Intro

About

In this first stage, the catalogue focuses on the modern and contemporary architecture designed and built between 1832 –year of construction of the first industrial chimney in Barcelona that we establish as the beginning of modernity– until today.

The project is born to make the architecture more accessible both to professionals and to the citizens through a website that is going to be updated and extended. Contemporary works of greater general interest will be incorporated, always with a necessary historical perspective, while gradually adding works from our past, with the ambitious objective of understanding a greater documented period.

The collection feeds from multiple sources, mainly from the generosity of architectural and photographic studios, as well as the large amount of excellent historical and reference editorial projects, such as architectural guides, magazines, monographs and other publications. It also takes into consideration all the reference sources from the various branches and associated entities with the COAC and other collaborating entities related to the architectural and design fields, in its maximum spectrum.

Special mention should be made of the incorporation of vast documentation from the COAC Historical Archive which, thanks to its documental richness, provides a large amount of valuable –and in some cases unpublished– graphic documentation.

The rigour and criteria for selection of the works has been stablished by a Documental Commission, formed by the COAC’s Culture Spokesperson, the director of the COAC Historical Archive, the directors of the COAC Digital Archive, and professionals and other external experts from all the territorial sections that look after to offer a transversal view of the current and past architectural landscape around the territory.

The determination of this project is to become the largest digital collection about Catalan architecture; a key tool of exemplar information and documentation about architecture, which turns into a local and international referent, for the way to explain and show the architectural heritage of a territory.

Aureli Mora i Omar Ornaque
Directors arquitecturacatalana.cat

credits

About us

Project by:

Created by:

Directors:

2019-2025 Aureli Mora i Omar Ornaque

Documental Commission:

2019-2025 Ramon Faura Carolina B. Garcia Eduard Callís Francesc Rafat Pau Albert Antoni López Daufí Joan Falgueras Mercè Bosch Jaume Farreny Anton Pàmies Juan Manuel Zaguirre Josep Ferrando Fernando Marzá Moisés Puente Aureli Mora Omar Ornaque

Collaborators:

2019-2025 Lluis Andreu Sergi Ballester Maria Jesús Quintero Lucía M. Villodres Montse Viu

External Collaborators:

2019-2025 Helena Cepeda Inès Martinel

With the support of:

Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura

Collaborating Entities:

ArquinFAD

 

Fundació Mies van der Rohe

 

Fundación DOCOMOMO Ibérico

 

Basílica de la Sagrada Família

 

Museu del Disseny de Barcelona

 

Fomento

 

AMB

 

EINA Centre Universitari de Disseny i Art de Barcelona

 

IEFC

 

Fundació Domènench Montaner.

Design & Development:

edittio Nubilum
Suggestions

Suggestion box

Request the image

We kindly invite you to help us improve the dissemination of Catalan architecture through this space. Here you can propose works and provide or amend information on authors, photographers and their work, along with adding comments. The Documentary Commission will analyze all data. Please do only fill in the fields you deem necessary to add or amend the information.

The Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya is one of the most important documentation centers in Europe, which houses the professional collections of more than 180 architects whose work is fundamental to understanding the history of Catalan architecture. By filling this form, you can request digital copies of the documents for which the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya manages the exploitation of the author's rights, as well as those in the public domain. Once the application has been made, the Arxiu Històric del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya will send you an approximate budget, which varies in terms of each use and purpose.

Detail:

* If the memory has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments' .

Remove * If the photographs has known authorship or rights, cite them in the field above 'Comments'.
You can attach up to 5 files of up to 10 MB each.

