Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2024 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2024 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2024 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2024 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Works (22)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (22)

  1. Torre Lluvià

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici senyorial de caràcter residencial envoltat de conreus. La façana, d'estuc, presenta tres cossos, el central més elevat amb planta baixa i dos pisos amb coberta a dues aigües. Destaca una galeria del primer pis a la façana de ponent. La coberta és de teules àrabs i els ràfecs són de fusta treballada. Sobresurt una torre vuitavada de línies neobarroques. Sobre la porta d'entrada d'entrada a la torre i al centre de la façana hi ha la data de construcció i la inscripció "Vil·la Emilia". Dissenyada per l'arquitecte Ignaci Oms i Ponsa, arquitecte municipal de Manresa, per encàrrec de Josep Lluvià i Vidal, fabricant de cintes, sobre uns terrenys en els que ja existia una casa més petita. Coneguda també amb el nom de Vil·la Emília, en honor a l'esposa de Lluvià, Emília Serramalera. El 1954, la finca deixà de ser propietat de la família Lluvià i va passar per diverses mans al llarg dels anys que la deixen en un estat ruïnós fins que el 2012 l'Ajuntament de Manresa decideix adquirir-la i restaurar-la.
  2. Gabernet Espanyol House

    Ignasi Oms i Ponsa

    A block of flats between partitions with a unitary and symmetrical composition. It has a ground floor and three storeys, with a roof terrace above. Symmetrical façade. Orderly composition of openings along vertical axes. The windows form a triangular arch on the ground floor. There is an opening above the entrance doorway. The rest of the openings are lintelled balconies (iron railings and stone lattice railings on the third floor). The interior has a vestibule decorated with neo-Gothic elements. Extensive ornamentation on the façade. On the upper cornice there is a series of arcatures.
  3. Puig i Font House

    Ignasi Oms i Ponsa

    The building has a ground floor and three storeys. Symmetrical façade with a central body emphasised by a tribune on the first floor and a stepped gable end. On both sides there are two balconies per floor, with continuous iron railings on the first and third floors, and individual ones on the second floor. Upper cornice with arches and railing in neo-Gothic style. The interior is very modified, due to the installation of the Café and the Restaurant.
  4. Col·legi-Asil dels Infants

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici de planta rectangular amb dues ales laterals i un cos més ampli coincident amb el tram central de la façana que contenia l'escala d'accés al segon pis. Consta de dues plantes en el cos central i en una ala i de tres en l'ala esquerra, tercer pis que dóna a un terrat el qual porta a unes altres dependències. La façana principal tenia 46 metres de llarg, i en ella es mostra la divisió interna dels dos pisos - molt alts- gràcies a les finestres. Tant la cornisa com el contorn de totes les obertures estan remarcades pel treball amb diferent material. Té un pati posterior amb façanes plenes de vidres que contribueixen a donar llum a l'edifici. 1898.- s'accedeix a la construcció d'aquest edifici. 1901.- L'edifici, ja acabat, fou beneit pel mossèn Torres i Bages el dia 31 d'agost.
  5. Casa del Guarda del Mas Noguera

    Marcel·lí Coquillat i Llofriu, Ignasi Oms i Ponsa

    Casa del Guarda del Mas Noguera

    Casa d'estiueig, d'estil modernista. Presenta planta rectangular, amb planta baixa, planta primera i golfes. Té coberta de doble vessant, de tipus nòrdic (amb el carener perpendicular a la façana principal, però retallat de forma descendent), de petites teules vermelles. Les façanes estan pintades d'un to salmó, i les finestres es troben emmarcades amb maó vermell i decorades amb una sanefa de ceràmica verda i blanca. A la façana principal, a ponent, hi ha la porta d'entrada i dues finestres enreixades a la planta baixa. A la planta primera hi ha tres finestres molt allargades. La central dona a un balcó; està flanquejada per falses obertures a cada costat, de la mateixa mida. A la planta segona hi ha una obertura amb tres arcs correguts de mig punt. A la planta primera d'una de les façanes laterals hi ha una terrassa amb columnes salomòniques fetes amb maó. Casa modernista i de prestigi construïda com a casa d'estiueig o segona residència per un pròsper burgés, tal vegada de Manresa, a principis del segle XX. Segons el Catàleg de Masies, podria ser obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms. L'insigne arquitecte Ignasi Oms Ponsa (1863-1914), deixeble de Doménech i Muntaner, i responsable dels edificis modernistes més notables de Manresa (el Casino, l'Escorxador, casa Lluvià, Casa Torra, Casa Torrents, Ca la Buresa, la Florinda ...) va rebre l'encàrrec, el 1901, de remodelar la mansió veïna de Can Gallifa, obra que no va acabar en persona. No sabem si el fet d'adjudicar l'autoria del Xalet a Oms és més per la proximitat de can Gallifa que a dades documentals fefaents.
  6. Casa i Magatzem Armengou

