La Gravera és un celler que s’ha concebut sota criteris de disseny low cost, entès com a resultat d’una optimització en la gestió dels mitjans i els recursos, energètics i materials. La sostenibilitat econòmica és subsidiària a la sostenibilitat ambiental. La actuació consisteix en la recuperació d’una nau del 58, una antiga indústria gravera, per a reactivar-la i convertir-la en un celler, per mitjà de la reincentivació d’elements de caràcter industrial. Un groc de senyalització es converteix en un recurs cromàtic que fa referència al passat, però sobretot al present. Un gir que matisa, a la vegada que vincula l’empresa gravera i el parc de camions grocs i grisos amb el nou projecte de celler vinícola contemporani. Per altra banda, els elements constructius se cenyeixen a l’economia d’escala i a la producció seriada: són productes industrialitzats estàndard, obtinguts directament de prontuaris i catàlegs, i de l’stock de mercat, per a minimitzar l’impacte ambiental i econòmic, i es disposen segons criteris de disseny espaials, funcionals i higrotèrmics. Sota aquests paràmetres, el projecte s’estructura en quatre punts: L’armari de quatre metres d’alçada disposa els espais de servei a la nau que requereixen de situacions de temperatura i humitat específiques. Organitza i ordena, i es relaciona amb la nau per mitjà d’un separador mòbil transparent, que minimitza la transmissió tèrmica i garanteix la seguretat d’ús. L’stock que es manipula de mode discontinu es deixa sobre l’armari, com una maleta de roba de temporada! En el centre d’acció es desenvolupa la secció productiva més industrial, des de l’entrada de verema, a la fermentació del most en dipòsit. Aquí es porta a terme activitat humana assistida per màquines La zona 900 correspon a la sala de criança, el soterrani original recuperat. En planta baixa es tradueix en una sala, amb catifa ratllada i sostre luminiscent, que adapta l’espai a escala domèstica per a rebre visitants, sommeliers i restauradors. Aquí se situa la unitat de control, un moble de vuit metres de longitud i de secció variable per adaptar-se a l’ús. Aquest celler es distingeix per oferir qualitat a través del control i el disseny, de manera que cal establir mecanismes per a recollir dades i registrar-les. La unitat mostra la monitorització de la vinya a temps real, situada a tres quilòmetres del celler, analitza els paràmetres climatològics i permet activar sistemes d’acció com la irrigació. De la mateixa manera, controla les temperatures dels dipòsits de fermentació i la humitat en la criança. Des d’aquí es dissenya la morfologia del vi i s’hi divulga el procés del producte final. En definitiva, el criteri low cost del projecte ens obliga a qüestionar ¿menos da una piedra?