Informació bàsica de protecció de dades

Responsable del tractament: Col·legi d Arquitectes de Catalunya 'COAC'
Finalitat del tractament: Tramitar la sol·licitud de còpies digitals dels documents dels quals l’Arxiu Històric del COAC gestiona els drets d'explotació dels autors, a més d'aquells que es trobin en domini públic.
Legitimació del tractament: El seu consentiment per tractar les seves dades personals.
Destinatari de cessions o transferències: El COAC no realitza cessions o transferències internacionals de dades personals.
Drets de les persones interessades: Accedir, rectificar i suprimir les seves dades, així com, l’exercici d’altres drets conforme a l’establert a la informació addicional.
Informació addicional: Pot consultar la informació addicional i detallada sobre protecció de dades en aquest enllaç

Works (22)

On the Map

Awarded
Cataloged
Disappeared
All works

Constellation

Chronology (22)

  1. Lluvià Country House

    Ignasi Oms i Ponsa

    A stately residential building surrounded by crops. The stucco façade has three sections; the highest central section with a ground floor and two storeys with a gabled roof. There is a first-floor gallery on the west façade. The roof is made of Arabic tiles and the eaves are made of worked wood. An octagonal tower with neo-baroque lines stands out. Above the entrance door to the tower and in the centre of the façade there is the date of construction and the inscription ‘Villa Emilia’. It was designed by the architect Ignacio Oms i Ponsa, the municipal architect of Manresa, commissioned by Josep Lluvià i Vidal, a ribbon manufacturer, where a smaller house already existed. It is also known by the name of Villa Emilia, in honour of Lluvià's wife, Emília Serramalera. In 1954, the estate ceased to be owned by the Lluvià family and passed through several hands over the years, which left it in a dilapidated state, until in 2012 Manresa City Council decided to acquire and restore it.
  2. Gabernet Espanyol House

    Ignasi Oms i Ponsa

    A block of flats between partitions with a unitary and symmetrical composition. It has a ground floor and three storeys, with a roof terrace above. Symmetrical façade. Orderly composition of openings along vertical axes. The windows form a triangular arch on the ground floor. There is an opening above the entrance doorway. The rest of the openings are lintelled balconies (iron railings and stone lattice railings on the third floor). The interior has a vestibule decorated with neo-Gothic elements. Extensive ornamentation on the façade. On the upper cornice there is a series of arcatures.
  3. Puig i Font House

    Ignasi Oms i Ponsa

    The building has a ground floor and three storeys. Symmetrical façade with a central body emphasised by a tribune on the first floor and a stepped gable end. On both sides there are two balconies per floor, with continuous iron railings on the first and third floors, and individual ones on the second floor. Upper cornice with arches and railing in neo-Gothic style. The interior is very modified, due to the installation of the Café and the Restaurant.
  4. Col·legi-Asil dels Infants

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici de planta rectangular amb dues ales laterals i un cos més ampli coincident amb el tram central de la façana que contenia l'escala d'accés al segon pis. Consta de dues plantes en el cos central i en una ala i de tres en l'ala esquerra, tercer pis que dóna a un terrat el qual porta a unes altres dependències. La façana principal tenia 46 metres de llarg, i en ella es mostra la divisió interna dels dos pisos - molt alts- gràcies a les finestres. Tant la cornisa com el contorn de totes les obertures estan remarcades pel treball amb diferent material. Té un pati posterior amb façanes plenes de vidres que contribueixen a donar llum a l'edifici. 1898.- s'accedeix a la construcció d'aquest edifici. 1901.- L'edifici, ja acabat, fou beneit pel mossèn Torres i Bages el dia 31 d'agost.
  5. Casa del Guarda del Mas Noguera