    Ignasi Oms i Ponsa

    Habitatge plurifamiliar aïllat, amb façanes a tres carrers. Edifici compacte de planta baixa i dos pisos, i una part de soterrani. La façana principal és simètrica amb un ritme d'obertures ordenades regularment i balcons agrupats de dos en dos, separats per fornícules i pilastres, segons eixos verticals. Remat de l'edifici amb cornisa i permòdols i balustrada. Portal modernista al magatzem. Façana de totxo arrebossat, imitant pedra de fil. Pedra en detall ornamentals. Ferro de fosa. 189?: Construcció del magatzem (C/.Sant Joan Bta.) 1900 : Construcció de l'habitatge.
  7. Casa Padró i Xipell

    Ignasi Oms i Ponsa

    Casa Padró i Xipell

    Edifici de planta baixa, pis i golfes. Format per dos cossos: la planta baixa i el pis on hi ha l'accés i l'escala, i la planta baixa, un pis, golfes amb coberta a dues aigües. La façana presenta balcons al primer pis i remat amb capcer escalonat, amb finestra quatripartita a les golfes. Una torre-mirador de planta vuitavada s'aixeca per la part del darrera. L'interior presenta un vestíbul amb sòcol de ceràmica i mosaic de rajoles on consta la data. Portal amb vidriera. Pinacles de pedra a l'escalonat del capcer. Carener de ceràmica amb motius florals. Obra vista en la façana principal, té elements de decoració de pedra. 1903 construcció.
  8. Escorxador Municipal de Manresa

    Ignasi Oms i Ponsa

    Escorxador Municipal de Manresa

    El conjunt de l'edifici està format per una sèrie de pavellons que ocupen un espai d'una hectàrea, 29 àrees i 93 centiàrees. L'entrada monumental al conjunt la trobem pel camí de Juncadella (que dóna a la plaça), a ambdós costats de la porta hi ha dos pavellons de planta baixa que donen a un pati que facilita l'ingrés als altres edificis (3 naus o pavellons amb activitats específiques). També hi ha una gran torre de 15 metres d'alçària que és un dipòsit d'aigua. Notícies històriques 1904.- Projecte de l'edifici. 1906.- Col·locació de la primera pedra. 1908.- Inauguració.
  9. Torrens House

    Ignasi Oms i Ponsa

    Torrens House

    Torrens House is a residential building with three façades and a dividing wall, and with a historicist language. It is a four-story palace with circular towers at its corners. The central entrance has a hall that unfolds into two equal stairs, and one of the towers is topped with a conical dome with ceramic scales and a gallery on the first floor. The façades are of a regular and symmetrical composition, with an orderly arrangement of openings, alternating balconies and windows with a vertical pattern. There is a balcony on the first floor and a centered tribune, as well as an open gallery on the upper floor and an imbrication cornice. There has been a recent restoration of the lobby carried out on the ground floor, with the installation of an elevator. The doors of the houses are original, with a modernist decoration.
  10. Casa Torrents

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici d'habitatges amb tres façanes i una mitgera. Llenguatge historicista. Palauet de quatre plantes amb torres circulars als angles. Entrada central amb un vestíbul que es desdobla en dues escales iguals. Una de les torres, rematada amb cúpula cònica d'escames ceràmiques i tribuna al primer pis. Les façanes són de composició regular i simètrica, amb disposició ordenada d'obertures, alternant balcons i finestres d'esquema vertical. Balconada al primer pis i tribuna centrada. Galeria oberta al pis superior i cornisa amb imbricacions. Recent restauració del vestíbul de la planta baixa (asc... 1906: projecte. 1908: construcció.
  11. Lluvià House

