This 19th century building, an old building of the Societat Cotonera de Barcelona, has been used in recent years as a rather dilapidated neighbourhood centre. It is being rehabilitated by preserving 3 façades that are insulated from the outside with wood fiber, keeping all the thermal inertia of the existing stone façade. The slab on the ground floor is also preserved, which shows the metal structure and the ceramic vaults at the bottom. The rest is being rebuilt, expanded to the east, and one more floor is added. The whole new structure is prefabricated in wood. It is seen inside and protected on the outside by a ventilated perforated corrugated sheet metal façade. The central atrium, which was walled up, has been restored and is now returning to natural light, making it easier to see and understand the interior of the building. The light from the atrium enters laterally through an emptying of the south façade on the top floor to allow the sun to enter laterally in winter and not to enter vertically in summer as it did before to prevent summer overheating and favor winter solar capture. This volumetric emptying creates a useful outdoor space as an outdoor room or workshop where aspects related to the atmosphere and the universe can be worked on. The building, which almost doubles the original usable area, houses a function room, workshops, rooms for neighbourhood organisations and other services. Maximum energy savings are sought to the point of being a zero-balance building, as it will produce as much or more energy than it will consume throughout the year, thanks to the photovoltaic solar capture of the roof. Good perimeter insulation, between 12 and 24 cm, with natural materials and good active and passive solar capture with mobile sunscreens for the summer, are the key to autonomous operation without external energy. The work has a positive CO2 balance because more than 200m3 of wood have been used, basically in the prefabricated structure, which stores more CO2 inside than has been generated throughout the work and its materials. The area around the building is connected to the existing square by demolishing the fences that bordered it. The entrance square follows the language of the existing rear square, respects the existing trees, and is paved in the logical paths of pedestrians. The colour of the pavement follows the trace of the old control lair that delimited the industrial area. A continuous open public space has now been built around a 19th-century building that speaks of the 21st century.

RECONSTRUCCIÓ DE LA CABANA DE PASTORS AL PLA DE L’ESTANY D’ESTANILLES Autor: Josep Bunyesc, Dr. Arquitecte Any: 2017 La reconstrucció està basada en criteris de disseny bioclimàtic i reducció de la petjada. REVERSIBILITAT: Tota actuació dins del parc natural es bo que pugui ser fàcilment reversible, o sigui que es pugui desfer o desmuntar amb poca energia i/o canviar-la de lloc o desmuntar-la. Per això s’ha fet fonamentació en sec amb gabions metàl·lics i pedra local de l’entorn. L’edifici és d’estructura de fusta amb panells que s’han fet al taller i es cargolen a obra. D’aquesta manera es pot descargolar i treure-ho si calgués, i no es deixa cap rastre del edifici allí on està col·locat. EMPREMTA ECOLÒGICA: La construcció és en sec i s’utilitzen materials d’origen natural com la fusta, que emmagatzema més CO2 que el que ha calgut per manipular-la i així l’edifici pot tenir balanç negatiu en emissions de CO2. Els materials d’origen natural com la fusta o la llana d’ovella permeten reduir l’energia gris o energia incorporada en els materials dels edificis, i es una despesa indirecta energèticament que s’estalvia. DISSENY BIOCLIMÀTIC: La geometria de l’edifici té una coberta inclinada però asimètrica. D’aquesta manera podem tenir una petita superfície a sud, per situar òptimament les plaques solars fotovoltàiques que subministraran energia al pastor. I la coberta nord baixa fins a terra a mode de façana per tal de protegir-se del vent de nord a l’hivern i de la innivació elevada. La forma de la coberta permet que el vent de nord salti per sobre reduint l’impacte i la força del vent de nord que bufa a la zona. Tant la coberta com les façanes son ventilades. Una obertura important a sud, un vidre fix que permet ser un col·lector solar passiu que escalfa l’interior de l’edifici. Manté una bona temperatura tot l’any sense que baixi molt quan no està