    Marcel·lí Coquillat i Llofriu, Ignasi Oms i Ponsa

    Casa del Guarda del Mas Noguera

    Casa d'estiueig, d'estil modernista. Presenta planta rectangular, amb planta baixa, planta primera i golfes. Té coberta de doble vessant, de tipus nòrdic (amb el carener perpendicular a la façana principal, però retallat de forma descendent), de petites teules vermelles. Les façanes estan pintades d'un to salmó, i les finestres es troben emmarcades amb maó vermell i decorades amb una sanefa de ceràmica verda i blanca. A la façana principal, a ponent, hi ha la porta d'entrada i dues finestres enreixades a la planta baixa. A la planta primera hi ha tres finestres molt allargades. La central dona a un balcó; està flanquejada per falses obertures a cada costat, de la mateixa mida. A la planta segona hi ha una obertura amb tres arcs correguts de mig punt. A la planta primera d'una de les façanes laterals hi ha una terrassa amb columnes salomòniques fetes amb maó. Casa modernista i de prestigi construïda com a casa d'estiueig o segona residència per un pròsper burgés, tal vegada de Manresa, a principis del segle XX. Segons el Catàleg de Masies, podria ser obra de l'arquitecte manresà Ignasi Oms. L'insigne arquitecte Ignasi Oms Ponsa (1863-1914), deixeble de Doménech i Muntaner, i responsable dels edificis modernistes més notables de Manresa (el Casino, l'Escorxador, casa Lluvià, Casa Torra, Casa Torrents, Ca la Buresa, la Florinda ...) va rebre l'encàrrec, el 1901, de remodelar la mansió veïna de Can Gallifa, obra que no va acabar en persona. No sabem si el fet d'adjudicar l'autoria del Xalet a Oms és més per la proximitat de can Gallifa que a dades documentals fefaents.
  6. Casa i Magatzem Armengou

    Ignasi Oms i Ponsa

    Habitatge plurifamiliar aïllat, amb façanes a tres carrers. Edifici compacte de planta baixa i dos pisos, i una part de soterrani. La façana principal és simètrica amb un ritme d'obertures ordenades regularment i balcons agrupats de dos en dos, separats per fornícules i pilastres, segons eixos verticals. Remat de l'edifici amb cornisa i permòdols i balustrada. Portal modernista al magatzem. Façana de totxo arrebossat, imitant pedra de fil. Pedra en detall ornamentals. Ferro de fosa. 189?: Construcció del magatzem (C/.Sant Joan Bta.) 1900 : Construcció de l'habitatge.
  7. Casa Padró i Xipell

    Ignasi Oms i Ponsa

    Casa Padró i Xipell

    Edifici de planta baixa, pis i golfes. Format per dos cossos: la planta baixa i el pis on hi ha l'accés i l'escala, i la planta baixa, un pis, golfes amb coberta a dues aigües. La façana presenta balcons al primer pis i remat amb capcer escalonat, amb finestra quatripartita a les golfes. Una torre-mirador de planta vuitavada s'aixeca per la part del darrera. L'interior presenta un vestíbul amb sòcol de ceràmica i mosaic de rajoles on consta la data. Portal amb vidriera. Pinacles de pedra a l'escalonat del capcer. Carener de ceràmica amb motius florals. Obra vista en la façana principal, té elements de decoració de pedra. 1903 construcció.
  8. Escorxador Municipal de Manresa

    Ignasi Oms i Ponsa

    Escorxador Municipal de Manresa

    El conjunt de l'edifici està format per una sèrie de pavellons que ocupen un espai d'una hectàrea, 29 àrees i 93 centiàrees. L'entrada monumental al conjunt la trobem pel camí de Juncadella (que dóna a la plaça), a ambdós costats de la porta hi ha dos pavellons de planta baixa que donen a un pati que facilita l'ingrés als altres edificis (3 naus o pavellons amb activitats específiques). També hi ha una gran torre de 15 metres d'alçària que és un dipòsit d'aigua. Notícies històriques 1904.- Projecte de l'edifici. 1906.- Col·locació de la primera pedra. 1908.- Inauguració.
  9. Torrens House

    Ignasi Oms i Ponsa

    Torrens House

    Torrens House is a residential building with three façades and a dividing wall, and with a historicist language. It is a four-story palace with circular towers at its corners. The central entrance has a hall that unfolds into two equal stairs, and one of the towers is topped with a conical dome with ceramic scales and a gallery on the first floor. The façades are of a regular and symmetrical composition, with an orderly arrangement of openings, alternating balconies and windows with a vertical pattern. There is a balcony on the first floor and a centered tribune, as well as an open gallery on the upper floor and an imbrication cornice. There has been a recent restoration of the lobby carried out on the ground floor, with the installation of an elevator. The doors of the houses are original, with a modernist decoration.
  10. Casa Torrents