    Ignasi Oms i Ponsa

    Lluvià House

    Detached single-family house with a small garden around it. Catalan Art Nouveau style. House with ground floor, first floor and basement with a tower raised on one of the vertices, octagonal and covered with ceramic scales. Façades: The sgraffito work on the first floor and a large window with a stone balcony stand out. Openings framed in stone, with a vertical layout and wrought iron balcony railings. Staggered cornice finials. Stone and brick construction. Ornamentation with stone reliefs, geometric and floral motifs, sgraffito, wrought iron and ceramics. 1809-1910: construction. 1935: alterations: external staircase and first floor door. 1981: acquired and restored by Manresa City Council.
  12. Torra House

    Ignasi Oms i Ponsa

    Torra House

    Detached house with three façades (one on the street and two in the garden) and a partition. It consists of a ground floor and two storeys. A small light tower stands out from the stairwell. The façades are of ordered composition and two of them are symmetrical. The ground floor has a doorway and neo-Gothic windows, all in stone with horizontal bush-hammered bands. The rest, stucco imitating brick, with a monumental upper finish to the main façade, in stone, with a theory of windows separated by columns with elaborately carved capitals. Stands on the first floor with polychrome leaded glass. Stuccoed brickwork and decorative stone elements. The project dates from 1910.
  13. Ajuntament de Navarcles

    Ignasi Oms i Ponsa

    Ajuntament de Navarcles

    Edifici de planta rectangular de dues plantes, amb molta façana i poca profunditat. Domina la simetria i l'horitzontalitat, només trencada al coronament de l'edifici. Té un gran nombre d'obertures: tres portes d'entrada amb finestres intercalades a la planta baixa i al primer pis set obertures més, cinc de les quals comparteixen el balcó principal. Elements a destacar són dos medallons amb motius florals, la barana del balcó principal de ferro forjat, i els esgrafiats on es pot llegir: "Casa consistorial 1912" amb l'escut de Navarcles al centre. L'any 1910, amb motiu d'haver cobrat 7500 ptes per la redempció d'un cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles, l'ajuntament acordà la urbanització de l'actual plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial, que subsistia l'antiga casa de la plaça Vella, que també havia de servir per acollir escoles públiques. El projecte fou encarregat a l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa. Fou acabat l'any 1912.
  14. Farinera la Florinda

    Ignasi Oms i Ponsa

    Farinera la Florinda

    Edifici industrial format per diversos cossos a dins d'un recinte tancat. Cossos units mitjançant ponts i passarel·les. Façanes unitàries, amb marcada verticalitat. A la planta baixa: sòcol de paredat comú amb verdugades de totxo. La resta de totxo amb estucat blanc, deixant-lo vist en brancals i arcs d'obertures. Impostes de ceràmica blanca i verda de totxo. Cornises de totxo vist decorat amb greques. L'edifici principal presenta capcers escalonats ornamentats amb totxo i ceràmica, i una torratxa mirador amb merlets a un costat. Coberta de teula àrab. L'any 1912 s'inicia la construcció i l'any 1913 (18 de maig) s'inaugura el local.
  15. Cinematògraf Principal

