El castell de Peratallada, emplaçat al Baix Empordà (Catalunya, Espanya), està declarat com a conjunt històric-artístic i Bé Cultural d'Interès Nacional, conservant-se en els seus murs nombrosos vestigis del seu passat medieval que daten de principis del s.X d.C. El castell consta d'una casa privada d'estiueig, el jardí i paisatgisme són l'encàrrec del projecte. L'emplaçament es caracteritza per un desnivell topogràfic que es salva creant diferents plataformes per no modificar el terreny. Una Acàcia centenària, domina i articula tota la intervenció, adquireixen un doble protagonisme, no només en el paisatge sinó també en el reflex de l'aigua de la piscina. Naturalesa i construcció integrades en el projecte. L'estratègia principal és construir tres plataformes horitzontals de travertí blanc turc recolzades sobre uns murs verticals de formigó armat amb encofrat de "llates" de fusta, aportant així textura a l'acabat final del formigó. El paviment de travertí es realitza amb peces d'entre 7 cm i 15 cm de gruix, peces que s'aconsegueixen gràcies al reciclatge d'un estoc d'una pedrera, i es construeix utilitzant peces de diferents mides, havent de dibuixar i replantejar peça a peça fins a aconseguir el encaix de totes elles. En les peces especials com el canal d'evacuació d'aigües o la dutxa són esculpides amb una màquina de control numèric. Les instal·lacions com endolls i il·luminació estan perfectament integrats en el disseny, ocults en la secció de la barana de l'escala o encastats dins de les roques de travertí que conformen el banc. La piscina és el gran protagonista del projecte, una làmina d'aigua en constant moviment, un joc de reflexos de l'espectacular entorn i sons que creen un ambient màgic. L'aigua de la piscina desborda per una cascada per un mur de formigó amb textura de l'encofrat de fusta i es recull en un canal. En nom de la sostenibilitat del projecte, tot el conjunt recull les aigües pluvials tant de la coberta de la casa com de la terrassa del jardí i les emmagatzema en un pou medieval, esculpit en roca natural de més de 9 metres de profunditat. Aquestes aigües pluvials emmagatzemades reguen el jardí de tot el conjunt, sent així un jardí autosuficient.