    Ignasi Oms i Ponsa

    Edifici d'habitatges amb tres façanes i una mitgera. Llenguatge historicista. Palauet de quatre plantes amb torres circulars als angles. Entrada central amb un vestíbul que es desdobla en dues escales iguals. Una de les torres, rematada amb cúpula cònica d'escames ceràmiques i tribuna al primer pis. Les façanes són de composició regular i simètrica, amb disposició ordenada d'obertures, alternant balcons i finestres d'esquema vertical. Balconada al primer pis i tribuna centrada. Galeria oberta al pis superior i cornisa amb imbricacions. Recent restauració del vestíbul de la planta baixa (asc... 1906: projecte. 1908: construcció.
  11. Lluvià House

    Ignasi Oms i Ponsa

    Lluvià House

    Detached single-family house with a small garden around it. Catalan Art Nouveau style. House with ground floor, first floor and basement with a tower raised on one of the vertices, octagonal and covered with ceramic scales. Façades: The sgraffito work on the first floor and a large window with a stone balcony stand out. Openings framed in stone, with a vertical layout and wrought iron balcony railings. Staggered cornice finials. Stone and brick construction. Ornamentation with stone reliefs, geometric and floral motifs, sgraffito, wrought iron and ceramics. 1809-1910: construction. 1935: alterations: external staircase and first floor door. 1981: acquired and restored by Manresa City Council.
  12. Torra House

    Ignasi Oms i Ponsa

    Torra House

    Detached house with three façades (one on the street and two in the garden) and a partition. It consists of a ground floor and two storeys. A small light tower stands out from the stairwell. The façades are of ordered composition and two of them are symmetrical. The ground floor has a doorway and neo-Gothic windows, all in stone with horizontal bush-hammered bands. The rest, stucco imitating brick, with a monumental upper finish to the main façade, in stone, with a theory of windows separated by columns with elaborately carved capitals. Stands on the first floor with polychrome leaded glass. Stuccoed brickwork and decorative stone elements. The project dates from 1910.
  13. Ajuntament de Navarcles

    Ignasi Oms i Ponsa

    Ajuntament de Navarcles

    Edifici de planta rectangular de dues plantes, amb molta façana i poca profunditat. Domina la simetria i l'horitzontalitat, només trencada al coronament de l'edifici. Té un gran nombre d'obertures: tres portes d'entrada amb finestres intercalades a la planta baixa i al primer pis set obertures més, cinc de les quals comparteixen el balcó principal. Elements a destacar són dos medallons amb motius florals, la barana del balcó principal de ferro forjat, i els esgrafiats on es pot llegir: "Casa consistorial 1912" amb l'escut de Navarcles al centre. L'any 1910, amb motiu d'haver cobrat 7500 ptes per la redempció d'un cens que feia la casa Solervicens pel molí de Navarcles, l'ajuntament acordà la urbanització de l'actual plaça de la Vila i la construcció d'un nou edifici consistorial, que subsistia l'antiga casa de la plaça Vella, que també havia de servir per acollir escoles públiques. El projecte fou encarregat a l'arquitecte manresà Ignasi Oms i Ponsa. Fou acabat l'any 1912.
  14. Farinera la Florinda

    Ignasi Oms i Ponsa

    Farinera la Florinda

    Edifici industrial format per diversos cossos a dins d'un recinte tancat. Cossos units mitjançant ponts i passarel·les. Façanes unitàries, amb marcada verticalitat. A la planta baixa: sòcol de paredat comú amb verdugades de totxo. La resta de totxo amb estucat blanc, deixant-lo vist en brancals i arcs d'obertures. Impostes de ceràmica blanca i verda de totxo. Cornises de totxo vist decorat amb greques. L'edifici principal presenta capcers escalonats ornamentats amb totxo i ceràmica, i una torratxa mirador amb merlets a un costat. Coberta de teula àrab. L'any 1912 s'inicia la construcció i l'any 1913 (18 de maig) s'inaugura el local.
  15. Cinematògraf Principal