    Ignasi Oms i Ponsa

    Casa de planta baixa i dos pisos, el darrer dels quals es troba situat sota els pendents pronunciats de les cobertes. La caixa d'escala es troba situada tocant a la mitgera i el seu cos queda rematat amb una torre mirador de planta quadrada. La part posterior de l'edifici és d'una sola planta de doble alçada, amb un entresolat en forma de ferradura que circumval·la el doble espai il·luminat per una gran claraboia circular. Aquesta part posterior correspon a la part de l'antic cinema que es conservà en les obres que donaren lloc al cos de planta baixa i dues plantes que dóna al Passeig. [Fitxa Catàleg Aj. Manresa] Als primers anys del segle XX es construí al número 12 del Passeig de Pere III. un edifici destinat a cinema. Aquest immoble, amb el nom de Cinematògraf Principal -també conegut com a Ca l'Abadal- fou projectat per l'arquitecte Ignasi Oms Ponsa. El 1913 l'edifici fou comprat pel diputat a Corts de la Lliga Regionalista Josep Claret i Asols. Aquest edifici fou destinat com a seu del Casal Regionalista, associació catalanista adherida a la Lliga, El 18 de setembre de 1913. Josep Claret sol·licità llicència per enderrocar i reconstruir la primera crugia de l'edifici de l'antic Cinematògraf Principal. Les obres comportaren enderrocar la façana i la primera crugia estructural de l'edifici modernista projectat per Ignasi Orna i Ponsa. Al seu lloc s'hi construí un nou cos amb una nova façana. Aquestes obres foren projectades -pel que sembla indicar la documentació existent- per l'arquitecte modernista barceloní Alexandre Soler i March. Aquest nou cos que s'edificà al front del Passeig, substituint el precedent, és el que actualment encara existeix en aquesta finca. El nou edifici, que mes endins de la primera crugia conservava la configuració interior de l'antic cinema, continuà destinat a seu social del Casal Regionalista fins a 1921 o 1922. El 1922 l'edifici fou comprat per la Banca Arnús. El 6 de setembre de 1923, la Banca Arnús inaugurà la seva sucursal en aquest edifici. L'adequació de l'immoble per a la instal·lació de la sucursal fou projectada per Alexandre Soler i March. El 1952 l'edifici passà a mans del Banco Central, el qual al 1954 el va vendre al Banco Popular Español. L'any 1958 el Banco Popular Español sol·licità llicència per realitzar obres en l'edifici. Aquestes obres consistirien bàsicament en modificar les obertures i el material ceràmic vidriat de la façana de la planta baixa de l'edifici: s'eliminaren les obertures en arc de manera que la façana de la planta baixa adoptà la configuració actual. [Fitxa Catàleg Aj. Manresa]
  16. Casino de Manresa

    Ignasi Oms i Ponsa

    Casino de Manresa

    El Casino es troba ubicat al centre neuràlgic de la població i ocupa un solar de 66.000 pams quadrats. És un edifici de grans dimensions, amb la façana alineada al Passeig, de planta rectangular i simètrica, que consta de semi-soterrani, entresòl i principal. És format per tres cossos, el central més destacat i els laterals perpendiculars a ell, articulats per dues escales situades als dos costats del cos central, el qual s'avança formant una tribuna semicircular. Les façanes són de composició simètrica, amb una gran profusió d'elements decoratius de tipus historicista, classicista i floral. La façana principal i la posterior estaven rodejades per uns jardins que ocupaven 84.000 pams quadrats. L'edifici no fou totalment acabat, ni es respectà plenament el projecte original. L'entresòl és una modificació que s'adiu poc amb la resta de l'edifici, feta l'any 1917 per l'arquitecte Josep Firmat a fi d'instal·lar-hi un bar. El 1919 fou inaugurada la terrassa que dóna al Passeig. En la sala principal de l'ala sud, l'única que s'acabà d'acord amb el projecte, es pot apreciar, tot i el seu deteriorament, la rica decoració de tipus eclèctic i modernista. Molts dels elements decoratius, tan interiors com exteriors, restaren sense acabar. En el decurs dels darrers anys s'han dut a terme diverses obres de reforma i rehabilitació de l'edifici. L'edifici fou bastit l'any 1906 per l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa, deixeble de Domènech i Montaner. El 1917 es du a terme una reforma i s'inaugura el saló-cafè decorat per Firmat i el 1919 es construeix la nova terrassa (l'actual). Per desgràcia, l'edifici no s'acabà i restà en un estat de conservació força llastimós durant uns anys. El 1970 començà una llarga batalla per evitar-ne l'enderroc. Finalment, el 1985 els propietaris el van cedir a l'Ajuntament de la ciutat, a condició que els permeti l'explotació comercial de certes zones de l'edifici, així com la construcció d'un edifici d'oficines i d'un pàrquing en el que havia estat el jardí posterior. Al mateix temps, l'Ajuntament n'ha cedit l'ús a la Generalitat de Catalunya perquè hi instal·li alguns serveis.
  17. Manso Noguera

