quals destaquem la casa Pirroc a Montserrat, la casa Llistosella a Llançà, la casa Cervera al Port de la Selva i la casa Janer a Reus. A Figueres, on va residir i va edificar la casa pròpia, recordem la casa Prats-Vinyes i el edifici del Banco Zaragozano a la Plaça del Mercat. L’obra l’edificació pública més destacada inclou l’edifici històric de la Pia Almoina de Girona per ubicar-hi la seu del COACG, de l’any 1976, amb els arquitectes Jeroni Moner i Arcadi Pla i el concurs per un dels edificis residencials de la Villa Olímpica de Banyoles que guanya al 1990. Podem destacar també un conjunt d’habitatges per la iniciativa pública, en filera a Arbúcies, els blocs d’habitatges a la Bisbal o l’edifici d’habitatges al Vendrell.