    Ignasi Oms i Ponsa

    Casa de planta baixa i dos pisos, el darrer dels quals es troba situat sota els pendents pronunciats de les cobertes. La caixa d'escala es troba situada tocant a la mitgera i el seu cos queda rematat amb una torre mirador de planta quadrada. La part posterior de l'edifici és d'una sola planta de doble alçada, amb un entresolat en forma de ferradura que circumval·la el doble espai il·luminat per una gran claraboia circular. Aquesta part posterior correspon a la part de l'antic cinema que es conservà en les obres que donaren lloc al cos de planta baixa i dues plantes que dóna al Passeig. [Fitxa Catàleg Aj. Manresa] Als primers anys del segle XX es construí al número 12 del Passeig de Pere III. un edifici destinat a cinema. Aquest immoble, amb el nom de Cinematògraf Principal -també conegut com a Ca l'Abadal- fou projectat per l'arquitecte Ignasi Oms Ponsa. El 1913 l'edifici fou comprat pel diputat a Corts de la Lliga Regionalista Josep Claret i Asols. Aquest edifici fou destinat com a seu del Casal Regionalista, associació catalanista adherida a la Lliga, El 18 de setembre de 1913. Josep Claret sol·licità llicència per enderrocar i reconstruir la primera crugia de l'edifici de l'antic Cinematògraf Principal. Les obres comportaren enderrocar la façana i la primera crugia estructural de l'edifici modernista projectat per Ignasi Orna i Ponsa. Al seu lloc s'hi construí un nou cos amb una nova façana. Aquestes obres foren projectades -pel que sembla indicar la documentació existent- per l'arquitecte modernista barceloní Alexandre Soler i March. Aquest nou cos que s'edificà al front del Passeig, substituint el precedent, és el que actualment encara existeix en aquesta finca. El nou edifici, que mes endins de la primera crugia conservava la configuració interior de l'antic cinema, continuà destinat a seu social del Casal Regionalista fins a 1921 o 1922. El 1922 l'edifici fou comprat per la Banca Arnús. El 6 de setembre de 1923, la Banca Arnús inaugurà la seva sucursal en aquest edifici. L'adequació de l'immoble per a la instal·lació de la sucursal fou projectada per Alexandre Soler i March. El 1952 l'edifici passà a mans del Banco Central, el qual al 1954 el va vendre al Banco Popular Español. L'any 1958 el Banco Popular Español sol·licità llicència per realitzar obres en l'edifici. Aquestes obres consistirien bàsicament en modificar les obertures i el material ceràmic vidriat de la façana de la planta baixa de l'edifici: s'eliminaren les obertures en arc de manera que la façana de la planta baixa adoptà la configuració actual. [Fitxa Catàleg Aj. Manresa]
  16. Manresa Casino

    Ignasi Oms i Ponsa

    Manresa Casino

    The Casino is located in the centre of the town and occupies a site of 66,000 square metres. It is a large building, with its façade aligned with the promenade and a rectangular and symmetrical floor plan, consisting of a semi-basement, mezzanine and main building. It is made up of three sections: the most prominent central section and the side sections perpendicular to it, articulated by two staircases located on either side of the central section, which advances to form a semi-circular tribune. The façades are symmetrical in composition, with a profusion of historicist, classicist and floral decorative elements. The main façade and the rear façade were surrounded by gardens covering 84,000 square metres. The building was not completely finished, nor was the original design fully respected. The mezzanine was modified in 1917 by the architect Josep Firmat in order to install a bar, which was not in keeping with the rest of the building. The terrace overlooking the promenade was inaugurated in 1919. In the main hall of the south wing, the only one that was finished in accordance with the project, one can appreciate, despite its deterioration, the rich eclectic and Catalan Art Nouveau decoration. Many of the decorative elements, both interior and exterior, remained unfinished. In recent years, the building has been renovated and refurbished several times. The building was constructed in 1906 by the Manresa architect Ignasi Oms i Ponsa, a disciple of Domènech i Montaner. In 1917, the building was renovated and the lounge-café decorated by Firmat was inaugurated, and in 1919 the new terrace (the current one) was built. Unfortunately, the building was not finished and remained in a rather pitiful state of repair for some years. In 1970, a long battle began to prevent its demolition. Finally, in 1985, the owners ceded it to the City Council, on condition that it would allow them the commercial exploitation of certain areas of the building, as well as the construction of an office building and a car park in what had been the back garden. At the same time, the City Council has ceded its use to the Generalitat de Catalunya for the installation of certain services.
  17. Manso Noguera