    Marcel·lí Coquillat i Llofriu, Ignasi Oms i Ponsa

    Manso Noguera

    Casal o torre residencial modernista de dimensions considerables, obra inicial d'Ignasi Oms. Està estructurat en diferents cossos. Tot el conjunt forma un clos tancat. Els murs de càrrega són de pedra. L'edifici té múltiples façanes; en general els diferents cossos són de planta rectangular. Les cobertes són a doble vessant, amb la teulada vermella i el ràfec motllurat. Les façanes principals presenten planta baixa i tres plantes superiors, a més d'unes golfes possiblement habilitades. Les obertures estan decorades amb ceràmica i ferro forjat. En un extrem de la façana nord s'aixeca una torre coronada amb merlets, i a la façana del costat sud, a l'angle, hi ha una altra torre circular, aquesta rematada amb un pinacle. També destaquen les nombroses galeries, balcons i esgrafiats de la façana de tramuntana del Casal. L'exterior és ple d'elements cerámics, relleus de pedra, baranes calades i esgrafiats amb motius florals, tot i que presenta una facana íntegrament de revestiment contínu, amb l'emmarcat de la porta principal de pedra, com també ho es la font ubicada a punt mig del cos sota la galería corredor. Les obertures estas tancades amb persianas de fusta de llibret i algunes mostren unes formes ondulades de marcat estil modernista, tot i que la majoria són perfectament rectangulars. També hi ha diversos coberts de construcció moderna. Alguns van fer servei quan la casa era restaurant i hotel. La casa del guarda presenta unes facanes artísticament executades que combinen la cerámica vermella, verda i blanca i el revestiment continu. La casa anomenada de Cal Noguera (que podria tenir un origen antic, com a mínin del segle XVI) fou adquirida l'any 1862 per l'industrial de Manresa Francesc Gallifa i Parera al Capítol de la Seu de Manresa, que se'n havia fet càrrec per endeutament de la família Noguera. A partir de llavors es va coneixer com a Torre de Cal Gallifa, tot i que l'actual propietat va recuperar i impulsar el nom de La Noguera (la façana llueix el retol modernista "Manso Noguera"). La instal·lació dels Gallifa a Rajadell va tenir un gran ressò, ja que es tractava d'una de les principals famílies industrials manresanes. L'insigne arquitecte Ignasi Oms Ponsa (1863-1914), deixeble de Doménech i Muntaner, i responsable dels edificis modernistes més notables de Manresa (el Casino, l'Escorxador, casa Lluvià, Casa Torra, Casa Torrents, Ca la Buresa, la Florinda ...) va rebre l'encàrrec de la família Gallifa, el 1901, de remodelar la casa. L'any 1914, arran de la mort d'Ignasi Oms, l'arquitecte valencià Marcel·lí Coquillat (Elx, 1865 - Busot 1924), que va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona, es fa cárrec de les obres. Les obres es feren entre 1901 i 1920. Ignasi Oms va planejar la reforma de la casa pairal, a la qual va adossar una nova edificació de planta baixa i dos pisos, amb secció basilical, amb grans finestrals i una torre circular de dues alçades a I‘extrem dret de la façana sud, coberta per una cúpula cònica. Marcel·lí Coquillat va assumir les obres d'ampliació els anys 1914-1915 modificant el projecte original d'Ignasi Oms i aixecant una planta més a la casa senyorial. També va projectar la galeria corredor, la casa del masover, la casa del guarda i, finalment (1922), la capella, però sempre mantenint, en bona part, l'estil i la funcionalitat marcats per Oms. cercant la voluntat de fondre l'arquitectura amb el paisatge i d'aprofitar la llum natural i la ventilació. Possiblement, l'arquitecte manresà Alexandre Soler i March (1874-1949), també deixeble de Domènech i Muntaner, es feu càrrec amb anterioritat d'una primera remodelació a finals del segle XIX,, amb jardins i edificis d'inspiració neogòtica i neoclàssica, abans de la que va fer Oms a principis del segle XX.. Durant la guerra civil 1936-39, Can Gallifa, es reconvertí en La Llar de l'Infant, on s'acollia a nens i nenes refugiats i/o orfes a causa del conflicte bèl·lic. També coneguda com Torre de Can Gallifa o com La Noguera. Figura al Catàleg de Masies i Cases Rurals 2014 (num. 51), amb el nom de La Noguera (Al Catàleg de bens protegits, que inclou altres immobles, rep el mateix nom; segons aquest catàleg, és BCIL i també seria AEA, Àrea d'Expectativa Arqueològica). De l'interior cal remarcar el vestíbul amb la gran volta sobre colurnnes i l'escala principal, una banana molt ornamentada amb motius vegetals, la riquesa dels paviments, la fusteria i fins i tot els elements del mobiliari. Can Gallifa i el seu entorn natural constitueixen un conjunt residencial de gran interès arquitectònic i paisatgístic. En una construcció independent s'aixeca la capella de la Verge dels Àngels de can Gallifa (fitxa 15), construïda per Marcel·lí Coquillat.. Cal destacar la font de la Girada, contruida per la família Gallifa, a 700 m- al sud de la mansió, amb elements modernistes (fitxa 392). Fins fa poc Can Gallifa ha tingut un ús, a més de residencial, de restauració i hosteleria (hotel) (actualment tancat). Hotel i restaurant eren independents un de l'altre. L'Hotel es deia Manso-Noguera i era luxós. Disposava de 12 habitacions dobles (incloses dues suits) decorades amb mobles antics. El restaurant de Carles Pressegué oferia cuina d'autor. El casal disposa de 80.000m2 de jardí i es troba envoltada de vegetació arbòrea, amb amples vistes pel costat de tramuntana. Es destacable la casa de nines. La finca disposa d'un heliport. Els Gallifa es van vendre la finca i des de 2010 pertany a la familia de joiers Tous. El molí de Can Gallifa (fitxa 123), situat a un km. a l'oest del casal, fou construit pels Gallifa el 1910, tal com indica una inscripció. Servia per fer arribar l'aigua a uns dipòsits, i d'aquests, la corrent anava a Can Gallifa. Al 2020 no s'ha pogut accedir a la finca. La descripció correspon al PEP 1993, al Catàleg de Masies 2014 i altres fonts bibliogràfiques. La foto 2 està extreta del web Conèixer Catalunya i la foto 3 -que correspon a la Torre ddel Guarda- està extreta del web Barcelona Modernista.
  18. Hospital i Església de Sant Andreu