ocupada, cosa que ajuda al seu manteniment. Petites obertures i porta en dues parts permeten la ventilació creuada quan es vulgui un bon cabal de ventilació. Aquets criteris importants de reducció de l’impacte ambiental i de la demanda energètica son necessaris en aquest lloc desconnectat de les infraestructures. Però es un bon exemple per extrapolar aquests criteris a tots els emplaçaments de les ciutats, i així l’edificació tindria un impacte molt més reduït del que té normalment. Un incident convertit en una oportunitat. Al setembre del 2016 un incendi va calcinar la cabana de pastors d’Estanilles als plans de Boldís al Pallars Sobirà, sense danys personals, però el pastor es va quedar sense cabana. Aquell fet desagradable, per tots els qui havíem estat vinculats a la construcció de la cabana amb estructura de fusta, es va transformar ben aviat en una nova oportunitat. Es va decidir reconstruir-la al mateix lloc, amb un grup de voluntaris el següent estiu del 2017. Aquesta reconstrucció ha estat un èxit. Una bona experiència tècnica i personal per als voluntaris i coordinadors del camp de treball, que amb dos torns de 9 voluntaris cadascun han reconstruït completament la cabana de fusta pel pastor de Estanilles en només dues setmanes. El lloc idíl·lic en mig del Parc Natural del Alt Pirineu, ha estat el marc d’aquesta activitat formativa que ha permès als voluntaris, amb les seves mans, construir des de les cendres la cabana del pastor, un espai confortable a 2.300 metres d’alçada amb condicions climàtiques extremes. Un edifici de 20m2, composat d’un espai principal de sala dormitori i cuina, i un espai de magatzem. Construït amb entramat lleuger de fusta i aïllat amb llana d’ovella sobre uns gabions de pedra. Amb un revestiment exterior de pi negre local i coberta inclinada de xapa. El lloc inaccessible amb vehicles rodats, va fer necessàri el transport amb helicòpter el primer dia de tot el material de l’obra, estris i material logístic per habitar al lloc durant el muntatge. El voluntaris van veure com amb les seves mans i poca infraestructura eren capaços de reconstruir la cabana. Muntar in situ l’estructura de fusta d’entramat lleuger, prèviament mecanitzat, col·locar l’aïllament de llana d’ovella a murs i coberta, col·locar les portes finestres i vidres, els revestiments de façana, la coberta ventilada i un mínim mobiliari de cuina, així com la instal·lació de la sortida de fum de la estufa de llenya. Aquesta experiència va servir per aprendre i donar un sentiment de resiliència als voluntaris, que van veure com son capaços de construir amb fusta. I, a més a més, incitar-los a repetir la experiència constructiva senzilla i reconfortant durant la seva trajectòria professional, ja que la majoria de voluntaris estaven relacionats amb el sector de l’arquitectura o la construcció. Portar a terme una construcció de l’inici al final amb pocs dies hagués estat difícil amb un altre sistema constructiu que no hagués estat amb fusta. La construcció en sec permet que sigui una construcció reversible, que no deixa rastre, característica molt apropiada al construir dins d’un parc Natural. I per tant, apropiada també a la resta del territori, que seria bo tractar-lo també amb el mateix respecte que un Parc Natural pròpiament dit. Al cap de dues setmanes, la feina feta i acabada. Una gran satisfacció que els dies passats en un paratge natural, agradable als sentits i segurament a la salut dels voluntaris, tenia com a resultat real la creació d’una construcció útil i agradable. Donant una gran satisfacció als voluntaris, que van i vam tenir més sensació de vacances que de treball, pel fet de fer una activitat en un entorn natural. Representant un pas important per la part acadèmica, amb una component real mes enllà dels cursos i projectes teòrics que no es porten mai a terme. L’experiència personal de conviure unes 10 persones una setmana en un entorn natural sense infraestructures, també aporta una experiència que acosta a la essència del esser natural, i ajuda a reflexionar també al que és la essència de la construcció, per entendre que potser hi ha massa coses sobrants a la nostra societat. Un incident que es va acabar derivant amb una experiència, que hauria set una llàstima no haver pogut realitzar. I que ha permès descobrir les bondats de la construcció, en primera persona, a uns 20 joves motivats per aprendre sobre la construcció amb fusta i que repetiran.