    Marcel·lí Coquillat i Llofriu, Ignasi Oms i Ponsa

    Manso Noguera

    This Catalan Art Nouveau house of considerable size is the initial work of Ignasi Oms. It is structured in different bodies. The whole forms a closed enclosure. The load-bearing walls are made of stone. The building has multiple façades; in general, the different sections are rectangular in plan. The roofs are gable-roofed, with a red roof and moulded eaves. The main façades have a ground floor and three upper floors, plus a possibly fitted-out attic. The openings are decorated with ceramics and wrought iron. At one end of the north façade there is a tower crowned with battlements, and on the south façade, at the corner, there is another circular tower, this one topped with a pinnacle. Also noteworthy are the numerous galleries, balconies and sgraffito work on the north façade of the Casal. The exterior is full of ceramic elements, stone reliefs, openwork railings and sgraffito with floral motifs, although the façade is entirely of continuous cladding, with the main door framed in stone, as is the fountain located at the midpoint of the body below the corridor gallery. The openings are closed with wooden shutters and some of them have undulating shapes in a markedly Art Nouveau style, although most are perfectly rectangular. There are also a number of modern-built cutleries. Some of them served when the house was a restaurant and hotel. The caretaker's house has artistically executed façades that combine red, green and white ceramics and continuous cladding. The house called Cal Noguera (which could have an ancient origin, at least from the 16th century) was acquired in 1862 by the Manresa industrialist Francesc Gallifa i Parera in La Seu de Manresa, which he had taken over due to indebtedness of the Noguera family. From then on it was known as Torre de Cal Gallifa, although the current owner recovered and promoted the name of La Noguera (the façade bears the sign ‘Manso Noguera’). The installation of the Gallifa family in Rajadell had great repercussions, as they were one of the main industrial families of Manresa. The distinguished architect Ignasi Oms Ponsa (1863-1914), a disciple of Domènech i Montaner, and responsible for the most notable Catalan Art Nouveau buildings in Manresa (the Casino, the Slaughterhouse, Casa Lluvià, Casa Torra, Casa Torrents, Ca la Buresa, la Florinda...) was commissioned by the Gallifa family in 1901 to remodel the house. In 1914, following the death of Ignasi Oms, the Valencian architect Marcel·lí Coquillat (Elche, 1865 - Busot 1924), who studied at the Barcelona School of Architecture, took charge of the work. The works were carried out between 1901 and 1920. Ignasi Oms planned the renovation of the ancestral home, to which he attached a new building with a ground floor and two storeys, with a basilica section, large windows and a two-storey circular tower at the right end of the south façade, covered by a conical dome. Marcel·lí Coquillat undertook the extension work in 1914-1915, modifying Ignasi Oms' original project and building an additional storey on the manor house. He also designed the corridor gallery, the sharecropper’s house, the caretaker's house and, finally (1922), the chapel; but always maintaining, to a large extent, the style and functionality marked by Oms, seeking to blend the architecture into the landscape and to take advantage of natural light and ventilation. It is possible that the Manresa architect Alexandre Soler March (1874-1949), also a disciple of Domènech i Montaner, had previously carried out an initial remodelling at the end of the 19th century, with gardens and buildings of neo-Gothic and neoclassical inspiration, before Oms' remodelling at the beginning of the 20th century. During the Spanish Civil War (1936-39), Can Gallifa was reconverted into La Llar de l’Infant, where children who were refugees and/or orphans because of the war were taken in. It is also known as Torre de Can Gallifa or La Noguera. It appears in the Catalogue of Country Houses and Rural Houses 2014 (num. 51) with the name of La Noguera (in the Catalogue of Protected Assets, which includes other properties, it receives the same name; according to this catalogue, it is BCIL and would also be AEA, Area of Archaeological Expectation). Inside, the vestibule with its great vault on columns and the main staircase, highly ornamented with plant motifs, the richness of the floors, the woodwork and even the elements of the furniture are worth highlighting. Can Gallifa and its natural surroundings constitute a residential complex of great architectural and landscape interest. The chapel of the Virgin of the Angels of Can Gallifa (sheet 15), built by Marcel·lí Coquillat, stands in a separate building. The Girada fountain, built by the Gallifa family, is 700 m south of the mansion and has noteworthy Catalan Art Nouveau elements (card 392). Until recently, Can Gallifa was used not only for residential purposes, but also as a restaurant and hotel (now closed). Hotel and restaurant were independent of each other. The hotel was called Manso-Noguera and was luxurious. It had 12 double rooms (including two suites) decorated with antique furniture. Carles Pressegué's restaurant offered signature cuisine. The manor house has 80.000m2 of garden and is surrounded by trees, with wide views of the tramontana. The doll's house is remarkable. The estate has a heliport. The Gallifa family sold the estate and since 2010 it belongs to the Tous family of jewellers. The mill of Can Gallifa (card 123), located one km west of the country house, was built by Gallifa in 1910, as an inscription indicates. It was used to bring water to some reservoirs, and from these, the water flowed to Can Gallifa. Since 2020, it has not been possible to access the estate. The description corresponds to the PEP 1993, the Masies Catalogue 2014 and other bibliographical sources. Photo 2 is taken from the website Conocer Catalunya and photo 3 - which corresponds to the Torre del Guarda - is taken from the website Barcelona Modernista.
  18. Hospital i Església de Sant Andreu