    Ignasi Oms i Ponsa, Miquel Puig

    Hospital: Construcció d'estil renaixentista amb ampliacions posteriors historicistes. Està format per un conjunt d'edificis, resultat de les ampliacions efectuades en les diverses èpoques (s.XVI-XX). La part més antiga, mitgera amb l'església, correspon a l'actual residencia de monges. A la planta baixa resta un arc gòtic original i d'altres reconstruïts. A la planta del pis apareixen finestrals renaixentistes. A principis del s.XX s'afegí un pis seguint la mateixa composició de la façana. També en aquesta època s'amplia l'hospital en d'altres cossos d'edificis de gust modernista-historicista. Finestres renaixentistes: obertura amb predomini de l'eix vertical, de doble fulla, emmarcada en els laterals per dues columnes primes d'ordre complert i coronades amb petits capitells treballats d'on arranca la resta de decoració que cobreix la part superior del vano, amb ondulacions creixents en el centre i que conclouen en una motllura. El material utilitzat és pedra sorrenca. Ocupen tot el primer pis de la façana que dóna a la Plaça de l'Hospital i una part de la façana del carrer de Sant Andreu. Església: obeeix a un ordre barroc classicista molt senzill. Està formada per una nau, amb volta de canó i arcs torals sobre pilastres, resultat d'una ampliació en longitud i alçada. La façana principal té un portal clàssic format per columnes i frontó corb, amb un rosetó al damunt. Dues torres simètriques de planta quadrada al cim la flanquegen. Hospital: Origen: des del s.XIII existia una "Domus Infirmorum" s.XVI: ampliacions i reformes renaixentistes. s.XX: 1ª dècada ampliació en un pis, estil historicista. Església: Origen del 1300. Construïda adossada a l'hospital, sota el patrocini del Mercader manresà Pere Salvatge. 1792: Construcció de la nova església sota protecció de la família Amigan. 1975: Benedicció de l'església.

Bibliography

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!