    Ignasi Oms i Ponsa, Miquel Puig

    Hospital: Construcció d'estil renaixentista amb ampliacions posteriors historicistes. Està format per un conjunt d'edificis, resultat de les ampliacions efectuades en les diverses èpoques (s.XVI-XX). La part més antiga, mitgera amb l'església, correspon a l'actual residencia de monges. A la planta baixa resta un arc gòtic original i d'altres reconstruïts. A la planta del pis apareixen finestrals renaixentistes. A principis del s.XX s'afegí un pis seguint la mateixa composició de la façana. També en aquesta època s'amplia l'hospital en d'altres cossos d'edificis de gust modernista-historicista. Finestres renaixentistes: obertura amb predomini de l'eix vertical, de doble fulla, emmarcada en els laterals per dues columnes primes d'ordre complert i coronades amb petits capitells treballats d'on arranca la resta de decoració que cobreix la part superior del vano, amb ondulacions creixents en el centre i que conclouen en una motllura. El material utilitzat és pedra sorrenca. Ocupen tot el primer pis de la façana que dóna a la Plaça de l'Hospital i una part de la façana del carrer de Sant Andreu. Església: obeeix a un ordre barroc classicista molt senzill. Està formada per una nau, amb volta de canó i arcs torals sobre pilastres, resultat d'una ampliació en longitud i alçada. La façana principal té un portal clàssic format per columnes i frontó corb, amb un rosetó al damunt. Dues torres simètriques de planta quadrada al cim la flanquegen. Hospital: Origen: des del s.XIII existia una "Domus Infirmorum" s.XVI: ampliacions i reformes renaixentistes. s.XX: 1ª dècada ampliació en un pis, estil historicista. Església: Origen del 1300. Construïda adossada a l'hospital, sota el patrocini del Mercader manresà Pere Salvatge. 1792: Construcció de la nova església sota protecció de la família Amigan. 1975: Benedicció de l'església.

Bibliography

Bústia suggeriments

Ajuda’ns a millorar el web i el seu contingut. Proposa’ns obres, aporta o esmena informació sobre obres, autors i fotògrafs, o comenta’ns el què penses. Participa!